“Pares ultrapassats, despistats en excés o poc fets a haver d’assumir la responsabilitat de cuidar-se dels fills”, així començava un article de La Vanguardia la setmana passada per informar de la mort d’un nadó per asfixia a Olot per oblidar-se’l el pare al maleter del seu cotxe. Però que ens està passant? Des de finals de juny fins a dia d’avui entre ofegats a piscines o canals i oblidats al vehicle portem més de sis nens morts.
Com un pare o mare mínimament responsable es pot oblidar un fill al maleter d’un cotxe? O anar a una reunió de tres hores i deixar al nen a dins de cotxe totalment tancat a ple sol de Sevilla? O deixar que un nen de 7 anys vagi tot sol per Tortosa caient a un canal?
Hi ha coses que no entenc. Potser si que es com deia La Vanguardia hi ha una generació de pares i mares ultrapassats pels fets, despistats o simplement incapaços d’assumir la responsabilitat de tenir cura d’una altra persona que depèn totalment de tu.
I que es pot fer? Aviat hi haurà algun polític de torn que demanarà un certificat d’idoneïtat per ser pares, o un carnet de manipulador de nens, o alguna bestiesa d’aquestes. Jo simplement demano que tots siguem més responsables. Ser pare i mare, no és només unes hores del dia, sinó les 24. La paternitat o maternitat un cop adquirida ja no te’n pots desentendre. Ja ho ets per tota la vida i com a tal responsabilitat vitalícia cal posar-hi tots els sentits i no relaxar-nos ni un segon. Perquè com diu la dita, el que no passa en un any passa en un segon!
