Editorial published in 12 newspaper catalan (Catalan version)

Editorial published in 12 newspaper catalan (Spanish version)

Editorial published in 12 newspaper catalan (English version)

Après presque trois années de délibérations lente et continue des escarmouches tactiques qui ont porté atteinte à sa cohésion et a érodé son prestige, la Cour constitutionnelle mai-être à rendre une sentence sur le statut de la Catalogne, promulguée le 20 Juillet 2006 par le chef l’État, le roi Juan Carlos, avec le titre suivant: «Sachez: Que le Parlement a approuvé, les citoyens de Catalogne ont ratifié par référendum et j’approuve par la présente la loi organique suivant”. C’est la première fois depuis la restauration démocratique en 1977 que la décision de la Haute Cour sur une loi fondamentale approuvée par les électeurs.

L’attente est forte. L’attente est forte et le problème n’est pas limité à la preuve que la Cour constitutionnelle a été poussé par les événements à agir comme une quatrième chambre, face au Parlement catalan, les Cortes générales et la volonté librement exprimée des citoyens aux urnes. Sur les douze juges composant la cour, seuls dix mai prononcer la sentence, puisque l’un d’entre eux (Paul Perez Tremps) est disqualifié après une manoeuvre lourds vise clairement à modifier l’équilibre du débat, et un autre (Roberto García-Calvo) a mourut.

Du vote des juges dix, quatre sont toujours en fonction après l’expiration de son mandat, à la suite du désaccord sordide entre le gouvernement et l’opposition sur le renouvellement d’un organisme récemment définie par José Luis Rodríguez Zapatero comme le «cœur de démocratie. Un corazón con las válvulas obturadas, ya que sólo la mitad de sus integrantes se hallan hoy libres de percance o de prórroga. Une des valves cardiaques bouché, puisque la moitié seulement de ses membres sont désormais libres d’accident ou d’une extension. Il s’agit de la cour d’appel qui est sur le point de décider du statut de la Catalogne. Par respect pour le tribunal de respect sans doute plus élevé que celui à plusieurs reprises, cela a montré lui-même ne se réfèrent également à des causes du retard dans la condamnation.

La définition de la Catalogne comme une nation dans le préambule du Estatut, à l’émission conséquente de «symboles nationaux» (ne reconnaît pas la Constitution en son article 2, constituée d’une régions d’Espagne et des nationalités?), Le droit et le devoir de appris le catalan, le pouvoir judiciaire commune en Catalogne, et les relations entre l’État et le gouvernement sont, entre autres, les points les plus évidents égorgement du débat, selon les versions, car une partie importante la cour semble opter pour des positions bien arrêtées. Certaines personnes rêvent à nouveau le fer chirurgies qui visent à limiter la complexité des racines espagnoles. Cela pourrait être, malheureusement, la pierre de touche de la décision.

Ne vous méprenez pas, le vrai dilemme est de faire avancer ou de reculer, l’acceptation de la maturité démocratique d’une Espagne plurielle, ou le bloquer. Non seulement sont en jeu tel ou tel article, en jeu, c’est la dynamique constitutionnelle: l’esprit de 1977, qui a rendu possible la transition pacifique. Il existe de sérieux motifs de préoccupation, car elles pourraient être mûrs pour une initiative de transformer la décision sur le statut dans une cerrojazo institutionnel réel. Contraire à la vertu roque maximum de la Constitution, qui n’est autre que son ouvert et inclusif.

La Cour constitutionnelle ne va donc pas se prononcer uniquement sur le procès intenté par le Parti Populaire contre une loi organique de l’Etat (aujourd’hui PP reapproximated société catalane avec des attitudes constructives et flatteur discours). La Haute Cour se prononcera sur la taille réelle du cadre de coexistence espagnol, c’est à dire sur l’héritage le plus important que les personnes qui ont vécu et ont été impliqués dans le changement de régime dans la fin des années septante transmis à la génération plus jeune, éduquée dans la liberté s’intègrent parfaitement dans la supranationalité européenne complexe et confronté aux défis de la mondialisation, qui a relativisé les coutures plus sévères de l’Etat nation ancienne. L’enjeu est le contrat de profondes ont permis le plus vertueux de l’histoire de l’Espagne trente. Et à ce moment nous devons nous rappeler l’une des principales de la colonne vertébrale de notre système juridique, de la racine romaine: pacta sunt servanda. L’accord exige.

Il est à craindre en Catalogne et dans toute l’Espagne a besoin de savoir. Il ya quelque chose de plus que préoccupante. Il y a une lassitude de plus en plus d’avoir à supporter l’éclat de ceux qui continuent de recevoir l’identité catalane (institutions, structure économique, la tradition culturelle et langue) que le défaut de fabrication qui empêche l’Espagne et le rêve impossible à réaliser l’uniformité. Les Catalans payer des impôts (sans privilège Foral), contribuer à leur effort de transfert de revenu vers l’Espagne les plus pauvres, confrontés à la mondialisation économique sans les avantages considérables de la capitale de l’Etat, de parler une langue de plus que le soufflet de la population plusieurs langues officielles dans l’Union européenne, une langue qui, au lieu d’être aimé, est souvent soumis à un contrôle obsessionnel par le fonctionnaire espagnol, et de respecter les lois, bien sûr, sans renoncer à sa pacifiques et civiques prouvé endurance. Ces jours-ci, les Catalans pense, avant tout, leur dignité doivent être connues.

