Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Personal’ Category

Aquest proper desembre farà 6 anys que vaig començar això de fer de blocaire i després de tenir 2 blocs gratuïts (comptant aquest) he pres la decisió de tenir-ne un, amb domini i allotjament propi. Per tant es pot dir que aquests dies he estat de mudança. No he acabat però ja hem podeu trobar a lloc web nou.

He adquirit, i per tant em podeu trobar a gavalda.cat, té un avantamolt interessant, creant diferents subdominis, amb nom, aquests poden apuntar a adreces de diferents membres de la família. joan.gavalda.cat i gavalda.cat apunten al meu bloc, octavi.gavalda.cat apunta al fotobloc del meu fill de 6 anys, i en un futur la meva filla també podrà tenir-ne un.

També he pogut importar totes les blocades del bloc de Blogger i el d’aquest, així en un únic lloc tinc recollides totes les meves publicacions. Tot i així no he donat de baixa els blocs antics per poder veure com ha anat evolucionant el meu concepte de bloc i consultar cada cop que tingui o tingueu ganes.

Espero que el disseny triat a www.gavalda.cat sigui prou atractiu i que hi pugui anar afegint més opcions de la web 2.0.

Tot un repte per als propers mesos!

Read Full Post »

SOMNIEU. És clar que sí, somniem constantment. ESPEREU MASSA. És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot. VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. TENIU MASSA PRESSA. Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa. SOMNIEU. Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà. ESPEREU MASSA. És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança. VOLEU MASSA. És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. EXIGIU. És clar que sí, apassionadament o amb tristesa. I tanmateix, i tanmateix, millor així, millor un poble que es mou, encara que, a vegades, precipitat, encara que, a vegades, massa prudent, encara que, a vegades, brut, baix, rastrer, encara que, a vegades, sublim, millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos. Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar: somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis, somniem fins l’inimaginable. Somniem sempre, i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot, i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible, volem el possible per a arribar a l’impossible; millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos; per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir… SOMNIEU. És clar que sí! constantment, somniem sempre. Si en dieu: ESPEREU MASSA. És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot. Si ens dieu: VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament. Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA. És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach
1979

Read Full Post »

(15:18h. del 8 de juliol de 2010)

Benvolgut soci,

Òmnium Cultural, membre de la comissió organitzadora i convocant de la manifestació ha exposat a la comissió la postura aprovada per unanimitat a la junta de dimarts 6 de juny:

“Òmnium Cultural es referma en la seva decisió inicial de mantenir la convocatòria de la manifestació del proper dissabte 10 de juliol amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

Així mateix, reitera la seva invitació al President de la Generalitat, als representants de les institucions i als dirigents de les diferents organitzacions cíviques, polítiques i culturals perquè formin part de la capçalera d’aquesta manifestació.

Igualment, demana al poble de Catalunya que participi unitàriament i massivament en aquesta iniciativa, que és oberta a tothom sense cap mena d’exclusió.”

En el dia d’avui, s’ha reunit la comissió organitzadora de la manifestació, que ha emès el següent text:

“La comissió organitzadora de la manifestació explica que:

El lema es manté: Som una nació. Nosaltres decidim.

La manifestació anirà encapçalada per la pancarta, amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim, i tindrà un representant de cada una de les entitats, organitzacions socials i partits convocants.

Aquesta pancarta anirà precedida per la senyera en posició horitzontal i el lema de la manifestació (Som una nació. Nosaltres decidim), amb els Molt Honorables Presidents de la Generalitat i el Parlament.

Aquesta decisió no s’ha pres per unanimitat. Tot i així, totes les entitats i organitzacions criden a la màxima mobilització.

La manifestació s’iniciarà a Passeig de Gràcia amb Diagonal a les sis de la tarda, amb totes les entitats i organitzacions convocants.

Integren la comissió organitzadora: Òmnium Cultural, UGT, CCOO, Intersindical –CSC, CDC, UDC, PSC, ERC, ICV, EUiA, CUP, PDD.”

Òmnium Cultural ens mantenim en la decisió presa per unanimitat per la junta directiva de dimarts passat, abans transcrita. Òmnium no impedirà el format explicat per la comissió organitzadora i després d’assegurar que definitivament el lema Som una nació. Nosaltres decidim obri la manifestació i sigui la pancarta de capçalera, tal i com en tot moment ha estat la postura de tots nosaltres.

