Va de mites

Avui ens han deixat dos mites d’aquells que els que som de la meva edat han marcat la nostra infantesa, adolescència i joventut.

farrah_fawcettQui no de noi, dels que ara tenim uns 40 anys, any amunt any abaix, no va tenir penjat a la seva habitació les tres “Angeles de Charlie” i més concretament a la Farrah Fawcett? Qui no havia tingut fantasies eròtiques d’adolescents amb aquesta sexsimbol de la televisió de finals dels 70 principis dels 80? Qui no havia desitjat mai ser en Ryan O’Neal per poder compartir jaç amb aquesta dona? Per tot plegat Farrah Fawcett va ser un mite eròtic per tota una generació.

Els mites s’eleven al seu cel particular més ràpidament quan existeix una mort tràgica o traumàtica pel mig. És cert que existeixen mites del cinema, de la música, de la literatura, del cant, etc. que estan vius i vives però si algun d’aquests té un final tràgic passa directament al paradís particular on podem trobar tots aquells mites morts abans d’hora. Elvis Presley, Marilyn Monroe, Grace Kelly, Audrey Hepburn, James Dean, Janis Joplin, John Lennon, Bob Marley, etc. estan esperant qui serà el següent d’engruixir la gran llista de mites del segle XX.

michael_jacksonMichael Jackson és potser un d’aquests casos que ja es veia a venir que no arribaria a vell, la seva genial mestria musical no casava massa bé amb la seva vida personal. Les seves excentricitats aquests darrers anys van eclipsar una trajectòria professional que molts artistes haguessin volgut signar. El meu homenatge no serà repassar la seva biografia, sinó recordar i compartir el meu record dels dos concert que va fer a Barcelona el 9 d’agost de 1988 i el del 18 de setembre de 1992. El Primer que va se al Camp Nou recordo que va ser un concert tant perfecte que el comentari que vàrem fer els assistents va ser que no sabíem si havia sigut realment en directe o no. No va haver més d’un bis. Tot plegat, una posada en escena molt ben estudiada i sincronitzada. Per contra el segon, el de l’Estadi Olímpic va ser més un concert en tota regla, on la posada en escena encara que molt acurada tenia previst l’acostament cap el públic i la possibilitat de fer més bisos. El meu record d’aquest dos concerts és impagable. Mai més he vist uns concerts com aquests, ni Madonnes, ni George Michaels, ni res, com el del Rei de Pop no n’he vist cap més. Gran Professional.

Avui Michael Jackson, l’etern Peter Pan, a entrat per la porta gran a l’olimp dels mites.

El lleó no hem fa por

El passat 10 de setembre vaig publicar un post on comentava que vaig poder gaudir dels primers dies d’adaptació de la meva filla i recordar aquelles cançons de la infància i de la meva etapa més « kumba ». Ara que s’acaba el curs escolar voldria recordar una altre cançó que ha acompanyat a la meva filla i de retruc a tota la familia durant tot el curs. Aquí us la deixo:

EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.

Aquesta primera estrofa és la que hem repetit i repetit, fins el punt que s’ha convertir en la tonada que m’acompanyat en els moments i racons menys esperats.

Buscant la lletra d’aquesta cançó he descobert que no només té una estrofa sinó que en té tres més, que són les següents:

lleoAL MATÍ, VULL SORTIR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
AL MATÍ, VULL SORTIR,
PER CAÇAR-LO SOTA UN PI.

EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.

L’HE TROBAT EN UN PRAT,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
L’HE TROBAT EN UN PRAT,
EL LLEÓ M’HA MOSSEGAT.

V Congrés Internacional IDP – Internet, Dret i Política

banerEl proper 6 i 7 de juliol la Universitat Oberta de Catalunya celebrarà la cinquena edició del Congrés Internacional IDP – Internet, Dret i Política amb el titol “Cara i creu de les xarxes socials” que es vol centrar-se en les xarxes socials, de les quals en pretén discutir i reflexionar sobre els diferents problemes jurídics i polítics que plantegen.

El juny del passat any vaig tenir l’oportunitat de participar en la quarta edició d’aquest Congrés que es va centrar en les implicacions jurídico-polítiques del programari social i el web 2.0. Recordo en Roc Fages, que considerava que l’actitud 2.0 era la que entén que els beneficis que representa per a un mateix compartir el coneixement i aprendre dels altres és escoltar què diuen. Va criticar l’actitud de molts polítics de la blogosfera que fan servir les eines 2.0 només per ser presents a la xarxa no pas perquè tinguin aquesta actitud, i intentar donar la imatge que és més 2.0 que el seu contrincant polític.

Si es pogués resumir aquest congrés en una frase diria que es va intentar repensar i/o redefinir el paper de les autoritats que volen regular internet i el seu contingut.