Nous serions confrontés à une résolution très importante. Nous espérons que la Cour constitutionnelle décide dans les circonstances de l’affaire en main, qui n’est autre que la demande d’amélioration de l’autonomie d’un village de la vieille Europe, en se rappelant qu’il n’y a pas de justice absolue, mais seulement la justice de l’affaire raison pour laquelle la base juridique pour l’excellence est la prudence. A réitéré ce point: le statut est le résultat d’un pacte politique double soumise au référendum.

Ne vous méprenez pas, ou mal compris les inévitables contradictions actuelles de Catalunya. Personne ne manque le diagnostic, cependant de nombreux problèmes, la désaffection et les chagrins. Nous sommes ici face à une société faible, prostré et prêt à aider, impassible, à perdre sa dignité. Nous ne voulons pas présupposer un résultat négatif et la confiance dans la probité des juges, mais quiconque connaît Catalunya doute que la reconnaissance de l’identité, l’amélioration de soi, obtenir un financement équitable et à un saut qualitatif dans la gestion des les infrastructures sont et demeurent constamment soulevé plainte auprès d’un large soutien politique et sociale. Si nécessaire, la solidarité catalane articuleront la réponse légitime à partir d’une société responsable

En molts mitjans de comunicació digitals destaquen la jornada d’ahir com un dia de mobilitació dels blocaires i els ciberactivistes catalans a la xarxa.

Btv Noticies a la seva secció de tecnologia informa a través d’aquest video de com va anar tot plegat.

Editorial published in 12 newspaper catalan (Catalan version)

Editorial published in 12 newspaper catalan (Spanish version)

After nearly three years of slow deliberation and continuous maneuvering tactics that have damaged the cohesion and have eroded its prestige, the Constitutional Court may be about to deliver verdict on the Statute of Catalonia, promulgated on 20 July 2006 by the head of state, King Juan Carlos, with the following headline: “Know: that the Parliament has approved, the citizens of Catalonia have ratified in a referendum and I come to sanction the following organic law.” Will be the first time since the democratic restoration in 1977 that the Supreme Court decides on a fundamental law ratified by the voters. The expectation is high.

The expectation is high and the concern is not limited to the evidence that the Court has been pushed by events to act as a fourth house, confronted with the Catalan Parliament, the Cortes Generales and the freely expressed will of citizens to the polls.

Again, this is an unprecedented situation in a democracy. There are, however, more concern. Of the twelve judges composing the court, only ten can give sentence because one (Pablo Perez Tremps) after a challenge is murky maneuver clearly aimed at changing the balance of the debate, and another (Roberto García-Calvo) has died. Of the ten judges voting, four remain in office after the expiry of its mandate, as a result of disagreement between the opposition and the central government on the renewal of a newly defined by José Luis Rodríguez Zapatero as “heart of democracy”. A heart valves with sealed, since only half of its members are now free from mishaps or extension. This is the court of appeal that is about to decide on the Statute of Catalonia. We respect the court -respect undoubtedly superior to that on several occasions this has shown himself- not draw more than allude to the causes of the delay in sentencing.

The definition of Catalonia as a nation to the preamble of the Statute, with the resulting emanation of “national symbols” (¿perhaps not recognized by the Constitution, in Article 2, consisting of a Spanish regions and nationalities?). And the right and the duty to know the Catalan language, the articulation of the Judiciary in Catalonia, relations between the State and the Government are, among others, the most obvious points of friction in the debate, according to their versions, as that a significant part of the court seems to be opting for uncompromising positions. Some people dream of back surgeries iron cut at its root the spanish complexity. This could be, unfortunately, the touchstone of his sentence.

Let us not confuse the real dilemma is forward or backward; acceptance of the democratic maturity of a plural Spain, or its blockade. Not only are in play this or that article, the same dynamic is at stake constitutional spirit 1977, which made possible the peaceful transition. There is cause for serious concern as it could be a ploy to transform mature ruling on the statute in real time with a dead bolt lock and institutional. Castling a contrary to the maximum under the Constitution, which is none other than its openness and integration. The Constitutional Court therefore decided not only on the lawsuit brought by the Partido Popular against an organic law of the State (which is now a Partido Popular that draw near to the Catalan society with constructive attitudes and flattering speeches). The high court will decide on the real dimension of the Spanish framework of coexistence, that means on the most important legacy that the people who live and staged a change of regime in the late seventies transmitted to the younger generation, educated in freedom, fully inserted into the European supranationalism complex and confronted the challenges of a globalization that relativises stiffer seams of the old nation state. At stake are the agreements that have led to profound thirty virtuous years of Spanish history. And at this point is essential to recall one of the guiding principles of our legal system, rooted in Roman law: pacta sunt servanda, pacts have to be met.

There is concern in Catalonia and throughout Spain needs to know. There is something more than concern. There is a growing tirement to endure the gaze of those who continue receiving with anger Catalan identity (institutions, economic structure, language and cultural tradition) as the manufacturing defect that prevents Spain achieve uniformity and impossible dreams. The Catalans pay their taxes (no privileges); contribute their efforts to transfer income to Spain poorest, facing economic globalization without substantial benefits from the state capital; speak a language with more weight demographic than several official languages in the European Union, a language that instead of being loved, is often subjected to the obsesive observe from Spanishness official. And observe the laws, of course, without sacrificing its proven ability to hold peaceful and civic. These days, the Catalans think, above all, in about their dignity; that should be known.

