El 20 d’octubre d’enguany, George Clarke realizador de cinema escocés va penjar a YouTube una escena de la película El Circ, de Charles Chaplin, en la que, segons ell, apareix una dona parlant per un telèfon mòbil. El film és de 1928, el que vol demostrar que és un d’aquells objectes fora de temps.
Clarke fa servir els zooms i les repeticions a càmara lenta per intentar influir en el públic de què les reflexions que fa tenen una consistència argumental. Us animo a que el vegeu atentament i opineu per vosaltres mateixos, perquè la seva teoria és que “algu ha viajat en el tiemps”.
D’aquí uns dies veurem en que acaba tot plegat, un anunci d’alguna telefonia, o una promoció d’alguna película seva, o… qui ho sap?
I dic jo… si és un mòbil, amb qui parlava? És que el satèl·lit que havia de transmetre la conversa també havia viatjat en el temps? O és que el senyal es transmetia a través del no res cap a… ¿on? Cap al present?
Sembla realment que parli per un mòbil. Potser és que Retevisión va fer tard amb l’eslogan “Por fin hay alguien al otro lado”.