Discurs d’investidura del proper President de la Generalitat

Avui Artur Mas s’ha presentat davant del Parlament de Catalunya per explicar la seva proposta de govern i que els diputant li facin confiança i l’anomenin 129è President de la Generalitat.

Text integre: Discurs Artur Mas

Moltes gràcies, molt honorable senyora presidenta del Parlament.

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, senyores i senyors diputats.

En compliment de l’encàrrec rebut per la Presidenta del Parlament, em presento davant d’aquesta Cambra per formalitzar la meva candidatura a ser investit com a 129è President de la Generalitat de Catalunya, presentar el

programa de govern que l’acompanya, i demanar-los, si escau, la seva confiança.

Si em permeten una breu referència personal, els diré que durant el llarg camí de gairebé 10 anys que m’ha dut fins aquí, fins a aquesta sessió d’investidura, en molts moments m’he preguntat quins sentiments impregnarien el meu esperit.

I avui puc dir que l’únic sentiment que m’acompanya és el de l’agraïment. No hi ha, ni en el meu cor ni en el meu cap, cap racó, per petit que sigui, reservat al ressentiment o a l’esperit de revenja.

Sento un profund agraïment per totes les persones que durant tos aquests anys m’han ajudat a mantenir el rumb de la nostra navegació, i sobretot agraïment al poble de Catalunya que d’una manera clara va dipositar recentment una gran dosi de confiança en el nostre projecte.

[…]

Per responsabilitat política els grups polítics parlamentaris que no són CiU, no hauríen de facilitar l’investidura d’Artur Mas com a President? Algú pot negar i anar en contra d’un candidat a la presidència de la Generalitat que ha guanyat a totes les comarques i en més del 95% dels municipis de Catalunya?

Pot ser legítim, però el ciutadà ho entendria? Cara a millorar l’imatge de la política, no seria millor que aquells a qui els ciutadans han retirat la confiança facilitessin el camí al un nou President?

Ho veurem durant el dia d’avui, i a molt estirar el proper dijous. Si arribem al dijous sense haver escollit president voldria dir que els partits no han entes res del que els ciutadans vàrem votar el passat 28 de novembre.

El 28N en gràfiques i xifres

El panorama polític que ens va deixar les eleccions al Parlament de Catalunya al 2006 va ser totalment diferent que el que ha quedat configurat arran del 28 de novembre d’enguany.

Recordem que en xifres eren els següents: 31,5% CiU (42 dip.), 26,8% PSC (37 dip.), 14% ERC (21 dip.), 10,6% PP (14 dip.), 9,5% ICV (12 dip.) i 3% C’s (3 dip.)

En aquest gràfic es pot veure la posició de cada partit dins dels dos eixos existents a Catalunya, l’ideologic i el nacional.

Només en un cop d’ull és veu que era molt díficil la formació d’un govern estable sense passar per la formula de la coalició post electoral.

Sense entrar en valoracions personals dels darrers governs de coalició que han governat Catalunya ni intentar descobrir el que en pensen els catalans i catalanes, en les eleccions del 28 de novembre es donaven uns fets que no s’havíen donat en les eleccions del 2006.

1) Segons les enquestes hi havía una forta desafecció política que afectava als ciutadans de Catalunya.

2) A menys de 6 mesos de les eleccions es va fer públic la Sentència del Tribunal Constitucional espanyol retallant l’Estatut del 2006

3) Aparició de nous partits extraparlamentaris amb possibilitats reals d’entrar al Parlament, RI, SI i PXC.

4) Segons les enquestes possibilitat real de canvi de govern, per la qual cosa es convertien en unes eleccions molt competitives

Amb aquestes 4 punts importants a les mans dels ciutadans, aquests van emetre el seu vot donant els resultats següents:

Una participació del 60%, 4 punts per sobre de la del 2006. CiU 38,5% (62 dip.), PSC 18,3% (28 dip.), PP 12,3% (18 dip.), ICV 7,4% (10 dip.), ERC 7% (10 dip.), SI 3,28% (4 dip.), C’s 3,4% (3 dip.), PXC 2,4% (o dip.) i RI.cat 1,3% (0 dip.)