We are waiting an important resolution. We hope that the Constitutional basis to decide the specific circumstances of the case which is hands-which is nothing but the demand for improvement of an old self-European people, remembering that there is absolute justice, only justice in the case, why the legal basis for excellence is prudence. Please remember this: the Statute is the result of a double political pact subject to referendum. Let no one be confused, or misunderstood the inevitable contradictions of Catalonia today. We are not facing a weak society, on their knees and willing to assist impassive impairment of its dignity. Do not want to imply a negative outcome and trust in the probity of the judges, but anyone who knows Catalonia doubt that the recognition of identity the improvement of self-government, obtaining financing and just a qualitative leap in the management of infrastructure are and remain obstinatement claims raised a huge political and social support. When necessary, Catalan solidarity will again articulating the legitimate answer from a responsible society.

Avui és un dia d’aquells que la xarxa “catalana” treu fum, el twitter i la catosfera va ple de les reaccions de l’Editorial històrica conjunta de 12 mitjans de comunicació de premsa escrita catalana posicionant-se davant una sentència poc favorable a la vida de l’actual Estatut.

Com diu en Xavier Peytibi “Crec que es la primera vegada que em sento orgullós de tots els mitjans de comunicació, per aixecar la veu, i de manera conjunta, pel seu país. I el mateix dels blocaires catalans, de totes les idees polítiques, que ho estem publicant per donar el nostre recolzament.

Entre la Jèssica Fillol i un servidor estem fent un seguiment dels blocaires que van adherint-se a publicar l’editorial. Fruit d’aquesta feina durant el dia d’avui aniré actualitzant la llista #estatut relacionant els blocaires que ho reprodueixen: Toni Ibáñez, Jaume Moreno, Josep Maria Rosell, Neus Serra, Carles Puicgdemont, Guillem López Bonafont, Gemma Urgell, Carles Banús, Salva Grifell, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Miquel Iceta, Ernest Benach, Joan Herrera, Jose Rodríguez, Carlos Guadian, Cristian Alcázar, Joan Ramon Bernabé, Jonatan Márquez Cervantes, Roger Senserrich, Arnau Ramírez, Manuel Cáceres, Enric Llorens, Jordina Freixanet, Carme Sánchez, Joan Calzado, Silvia Castaño, Àlex Masllorens, Pablo Fernández Magrazo, Josep Maria Àlvarez, Antoni Sabaté, Pep Molsosa, Jordi Perales, Paco Aranda, Pia Bosch, Lourdes Muñoz, Montse Capdevila, Magda Casamitjana, Jordi Tort, Edgar Rovira, Bernardo Muñoz, Albert Medran, Àngels Castells, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, Carles Oriach, Eduard Batlle, Roc Fernández, Miquel Quinta, Roger Mestre, David Hernández Llonch, Alejandro Ribó, Iñaki Escudero, Joan Güell, Josep Maria Goig, Marga Puig Ventura, Rafel Lujan, Ivan Aranda, Manel Escribà, Joan Anton Sànchez, Marc Planagumà, Sònia Díaz, Marta Carreras, Marc Fargas, Javier Maján, César Calderón, José Luis Salgado, Evaristo (el rey de la baraja), Borja Aitor Arriaga, Miguel Ángel Vázquez, Yago Abascal, Iban Rabasa, David Egea, Jordi Torrents, ferranbdn, la ramera escarlata, quotidianitat, el que no volen veure, las malas lenguas, Quim Fernandez, Eduard Diaz, Identitat i Jessica Fillol.

I per acabar com us reprodueixo aquesta editorial sense entra a valorar quin hauria de ser el Pla B,

“EDITORIAL: La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix- no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. “

El retorn al panorama músical de Robbie Williams era molt esperat pels seus fans i per a tots aquells que els hi agrada el pop. Us avanço, dedicant-li la canço a la meva dona, la seva nova canço, Bodies:

I un tros de videoclip:

El BlogDay és el dia dedicat a tots els blocaires del mon, que va ser creat perquè els blocaires coneguessin altres blocaires, d’altres països i d’altres centres d’interès. Per tant podem dir que el 31 d’agost és el dia en què els blocaires donen a conèixer altres autors i promocionen la blogosfera.

Durant tota la jornada d’avui, molts blocaires d’arreu del món postejaran un article recomanant 5 nous blogs, preferentment blocs diferents de la seva pròpia cultura, punt de vista i posició. Així els lectors podran descobrir altres autors allunyats del seu entorn habitual. És un dia per descobrir nous blocaires i noves experiències.

Les instruccions per celebrar el BlogDay són les següents:

1. Trobar 5 nous blogs que consideris interessants.
2. Informar o advertir als autors seleccionats de la teva recomanació per al BlogDay.
3. Escriure una descripció curta de cada bloc i enllaçar-los.
4. Publicar una entrada esmentant els 5 blogs que recomanis
5. Afegeix el tag BlogDay de Technorati: blogday2009 i un enllaç al lloc BlogDay

Els meus 5 blocs recomenats són els següents:

Amb el nom Historia Clásica, Ramiro Sánchez-Crespo, va crear al 2006 aquest bloc per plasmar en un bloc la seva vocació d’historiador, encara que la seva tasca professional la desenvolupa en el sector de la banca. Per a tots aquells amants o interessats en la història clàssica aquest bloc és molt amè i interessant i en tres anys de vida ha publicat més de 1.000 posts. Realment un bloc molt recomenable.

