Resposta a Carles Agustí “El problema generacional a CDC”

Carles, després d’haver llegit el teu post del passat 17 de setembre estic d’acord amb la análisis que fas del problema generacional a Convergència. En el darrer Congrès del mes de juliol, ni la direcció ni els afectats, van saber abordar aquesta problemàtica i les perpectives de les renovacions de càrrecs postcongresuals tampoc semblen, per les dades que vaig coneixen, acabin de resoldre l’encaix de la generació del “baby boom” dins de l’estructura del partit, ans el contrari, en alguns casos fins i tot s’està intentan barrar-nos al pas.

Crec que estaràs d’acord amb mi que perquè la gent sàpiga de quina generació estem parlan cal definir bé aquest sector de la militància de Convergència. Som militants de la generació, anys més anys menos, del 70. Coneguts col·loquialment com els del “baby boom”, però tenim una altra característica, en molts casos fa més de 20 anys que som militants de CDC i l’immensa majoria hem estat formats políticament a la millor escola de patriotes de Catalunya, la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya), i per acabar de definir aquesta generació som gent altament preparada professionalment i academicament.

En el teu post hi acompanyes una reproducció de cartell del 7è Congrés que la JNC va celebrar a Platja d’Aro, sino recordo malament perquè va ser el meu primer Congrés, l’any 1994 amb el lema “Generació llibertat”, tu i jo sabem que no és casual que hagis escullit aquesta imatge per ilustrar el teu escrit, per tant crec que podriem dir que la generació que estem empenyent per sota i que reclamem més protagonisme dins de l’estructura del partit som aquesta “Generació llibertat”, deixem de banda altre manera d’autoanomenar-nos i fem servir sense cap vergonya l’expressió GENERACIÓ LLIBERTAT.

Com tu ben bé dius a aquesta generació ens pot passar tres coses a curt termini: 1) Que no arribem al nostre objectiu i abandonem el tren encara que estigui en marxa, la qual cosa com bé dius, seria una pèrdua de capital humà imperdonable. 2) Que haguem de lluitar a mort per estar reconeguts als llocs on creiem que ens pertoca per experiència i coneixements, i 3) Que el partit no ens barri el pas reconeixent-nos les nostres potencialitats. Aquest últim punt el més desitjable i el que més ens congratularia a tots.

La Generació llibertat hem d’estar des de l’Executiva Nacional a les Presidències i executives de la federació i agrupacions comarcal, des del Consell Nacional fins a les Presidències i executives de les agrupacions local, des de les llistes electorals al Parlament de Catalunya fins a les local, etc.

La nostra generació volem representar i estar representats a tota l’estructura de Convergència Democràtica de Catalunya.

Anuncis

6 thoughts on “Resposta a Carles Agustí “El problema generacional a CDC”

  1. Coincideixo plenament amb l’anàlisi que feu tu i en Carles Agustí. Per evitar precisament que aquest tap es solidifiqui i la nostra sigui una generació perduda ens cal, tal vegada, treballar més en grup, establint sinèrgies arreu del territori.

    Els fonaments estan posats -consciència de generació- ara cal que sàpiguem construir el projecte comú.

    Salut

  2. Coincideixo plenament amb el vostre anàlisi. A les nostres mans està canviar-ho, som majoria i gent preparada. Per tant, és qüestió de prendre consciencia com a generació i actua en xarxa establint sinèrgies entre nosaltres.

    Salut.

  3. Permeteu-me que discrepi ,en part, d’aquesta anàlisi. De la mateixa manera que podem dir que som molts els membres d’aquesta generació que no ens trobem ni en la primera ni en la segona línia del partit, també n’hi ha molts altres que hi són. Penso en l’Albert Batalla, alcalde de la Seu i diputat, en Santi Vila, alcalde de Figueres i diputat, en Ferran Bel, alcalde de Tortosa, en Josep Rull diputat i cap de llista a Terrassa, en Ferran Falcó, cap de llista i tinent d’alcalde a Badalona, presidents comarcals i locals de la nostra edat i multitud de conselllers nacionals, i fins i tot em demano quina edat tenen els membres d’allò que s’anomena el “pinyol”. En definitiva, de la mateixa manera que crec que existeix una generació “lllibertat”, que per formació i context històric, té unes conviccions nacionals més desacomplexades i una visió política alliberada d’antigues càrregues, no acabo de veure que com a generació estiguem exclosos del partit, depèn més de les circumstàncies de cadascú que no de la generació.

  4. Albert, dius que discrepes en part. La part que discrepes, aportes exemples de noms de la Generació Llibertat amb càrrecs importants i de representivitat dins del partit però en honor a la veritat aquesta gent ja havien assumit altes responsbilitats perquè eren quadres importants de la JNC i per tant per l’estructura del partit no se’ls identifica tant com de la nostra generació sino més com alts càrrecs de la JNC. I només faltaria que aquests companys no ocupessin aquestes responsabilitats!!! Seria una perdua de qualitat humana i professional que llavors si que el partit s’ho hauria de fer mirar!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s