Veient la situació actual observem clarament com CiU ha augmentat molt substancialment la seva representació, alhora que té fronteres molt pròximes amb SI, ERC i PSC. Aquestes fronteres són les que els dirigents de CiU hauran d’estar pendents durant tota la legislatura perquè d’aquí poden fugir votants.

Per altra banda també s’observa que CiU ha guanyat votants de la centre esquerra fet important per governar Catalunya. Històricament a Catalunya ha governat qui ha pogut aglutinar electors de centre dreta fins a la centre esquerra.

Observem el següent gràfic:

Votants tradicionals socialistes han fugit cap a altres opcions seguint les pautes dels eixos nacional i ideologic. Els electors més catalanistes  i els que volien exercir el vot útil van optar per CiU; els més d’esquerres per ICV; els més espanyolistes i de càstic per l’acció de govern espanyol per PP o/i C’s.

Per anar acabant cal parar atenció amb les gràfiques exclusives per eixos.

CiU respon molt bé a les expectatives nacionals dels electors d’ERC i ICV i de part de SI i PSC.  Destacar que en aquest eix el PSC està dividit en dos, uns cap a CiU i altres cap al PP, i al PP li passa gairebé igual amb el PSC i C’s.

En l’eix ideologic:

CiU respon molt bé a les expectatives ideològiques dels electors de SI i C’s i de part del PP i PSC.  Destacar que en aquest eix el PSC respon també bé als electors d’ERC, i per una part de CiU i ICV.

Observant totes dues gràfiques, sobte veure que ERC queda dins de CiU i PSC. Gràficament és molt explicit perquè els seus electors potencials estan o poden sentir-se ben representants segons quina pota del eix donguin més importància, tant per CiU com per PSC. Perquè votar un partit amb moltes divisions internes i bastant inestable si altres poden donar més estabilitat al meu vot? per tant podem conclore que ERC només va tenir els vots dels electors més fidels.

Ampliació 15 desembre

Per acabar de completar aquest petit anàlisi dels resultats electorals del passat 28 de novembre i recolzat amb gràfiques i xifres voldria reflexionar sobre els 4 punts citats més amunt.

1) El que reflectien les enquestes sobre la desafecció política dels catalans no era del tot encertada o com a mínim les dades no havien estat massa ben cuinades. Segons les enquestes prèvies a les eleccions del 28N les més pessimistes donaven una participació per sota del 50% quan en realitat es va arribar al 60%.

La desafecció, en aquestes eleccions, no s’ha manifestat optant per l’abstenció sinó que ha anat a buscar el vot en blanc i partits extraparlamentaris.

2) El malestar de la sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut de 2006 es va traslladar al carrer amb la multitudinària manifestació del 10 de juliol pels carrers de Barcelona. Arran d’aquesta reacció, es van omplir moltes hores d’opinions a les tertúlies en ràdios i televisions de qui capitalitzaria aquest malestar.

Veien els resultats podem dir que només 100.000 catalans van optar per una opció clarament independentista com SI, però qui va poder quedar-se amb el vot del “català emprenyat” va ser CiU.

3) Segons les enquestes, que es van poder consultar durant els darrers mesos, donaven possibilitats reals de entrar a la cambra catalana a SI, RI.cat i/o PXC.

La barrera mínima del 3% va ser salvada només per SI, tot i anar molt just, a causa de la circumscripció de Barcelona; RI.cat va ser el gran perdedor al no aconseguir ni el 1,5% dels vots; i PXC tot i no assolir el 3% es va quedar a les portes amb un 2,4%. El cas de Plataforma per Catalunya és un d’aquells casos que s’haurà d’anar seguint la seva evolució, sobretot a les properes eleccions, a les municipals.

4) El fet que aquestes eleccions fossin a priori molt competitives, va ser resultat de la bipolarització de dues opcions de govern, formada per una formació política o per una coalició de partits.

La ciència política ja et diu que en unes eleccions més competitives normalment hi ha un increment de la participació. En aquest cas Catalunya, electoralment parlant, es comporta com una societat democràtica més.