El Bloc de disseny, fotografia i multimèdia està editat per Txell Llorach que el va iniciar com a treball final d’estudis d’Elisava, l’Escola superior de disseny de la Universitat Pompeu Fabra, i com ella diu: “Això ens ajuda a aprendre a treballar molt ràpid i sense el material adient, però sortint-nos-en, fet que ens permetrà fer el mateix en molts altres projectes com és el PFE. Ens permet agafar una gran agilitat a l’hora de treballar.”. En l’actualitat és un bloc on la Txell va penjant fotografies que va capturant. Un bloc interessant.

iNúvol, l’altre espai d’en Fernando Blanco és un bloc on l’autor fa comentaris i notícies de comunicació, dinamització i xarxes socials, fet des d’Andorra. Fernando Blanco es defineix con un espanyol nascut a Buenos Aires que després de viure i fer els estudis de postgrau a Barcelona, se’n va anar a viure al principat d’Andorra. És publicitari i porta més de 20 anys treballant en l’àrea de comunicació. Pel que fa al bloc iNúvol és un bloc 2.0 de gran qualitat que és molt útil per tots aquells iniciats amb les TIC’s. Un bloc 2.0 que no us podeu perdre.

Pedra seca. Barraques i Cossiols. Ruta del Cister és un bloc de Manel Tosas on es fa una explicació i un mapa de les construccions de pedra seca que hi ha a les planes de Santes Creus. Aquestes construccions són molt habituals a la zona i l’objectiu d’aquest blog és donar visibilitat a aquestes barraques, moltes de les quals es troben molt deteriorades. A banda de la fotografia de cada una d’aquestes construccions, si visiteu l’espai també coneixereu la història, els detalls i les particularitats de totes elles. Un espectacular treball de recerca a l’abast de tothom. Jo que tinc una vinculació de ben petit amb l’Alt Camp i a casa dels avis tenim una barraca d’aquestes us recomano aquest bloc perquè conegueu aquest tipus de construcció típica de la zona.

Lluis Recoder, el meu espai a internet, és un bloc polític. Ara que fa 10 anys que en Lluís Recoder és alcalde de Sant Cugat del Vallés us recomano una lectura d’aquest bloc, encara que no sigueu simpatitzants convergents, crec que és un polític integre a tenir en compta per un futur no molt llunyà a Catalunya. El nostre país necessita de polítics que no només estiguin preocupats per les properes eleccions sinó que tinguin en ment un projecte de ciutat i de país a llarg termini. Proveu de seguir-lo, us enganxarà!

Dilluns, 6 de juliol de 2009

macsithigh At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @ictlogist. Live-blogging coming up!
ictlogist At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up!
cataspanglish RT @ictlogist: At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up!
flupianez RT @ictlogist: At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up!
citilab RT @ictlogist: At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up!
mirmat RT @flupianez: RT @ictlogist: At the 5th Internet,Law&Politics conference in Barcelona, Live-blogging coming up!
UOC_University RT @ictlogist At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up!
UOC_Universidad Comienza el V Congreso Internet, Derecho y Política RT @ictlogist At the 5th IDP, along with @macsithigh. Live-blogging coming up!
RocaSalvatella Hoy y mañana en BCN:” Internet, Law & Politics, The Pros&Cons of Social Networking Sites” http://bit.ly/14JYb0
mirmat RT @RocaSalvatella: Hoy y mañana en BCN: “Internet, Law & Politics, The Pros&Cons of Social Networking Sites” http://bit.ly/14JYb0

Inici V Congrés

UOC_Universitat Comença el V Congrés Internet, Dret i Política RT @ictlogist At the 5th IDP, along with @macsithigh. Live-blogging coming up!

trinamilan RT @UOC_Universitat:V Congrés Internet,Dret Política RT @ictlogist At the 5th IDP, along with @macsithigh. Live-blogging coming up! #idp2009

mgarrigap Hoy por la mañana: Comité de Dirección del proyecto ‘Benvingut a Barcelona’ http://bit.ly/J1NJt ; por la tarde #idp2009 http://bit.ly/kszxo

Keynote speech:  “Saving Facebook”

James Grimmelmann, professor associat de la New York Law School (NYLS).

ictlogist @grimmelm Social harms of social networking sites: disclosure of intimacies, sense of surveillance

ictlogist @grimmelm instability on assumptions on privacy that proved wrong, disagreement with privacy policies

ictlogist @grimmelm spillovers of friends’ behaviours that harm you, denigration through your profile

josemalonso recién llegado a Barcelona para participar en #idp2009

macsithigh Here we go! Blog post on James Grimmelmann’s keynote at #idp2009 now up at http://is.gd/1oCRL

ictlogist RT @macsithigh Here we go! Blog post on James Grimmelmann’s keynote at #idp2009 now up at http://is.gd/1oCRL

ictlogist New blog post: James Grimmelmann: Saving Facebook

jenternational Coffee break at IDP conference after an interesting presentation on Facebook by James Grimmelmann

jenternational RT @macsithigh: Here we go! Blog post on James Grimmelmann’s keynote at #idp2009 now up at http://is.gd/1oCRL

Panel 1: Xarxes socials i drets individuals

Conductora: Raquel Xalabarder, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.
Jane Ginsburg, professora de Dret sobre propietat literària i artística, càtedra Morton L. Janklow, de la Facultat de Dret de la Universitat de Columbia (Nova York).
Alain Strowel, Covington & Burling LLP, professor de Facultats Universitàries Saint-Louis (Brussel·les).
Antoni Roig, professor titular de Dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona.

jenternational Next panel: Social Networks and Individual Rights. Xarxes sociales I drets individuals.

jenternational Professor Jane Ginsburg of Columbia and Professor Alain Strowel of Universitaries Saint-Louis on IPR, copyright of UGC

macsithigh More excellent #idp2009 coverage from @jenternational

ictlogist Alain Strowel: SNSs are expensive to maintain, and the business plan often includes intellectual property rights

jenternational Jane Ginsburg on FB’s user agreement exception on UGC “except to the extent that your content has been shared with others”

jomiralb Excellent Keynote speech by J. Grimmelmann on “Saving Facebook”: promises of provacy protection are not secure!

