L’espanyolisme del PSC

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la dependència és el fet de dependre d’una cosa, que depèn d’un altre i n’és el complement secundari.

 

I que considerem dependre? Doncs quan una cosa, és condicionada per una altra i està lligada amb una altra que n’és una causa d’existència o una condició necessària. Per tant, podem dir que hom està subordinat a un altre, formar-ne part i pertanyent-hi.

 

  • El PSC ha participat al 37è Congrés del PSOE com una agrupació territorial més.
  • Els diputats del PSC al Congrés de Diputats estan inclosos dins del Grup Parlamentari socialista.
  • A l’Executiva federal del PSOE hi ha representants del PSC.
  • El candidat a President d’Espanya del PSC és José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE).
  • A les eleccions europees els candidats dels PSC estan integrats a la llista del PSOE.
  • A Catalunya no existeix el PSOE perquè ja hi és el PSC

 

Seguint la definició del DIEC podríem dir que la dependència del PSC amb el PSOE és un fet. El PSC depèn del PSOE i n’és el complement secundari dels socialistes espanyols a Catalunya. Perquè el PSC està condicionat i lligat al socialisme espanyol perquè en forma part i en pertany.

 

Que no ens prenguin el pel! No són catalanistes! Obeeixen les ordres dels socialistes espanyols, la seva manera de ser catalans és ser espanyols. És com dir que Espanya és una Nació de nacions. Quadrar el cercle és fer jocs de mans! I creure’s tot el que diuen aquesta gent és d’idiotes!

Anuncis

2 thoughts on “L’espanyolisme del PSC

  1. En resposta a l’Arqueòleg Glamorós volia comertar-te alguns aspectes del teu breu comentari però molt carregat d’idiologia.

    Quan parles que el socialismes es internacionalista et refereixes al socialisme utopic d’Owen, al marxisme com a crítica del capitalisme, o el debat introduït pels anarquistes al socialisme? Per cert tots ells, a molt estirar, arriben a la primera meitat del Segle XX.

    A banda de la meva primera valoració irònica, voldria deixar palés que actualment la majoria dels partits que s’autodenominen socialistes i tenen vocació de masses han abraçat incondicionalment la socialdemocracia i en alguns casos fins i tot el liberalisme progressista (veure la Tercera Via de Giddens ideoleg de la reformulació ideologica del Partit Laborista Anglès) i lamento comunicar-te que d’internacionalistes en tenen poc!

    El segon punt que em sap creu discrepar perquè crec que caus molt facilment en el tòpic d’associar el nacionalisme català amb la burguesia, i adjectivar al nacionalisme com a burges, val a dir que tothom vulgui o no admetre-ho és nacionalista, té un sentiment de pertinença i d’identitat innata de la condició humana. L’esser humà té la necessitat de sentir-se particep d’una col•lectivitat. Uns busquen agrupacions superflues com ser seguir un equip de futbol, basquet o petanca, altres d’ideologies polítiques o socials, altres de la nació, patria o estat. En definitiva tot som en certa mesura identitaris i per tant nacionalistes. El que passa és que qui ho té més fàcil és el que darrere del seu nacionalisme té un estat perquè llavors ja no té la necessitat de reclamar aquell sentiment de pertinença, perque ja la tè i veu obvi que el seu estat és el de tots elsseus conciutadans, i pot preocupar-se només de la política del dia a dia. Però aquells que pertenyem a un estat que no el considerem el propi, tenim feina doble, treballar per l’assoliment d’aquest estat i per projectar les pròpies polítiques del dia a dia de la ciutadania.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s