A partir d’aquest petit anàlisi crec que les estratègies de cada partit ha de ser clara perquè els electors han demostrat en aquestes eleccions que no volen ni experiments ni  ambigüitats.

Entrem en una nova etapa de la política catalana.

Hackejat per una ciberestafa

Anava a escriure una blocada que estava  preparant sobre una anàlisi del panorama polític català arran de les eleccions del 28 de novembre i m’ha sorprès trobar-me que avui mateix algú m’havia publicat un sota el títol Dear Beloved Friend.

Dear beloved friend,

I know that this letter may be a very big surprise to you, I am giving you my trust and wish you will give me back the trust i have given you . I believe that you will be honest to fulfill my final wish before I will die.

I am Mr. Evans Elisea , I am 58 years old, I am suffering from a long time cancer of the brain .From all indication my condition is really deteriorating, and my doctors have courageously advised me that I may not live beyond the next two months, this is because the cancer stage has reached a critical stage. I was brought up in a motherless babys home, and was married to my late wife for twenty years without a child . My wife and I are true Christians, but quite unfortunately, she was killed during the (ABIDJAN- BOUAKE) Crisis some years back.

Since her death I decided not to re-marry, I sold all my belongings and deposited all the sum of $10.2million dollars with a security company In Ivory Coast where i lived with my late wife all our lives, as it was pakaged and registered as a personal Valuable.

Presently, this money is still in their custody, and the management just wrote me as the Legitimate beneficiary to come forward to receive the Deposit after keeping it for so long or rather issue a letter of authorization to somebody to receive it on my behalf since I can not come over as a result of my illness, Presently,I’m with my laptop in a hospital where I have been undergoing treatment. I have since lost my ability to walk about or do anything by myself and my doctors have told me that I have only a few months to live.

It is my last wish to see that this money is invested in any business of your choice and the gain made every year or 6 months as the case may be, distributed each year among the charity organization, the poor and the motherless babys home where I come from. I want your good humanitarian, to also use this money to fund churches, orphanages and widows around, 20% for you , I must let you know that this was a very hard decision, but I had to take a bold step towards this issue because I have no further option. I hope you will help see my last wishes come true.

As soon as I receive your reply I shall give you the contact of the security company. I will also issue you a letter of authority, which will prove that you are the new beneficiary of my funds. Please assure me that you will act accordingly as
I stated herein. I will be happy if you can come down to Ivory Coast if possible.

Hope to hear from you soonest.
Yours Sincerely,
Mr Evans Elisea.

Abans de llegir-m’ho, per si havia algun missatge o reinvidicació, he reaccionat pensant que m’havíen hackejat i publicat aquesta blocada sense permís. Algú pot pensar que picaria oferint-me el 20% d’una herència d’una persona desnonada?

Immediatament he començat a buscar aquest tipus de fishing sobre el bloc i he trobat que és una modalitat d’estafa a la xarxa. És l’anomenat “419” normalment són delinqüents de Nigèria i altres països d’Àfrica. Les víctimes de l’estafa se’ls promet una gran quantitat de diners, com un premi de loteria , herència, diners desprès d’haver-ne ingressat en algun compte bancari, etc.

Les víctimes mai reben aquesta fortuna perquè no existeixen, però són enganyats per enviar els seus diners als delinqüents, que romanen en l’anonimat. Amaguen la seva veritable identitat i la ubicació mitjançant l’ús de noms falsos i adreces postals falses, així com la comunicació a través de comptes de correu electrònic gratuït i telèfons mòbils de prepagament.

Encara que la majoria d’aquestes estafes fan servir correus electrònics enviats en anglès, també n’envien traduïts al francès, alemany, holandès, danès, suec, italià, espanyol, portuguès, rus, polonès i txec; a Indonèsia , fan servir l’Anglès i Francès en cartes que s’envien a través del correu postal, que generalment s’envien des d’Espanya.

Sempre han existit i crec que esistiran les estafes, amb les noves tecnologies han aparegut les anomenades ciberestafes, i en temps de crisi quan hi ha més gent amb necessitat d’obtenir diners encara s’accentuen més. Doncs és en aquesta època que hem de tenir els ulls més oberts!

ahh! i no dubteu, denuncieu-lo!