jomiralb Jane Ginsburg is talking aboutindividual rights anc copyrights in online social networks.

jenternational Ginsburg: not clear whether there is actually a gap in digital rights between the U.S. and EU re: “making available”

ictlogist Debate with Jane Ginsburg and Alain Strowell on copyright and SNS. It’s clear that nothing is clear concerning IP rights

ictlogist Toni Roig states that IT Law alone won’t be able to solve all the questions related to privacy and the Internet

josemalonso mi presentación para #idp2009 en http://bit.ly/Dtm48 ; aún un poco larga… habrá que saltarse slides

josemalonso RT @karlpro:Opera Unite ToS changed “Opera does not claim ownership in your Content” http://bit.ly/ODKUs

jomiralb RT @ictlogist: Alain Strowel: SNSs are expensive to maintain, and the business plan often includes intellectual property rights #idp2009

ictlogist Toni Roig: We should move towards privacy in the design.

jenternational Toni Roig: privacy protection on social networks is inadequate #idp2009

ictlogist RT @josemalonso slides for tomorrow’s presentation at #idp2009 at http://bit.ly/Dtm48

jomiralb #idp2009 Toni Roig: companies shall integrate privacy protection in the design of the IT communication productos.

jomiralb RT @ictlogist: RT @josemalonso slides for tomorrow’s presentation at #idp2009 at http://bit.ly/Dtm48

macsithigh Lots happening-hope to integrate some into #idp2009 endofday report,eg PCC ruling on Daily Express flagged by @Glinner http://bit.ly/ofIQI

macsithigh A wide-ranging discussion on rights (of the copy- or privacy/data protection type) in a #idp2009 roundtable. Much more at http://is.gd/1oJr8

ictlogist New blog post: 5th Internet, Law and Politics Conference (II). Social Networking Sites and individual rights http://bit.ly/JyeS7

Kevindonovan RT @ictlogist: Debate with Jane Ginsburg and Alain Strowell on copyright and SNS. It’s clear that nothing is clear concerning IPR

osimod un saludo a los amigos de #idp2009: os esperamos a las 6 para mejorar las politicas europeas de e-gov http://tinyurl.com/kp8eqy #eups20

flupianez RT @ictlogist New blog post: 5th Internet, Law and Politics Conference SNS and individual rights http://bit.ly/JyeS7

albert08950 #idp2009

ictlogist First posts at http://lexferenda.com/tag/idp2009 and http://ictlogy.net/tag/idp2009

Panel 2: Protecció de dades i xarxes socials

Conductora: Mònica Vilasau, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.
Franck Dumortier, investigador del Centre de recherches informatique et droit (FUNDP-CRID).
Esther Mitjans, directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades.
Bárbara Navarro, directora Europea de Relacions Institucionals de Google Espanya i Portugal.
Pablo Pérez San-José, Gerente del Observatorio de la Seguridad de la Información Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (INTECO)

ictlogist Esther Mitjans: SNS management is an approach to risk management

ictlogist Estudio sobre hábitos seguros en el uso de las TIC por niños y adolescentes y e-confianza de sus padres

Seguridad de la Información, hablando con mucha propiedad en #idp2009

josemalonso hey @ictlogist this draft use case on “Risk Management for Social Media” is then relevant for #idp2009 audience http://bit.ly/XzpqJ

josemalonso RT @ictlogist:First posts at http://ping.fm/zdtLx and http://ping.fm/dKAZB

ictlogist cool RT @josemalonso this draft use case on “Risk Management for Social Media” relevant for #idp2009 audience http://bit.ly/XzpqJ

grimmelm Frank Dumortier : a “friend” on Facebook is anyone you don’t actively hate.

grimmelm Correction, it’s _Franck_ Dumortier who says a “friend” on Facebook is anyone you don’t actively hate.

ictlogist Franck Dumortier: many leakages of data on Facebook come from decontextualization, which origins in the “new” concept of “friend”

ictlogist Franck Dumortier: privacy should also be seen as a right to contextual integrity

macsithigh #idp2009 a wide-ranging discussion on data protection is in full flow, from philosophy to new survey data.Blog post will be published later.

macsithigh #idp2009 …as am simultaneously taking these notes and preparing my daily report and the accompanying Keynote slides. I need four hands!

josemalonso hey #idp2009 willing to give a hand on what is missing in the EU e-gov declaration? use #eups20 at 1800 CET http://tinyurl.com/lyozxz

trevolafoam @macsithigh thanks for the #idp2009 posts, particularly Grimmelmann

ictlogist RT @osimo and @josemalonso what is missing in the EU e-gov declaration? use #eups20 at 1800 CET http://tinyurl.com/lyozxz

CathyGellis RT @grimmelm Correction, it’s _Franck_ Dumortier who says a “friend” on Facebook is anyone you don’t actively hate.