Des del congrés del passat any fins a dia d’avui ha aflorat l’èxit de les xarxes socials passant a ser la punta de llaça de la Web 2.0 per davant de blocs i altres plataformes. Aquest èxit ha estat gràcies a la facilitat que un internauta inexpert i amb pocs coneixements tecnològics pot introduir-se en aquestes xarxes socials i fer servir totes les eines i recursos que ofereixen, com la possibilitat de pujar a la xarxa qualsevol contingut, des de text, fotografia, so o vídeo i, que ho pugui compartir amb el seu entorn social: família, amics, companys de feina i sense massa límits, a tot el món. Però tota aquesta facilitat i el trencament dels límits d’espai-temps ha fet que les jurisdiccions polítiques i jurídiques s’hagin quedat descol·locades i sense saber com actuar i reaccionar en possibles casos dels ciberdelictes.

Segons la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) presenta el V Congrés Internet, Dret i Política com a “un punt de trobada per a conèixer i debatre l’impacte de les xarxes socials en àmbits com la propietat intel·lectual; la protecció de les dades personals, la privacitat i la intimitat; les polítiques i el govern de la xarxa; el dret a l’accés a la informació pública, o l’acció democràtica a la xarxa.”

DISCURS D’OBAMA A LA UNIVERSITAT DE EL CAIRE (EN CATALÀ)

obamaEm sento honrat per estar a la immortal ciutat del Caire i per rebre una invitació de dues institucions tan destacades. Durant més de mil anys, Al-Azhar s’ha erigit en far del saber islàmic, i des de fa més d’un segle, la Universitat d’El Caire ha estat una font del desenvolupament a Egipte. Juntes, representeu l’harmonia entre tradició i progrés. Em sento molt agraït per la vostra hospitalitat i per la qual em mostrat el poble egipci. Soc, també, orgullós de portar amb mi els millors desitjos del poble americà i una salutació de pau de les comunitats musulmanes de la meva país: assalaamu alaykum.

“Ens trobem en un moment de tensió entre Estats Units i els musulmans de tot el món. Una tensió que enfonsa les seves arrels en forces històriques que van més enllà del debat polític actual. La relació entre Islam i Occident inclou segles d’ coexistència i cooperació però també conflictes i guerres religioses. Més recentment, el colonialisme, que va negar drets i oportunitats a molts musulmans, i la guerra freda, durant la qual els països de majoria musulmana van ser tractats com comparses sense tenir en compte les seves aspiracions, han contribuït a alimentar aquesta tensió. Més encara, els canvis arrasadora portats per la modernitat i la globalització han portat a molts musulmans a veure a Occident com hostil cap les tradicions de l’Islam.

Els extremistes violents han explotat aquestes tensions en una petita però poderosa minoria de musulmans. Els atemptats de l’11-S i els esforços continus d’aquests extremistes per portar la violència a la població civil han fet que alguns compatriotes meus vegin l’Islam com inevitablement hostil no només amb Amèrica i els països occidentals, sinó també amb els drets humans. Això ha servit per alimentar més temors i desconfiances.

Mentre les nostres relacions es determinen per les nostres diferències, estem donant poders a qui sembren l’odi en comptes de la pau, els qui promouen les guerres en vegada de la cooperació que podria ajudar als nostres pobles a assolir la justícia i la prosperitat. Ha d’acabar aquest cercle de sospites i discòrdies.

He vingut fins aquí per buscar una nova relació entre Estats Units i els musulmans del món, que estigui basada en l’interès mutu i el mutu Continua la lectura de “DISCURS D’OBAMA A LA UNIVERSITAT DE EL CAIRE (EN CATALÀ)”

No votar té conseqüències

Aquest cap de setmana el secretari d’organització del Psc-Psoe, José Zaragoza, va alertar del risc de no anar a votar el proper 7 de juny ja queel Pp pot guanyar les eleccions i reforçar la majoria conservadora a Europa”, però jo afegeixo que tant si guanya el Pp com el Psoe qui perd és Catalunya. Per Zaragoza, les enquestes indiquen que la participació en els propers comicis podria baixar, i és en aquest context que va fer una crida a la gent a participar i anar a votar. Si la gent va a votar el resultat no serà el que diuen les enquestes –va afegir- i el nostre país podrà ajudar a que a Europa hi hagi una majoria progressista i d’esquerres”. Però això no és cert, la baixa participació beneficia els dos grans partits espanyols, per tant si el ciutadà es mobilitza pot ajudar als partits que com Convergència i Unió tenen com a únic objectiu Catalunya i no pas Espanya com altres.

Zaragoza va presentar la tanca “No votar té conseqüències”, i en aquest lema hi estic d’acord perquè és cert, no votar té conseqüències què deixa als mateixos al poder i moltes vegades sense guanyar eleccions. El dirigent socialista deia que volen “fer reflexionar a la gent que hi ha el risc d’una victòria de la dreta”, però el perill no és ni la dreta ni l’esquerra sinó l’espanyolisme que representen tant el Pp com el Psoe. Uns amb una estètica “casposa” i els altres com a “simpatics” mentiders però al final tant unionistes uns com els altres.

Catalunya necessita la Unió Europea per poder superar l’ofec que Espanya ens té sotmés a tots els catalans i catalanes pel sol fet de viure al nostre país.

tanca-NO-VOTAR