GemmaUrgell RT @josemalonso:#idp2009 willing to give a hand on what’s missing in the EU e-govdeclaration? use #eups20 at 1800 CET http://bit.ly/95cUu

ictlogist New blog post: 5th Internet, Law and Politics Conference (IV). Daithí Mac Sithigh: Law Track Gather Up http://bit.ly/8xC78

macsithigh Day 1 of #idp2009 comes to an end. More coverage tomorrow. Slides from my report at http://is.gd/1p0wH . Thanks for all the comments!

josemalonso RT @macsithigh ay 1 of #idp2009 comes to an end. More coverage tomorrow. Slides from my report at http://is.gd/1p0wH . Thanks for comments!

mgarrigap Comentant a casa del @ricardespelt sobre la privacitat de la informació: http://www.theplateishot.com/?p=662

mgarrigap Bon dia!, hoy vale la pena vivir para poder disfrutar de eventos como el #idp2009: http://bit.ly/kszxo (#pqvivir)

ictlogist @ricardespelt Ara si amb l’enllaç correcte: Demà IDP-UOC / #Copons2.0 http://bit.ly/S8CKI

ictlogist RT@mgarrigap Comentant a casa del @ricardespelt sobre la privacitat de la informació: http://bit.ly/3LMMa5

ictlogist RT @ricardespelt Ara si amb l’enllaç correcte: Demà IDP-UOC / #Copons2.0 http://bit.ly/S8CKI

ictlogist RT @mgarrigap Comentant a casa del @ricardespelt sobre la privacitat de la informació: http://bit.ly/3LMMa5

Dimarts, 7 de juliol de 2009

macsithigh Morning all. Back for the second of the two-day #idp2009 conference in Barcelona. Last of yesterday’s blog posts coming up.

macsithigh Please do be encouraged, if you’re following this at home,to tell us what we’re missing.Tweet your questions/disagreements to me for #idp2009

Panel 3: Accés a la informació pública i xarxes socials

Conductor: Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.
José Manuel Alonso, Fundació CTIC / World Wide Web Consortium (W3C).
Jordi Graells, subdirector de Continguts i Innovació, Direcció General d’Atenció Ciutadana (Departament de la Presidència), Generalitat de Catalunya.

macsithigh Yesterday’s third session on data protection and social networking: http://is.gd/1pH9D

macsithigh The long-awaited (?) written Day 1 report is now available. How have you survived overnight without it? http://is.gd/1pHee

ictlogist @josemalonso: Governments should shift from being owners of data to being curators of data

ictlogist @alorza e-Gov takes the same path of modernization of Administration but with opposite approach…

ictlogist @alorza …focussing on people and knowledge instead of processes and technology

ricardespelt Molt interessant dabat al 3r panel del #IDP2009!

macsithigh New blog post: access to public information http://is.gd/1pM6l

Presentació del Projecte UsNow

GemmaUrgell Presentando http://usnow.nuestracausa.es @idoiallano en #idp2009 http://twitpic.com/9kwrw

Paulrios RT @GemmaUrgell: Presentando http://usnow.nuestracausa.es @idoiallano en #idp2009 http://twitpic.com/9kwrw

Odilas RT @GemmaUrgell Presentando http://usnow.nuestracausa.es @idoiallano en #idp2009 http://twitpic.com/9kwrw

josemalonso RT @macsithigh:New blog post: access to public information http://is.gd/1pM6l

LorenaUbierna RT @GemmaUrgell: Presentando http://usnow.nuestracausa.es @idoiallano en #idp2009 http://twitpic.com/9kwrw

alorza @osimod por supuesto, se ha hablado de #eups20 en #idp2009

Panel 5: Participació política i xarxes socials

Conductora: Ana Sofía Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.
Rachel Gibson, Universitat de Manchester (Regne Unit), Institute for Social Change.
José Antonio Donaire, diputat al Parlament de Catalunya pel PSC.
Ricard Espelt, regidor de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i Comunicació de l’Ajuntament de Copons.

jomiralb @donaire i @respelt at the roundatable on poltocal participation and SN. Now speaking M. Contojoch

jomiralb M.Contijoch: Trends in political participation: decrease of representational forms of participation and..

jomiralb M.Contijoch: Trends in political participation: … and increase of protest and other unconventional activities

jomiralb M.Contijoch: Combination attitudes: disaffectes citizems, critical citizens, institutionalized citizens

jomiralb M.Contijoch: Internet can contribute to the ctitcal activisdm

DonAire Els ciutadans crítics tenen tendència a estimular la participació del segon model, dels ciutadans crítics (Contijoch)

jomiralb M.Contijoch: Thanks to web 2.0 quanitative and qualitative changes of information, and it makes attractive to youngsters

DonAire Els mitjans de comunicació no et diuen què has de pensar, però sí sobre què has de pensar. Fixen l’agenda. Diu Cantijoch

jomiralb M.Contijoch: The media have been establishing the agenda of the important news, now through SN things are changing.

jomiralb M.Contijoch: Though Barber’s lost of confidence on Faceboks power to increase participation Mr.s Contijoch belueves the opposite.

jomiralb M.Contijoch: Users use to contat people different to us. There’s diversity in contacts. This is an issue in discussion in academia

GemmaUrgell Contijonch: amb internet, els ciutadans podem intervenir en l’agenda “mediàtica”

joangavalda @DonAire tens raó. La web 2.0 permet tenir tenir llibertat de pensament

jomiralb M.Contijoch: Consequences: Tool for citizen’s empowerment, reinforcment and promotion of attitudinal change, impoact on critical

jomiralb M.Contijoch: Conclusions: Internet use fosters unconventio nal forms of participation.

jomiralb M.Contijoch: Implications for rep.democracy: New opportunity for re-connecting with te public, asaptation to web 2.0 in contacting

jomiralb M.Contijoch: Data at www.polnet.uab.edu

alorza los párpados me pesan y la ponencia de M.Contijoch es en catalán, pero ¡muy interesante!

joangavalda Comença a parlar en Donaire

webjomiralb M.Contijoch: Sorry, data at: www.polnetuab.net

joangavalda la politica 2.0 no es la utilització de les tic’s per fer politica, segons donaire

jomiralb @donaire: web 2.0 is the crisis of authority (AUTORITAS)

alorza política2.0 es la crisis de la autoridad (pero no de la autoritas) @donaire

jomiralb @donaire: the present political model is in crisis because the power of few is in disucssion with SN.

jomiralb @donaire the new paradigm is the delibaration democracy instead than participatory democracy.

joangavalda La inteligencia col·lectiva s’ha de tenir en compte per la democracia deliberativa, segons Donaire

alorza el slideshare de mi ponencia de esta mañana http://bit.ly/7bvjz

jomiralb @donaire IN POlitics 2.0 shall be incorprated the principle of delibaration

GemmaUrgell @donaire La democràcia deliberativa seria incorporar l’autoritas en la intel·ligència col·lectiva

jomiralb @donaire in Politicis 2.0, we have complexity as reality built from different identities

jomiralb @donaire. Adaptation is the third element of politics 2.0.

jomiralb @donaire The paradigm should drive us to the politic environments 2.0

carlosguadian Siguiendo #idp2009 en http://twubs.com/idp2009

joangavalda 4 models de web.2.0–> politics 2.0, Medis politics 2.0, Medis polititzats 2.0, i espais politics 2.0

gallas73 @alorza Interesante de verdad. Autoritas + inteligencia colectiva = ¿quién sale reforzado? ¿todos/as?

joangavalda @DonAire tens molta rao en els models de Web 2.0, i sobre tot el politic 2.0

jomiralb @donaire. we know now Politicians 2.0.

joangavalda @jomiralb estas molt actiu en aquest dabat!!!!

jomiralb @donaire La polítia 2.0 es farà fora de la política convencional !!!!

jomiralb @donaire Espais Poñítics 2.0: espai de trobada, tranversal, de dialed i intercanvi, amb identitats complexes i contra partitocràcia

alorza @josemalonso ¿tienes tu presentación en la red?

joangavalda @alorza buena reflexion, siempre queda la anecdota (

jomiralb @ricardespelt: presenta el projecte de Copons 2.0. un projecte únic.

cataspanglish RT @jomiralb: @ricardespelt: presenta el projecte de Copons 2.0. un projecte únic.

citilab RT @jomiralb: @ricardespelt: presenta el projecte de Copons 2.0. un projecte únic.

joangavalda ara parla en Ricard Espert

jomiralb @joangavalda Això va com va. D’aquest tema n’entenc una mica més i m’esplaio perquè veig tot molt interessant

joangavalda @DonAire realment queda millor que el tradicional Ppt

GemmaUrgell Copons 2.0 és un projecte real on els ciutadans aporten solucions als problemes i, per tant, es creen debats, deliberació i opo …

GemmaUrgell Copons 2.0 s’ha allunyat del corporativisme i ha emprat les xarxes utilitzades per la major part de la població (software lliure)

jomiralb @ricardespelt: Els tràmits onlñine han estat l’aplicacio menys exitosa a la web de Copons. Cal que s’ajudi a la gent a usar-les.

DonAire En Ricard Espelt diu que els tràmits digitals són la part amb menys èxit del projecte Copons 2.0

DonAire A Copons tots són oposició, fins i tot nosaltres mateixos

jomiralb @ricardespelt: Iniciativa com la gent ensenya als demés a fer servir la web i foemnatr l’ús de la web 2.0 a Copons. Veritables XS.

GemmaUrgell A Copons, la gent ha ensenyat a la gent, trencant l’escletxa digital i afavorint que més coponencs participin de Copons 2.0

DonAire Una de les claus de l’èxit de Copons 2.0 és l’obsessió per reduir l’escletxa digital

DonAire Copons demostra que l’escala ideal de la política deliberativa és la local Cal un bottom – up territorial? http://twubs.com/idp2009

erovira @DonAire Sí. De moment, l’aplicació local és la única que assegura una certa funcionalitat.

joangavalda les solucions globals neixen de les locals

jomiralb @ricardespelt: His blog www.theplateishot.com

cataspanglish RT @jomiralb: @ricardespelt: His blog www.theplateishot.com

citilab RT @jomiralb: @ricardespelt: His blog www.theplateishot.com

jenternational RT @ictlogist: New blog post: 5th IDP Conference (V). Access to public information and Social Networking Sites http://bit.ly/wnym4

macsithigh Post on the pre-lunch session, A Safe Internet – sorry for the delay http://is.gd/1q1GA

macsithigh We’re approaching the end of the final session, on political participation – that post won’t go up until later, as I’m on next!

joangavalda Estic d’acord amb l’Albert Batlle!!!

joangavalda Funcionaria la Catalunya 2.0?

joangavalda …i la UE 2.0?

alorza http://bit.ly/4v6bM

alorza minipost sobre el panel de acceso a la información pública y redes sociales http://bit.ly/4v6bM

GemmaUrgell Post amb notes i apunts de la taula sobre política i xarxes socials amb @ricardespelt, @donaire i M. Contijonch http://bit.ly/mKLs1

ricardespelt RT @GemmaUrgell: Post amb notes taula política i xarxes socials amb @ricardespelt, @donaire i M. Contijonch http://bit.ly/mKLs1

joangavalda @ricardespelt hi ha un debat paral·lel al twiter tant bo com el presencial

joangavalda Reflexio final: cal expremer la 2.0 fins el punt d’arribar a una democracia deliberativa real on existeixi un espai politic2.0 real

joangavalda L’Agora del nou mil·lenni, Agora2.0

jomiralb @macsithigh conclusion speech: Reviewing and reassuming the claims, statements, hipothesis and doubts expressed in the Conference

Avui ens han deixat dos mites d’aquells que els que som de la meva edat han marcat la nostra infantesa, adolescència i joventut.

Qui no de noi, dels que ara tenim uns 40 anys, any amunt any abaix, no va tenir penjat a la seva habitació les tres “Angeles de Charlie” i més concretament a la Farrah Fawcett? Qui no havia tingut fantasies eròtiques d’adolescents amb aquesta sexsimbol de la televisió de finals dels 70 principis dels 80? Qui no havia desitjat mai ser en Ryan O’Neal per poder compartir jaç amb aquesta dona? Per tot plegat Farrah Fawcett va ser un mite eròtic per tota una generació.

Els mites s’eleven al seu cel particular més ràpidament quan existeix una mort tràgica o traumàtica pel mig. És cert que existeixen mites del cinema, de la música, de la literatura, del cant, etc. que estan vius i vives però si algun d’aquests té un final tràgic passa directament al paradís particular on podem trobar tots aquells mites morts abans d’hora. Elvis Presley, Marilyn Monroe, Grace Kelly, Audrey Hepburn, James Dean, Janis Joplin, John Lennon, Bob Marley, etc. estan esperant qui serà el següent d’engruixir la gran llista de mites del segle XX.

Michael Jackson és potser un d’aquests casos que ja es veia a venir que no arribaria a vell, la seva genial mestria musical no casava massa bé amb la seva vida personal. Les seves excentricitats aquests darrers anys van eclipsar una trajectòria professional que molts artistes haguessin volgut signar. El meu homenatge no serà repassar la seva biografia, sinó recordar i compartir el meu record dels dos concert que va fer a Barcelona el 9 d’agost de 1988 i el del 18 de setembre de 1992. El Primer que va se al Camp Nou recordo que va ser un concert tant perfecte que el comentari que vàrem fer els assistents va ser que no sabíem si havia sigut realment en directe o no. No va haver més d’un bis. Tot plegat, una posada en escena molt ben estudiada i sincronitzada. Per contra el segon, el de l’Estadi Olímpic va ser més un concert en tota regla, on la posada en escena encara que molt acurada tenia previst l’acostament cap el públic i la possibilitat de fer més bisos. El meu record d’aquest dos concerts és impagable. Mai més he vist uns concerts com aquests, ni Madonnes, ni George Michaels, ni res, com el del Rei de Pop no n’he vist cap més. Gran Professional.

Avui Michael Jackson, l’etern Peter Pan, a entrat per la porta gran a l’olimp dels mites.

El passat 10 de setembre vaig publicar un post on comentava que vaig poder gaudir dels primers dies d’adaptació de la meva filla i recordar aquelles cançons de la infància i de la meva etapa més « kumba ». Ara que s’acaba el curs escolar voldria recordar una altre cançó que ha acompanyat a la meva filla i de retruc a tota la familia durant tot el curs. Aquí us la deixo:

EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.

Aquesta primera estrofa és la que hem repetit i repetit, fins el punt que s’ha convertir en la tonada que m’acompanyat en els moments i racons menys esperats.

Buscant la lletra d’aquesta cançó he descobert que no només té una estrofa sinó que en té tres més, que són les següents:

AL MATÍ, VULL SORTIR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
AL MATÍ, VULL SORTIR,
PER CAÇAR-LO SOTA UN PI.

EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.

L’HE TROBAT EN UN PRAT,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
L’HE TROBAT EN UN PRAT,
EL LLEÓ M’HA MOSSEGAT.

El proper 6 i 7 de juliol la Universitat Oberta de Catalunya celebrarà la cinquena edició del Congrés Internacional IDP – Internet, Dret i Política amb el titol “Cara i creu de les xarxes socials” que es vol centrar-se en les xarxes socials, de les quals en pretén discutir i reflexionar sobre els diferents problemes jurídics i polítics que plantegen.

El juny del passat any vaig tenir l’oportunitat de participar en la quarta edició d’aquest Congrés que es va centrar en les implicacions jurídico-polítiques del programari social i el web 2.0. Recordo en Roc Fages, que considerava que l’actitud 2.0 era la que entén que els beneficis que representa per a un mateix compartir el coneixement i aprendre dels altres és escoltar què diuen. Va criticar l’actitud de molts polítics de la blogosfera que fan servir les eines 2.0 només per ser presents a la xarxa no pas perquè tinguin aquesta actitud, i intentar donar la imatge que és més 2.0 que el seu contrincant polític.

Si es pogués resumir aquest congrés en una frase diria que es va intentar repensar i/o redefinir el paper de les autoritats que volen regular internet i el seu contingut.

Des del congrés del passat any fins a dia d’avui ha aflorat l’èxit de les xarxes socials passant a ser la punta de llaça de la Web 2.0 per davant de blocs i altres plataformes. Aquest èxit ha estat gràcies a la facilitat que un internauta inexpert i amb pocs coneixements tecnològics pot introduir-se en aquestes xarxes socials i fer servir totes les eines i recursos que ofereixen, com la possibilitat de pujar a la xarxa qualsevol contingut, des de text, fotografia, so o vídeo i, que ho pugui compartir amb el seu entorn social: família, amics, companys de feina i sense massa límits, a tot el món. Però tota aquesta facilitat i el trencament dels límits d’espai-temps ha fet que les jurisdiccions polítiques i jurídiques s’hagin quedat descol·locades i sense saber com actuar i reaccionar en possibles casos dels ciberdelictes.

Segons la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) presenta el V Congrés Internet, Dret i Política com a “un punt de trobada per a conèixer i debatre l’impacte de les xarxes socials en àmbits com la propietat intel·lectual; la protecció de les dades personals, la privacitat i la intimitat; les polítiques i el govern de la xarxa; el dret a l’accés a la informació pública, o l’acció democràtica a la xarxa.”