Davant de tot això i més que mai, us animem a formar part del primer bloc de la manifestació, que és el d’Òmnium, per expressar que no acceptem que el Tribunal Constitucional espanyol vulneri la voluntat del poble de Catalunya expressada democràticament en referèndum. Us convoquem a les 17 hores a Passeig de Gràcia amb el carrer València. Us hi esperem a tots!

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM

Read Full Post »

Dedicat a tots els companys que han fet possible que Cornellà Decideix aconseguís organitzar la consulta sobre la independència el 20 de juny.

CORRANDA DE CORNELLA DECIDEIX

Ens vam conèixer al desembre
pel gener ens vàrem constituí,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Cornellà Decideix era una realitat
mal li pesés algun partit,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

La independència de Catalunya
els cornellanencs havíem de decidir,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

“Vols conèixer la consulta”
preguntàvem als amics,
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Teníem gent “Kurrant a tope”
de dia i de nit,
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Amb il•lusió i molta feina
vàrem fer cas amb en Lluís,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Els indicadors cobríem
sense tenir ni cinc,
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Diners no en teníem
i a l’assemblea anàvem a “recollir”
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Vam organitzar molts actes
i molta gent va assistir,
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Presentacions, concerts i festes
vàrem poder gaudir
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

El 20 de juny s’acostava
i ho estàvem aconseguint,
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Els “NOS” no trobàvem
i la Pura va sortir!
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Rigor i imparcialitat reclamàvem
i al final ho vam aconseguir,
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Felicitats Albert, Miquel,
Peres, Francescs, Lidia,
Jordis, Joans, Raquel,
Josep Lluís, Maria i Toni,
ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

Felicitem-nos tots per la feina feta
perquè és de molt agrair
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí.

(Amb permís dels Manel)

.

Read Full Post »

Francesc Belso, Coordinador Adjunt i Joan Heras, President de l'ACIC

La propera onada de consulta sobre la independència, del 20 de juny, serà més accessible per persones cegues o amb deficiències de visió. Cornellà Decideix tindrà disponible a cada mesa electoral un “kit” de vot accessible per a invidents perquè aquests puguin exercir el seu dret a vot a Cornellà de Llobregat.

”És molt important a nivell simbòlic, perquè fa visible la nostra realitat”, considera Joan Heras, de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs, que aquest dimecres ha explicat a Cornellà de Llobregat en què consisteix aquest “kit”. Consta de dos sobres a on s’indica en braille quina papereta del sí i la del no conté. Els dos sobres més el sobre de la votació són dins d’un altre més gran. D’aquesta forma, la persona cega pot triar la papereta que desitgi, extreure-la del sobre original i introduir-la en el sobre de votació sense ajuda de cap persona i de forma reservada. “Així assegurem que les persones cegues puguin votar de forma autònoma i secreta”.

Les primeres poblacions on es va aplicar el procediment de vot accessible per invidents van ser Girona i La Palma de Cervelló, el passat 25 d’abril. A Girona hi havia cinc “kits” per mesa, el 20-J només n’hi haurà un perquè segons Heras “estadísticament seria molt extrany que hagués més de d’un elector invident per mesa a Cornellà de Llobregat”, tot i així l’organització en tindrà de reserva per si es donés el cas. Heras, ha indicat que el més important és fer visible les necessitats de les persones invidents i fer possible que tothom, també elles “es puguin expressar en llibertat”, tant pel Sí com pel No.

A Cornellà Decideix ja ha hagut invidents que han declarat la seva voluntat de fer servir el vot accessible.

Read Full Post »

Avui ens han deixat dos mites d’aquells que els que som de la meva edat han marcat la nostra infantesa, adolescència i joventut.

farrah_fawcettQui no de noi, dels que ara tenim uns 40 anys, any amunt any abaix, no va tenir penjat a la seva habitació les tres “Angeles de Charlie” i més concretament a la Farrah Fawcett? Qui no havia tingut fantasies eròtiques d’adolescents amb aquesta sexsimbol de la televisió de finals dels 70 principis dels 80? Qui no havia desitjat mai ser en Ryan O’Neal per poder compartir jaç amb aquesta dona? Per tot plegat Farrah Fawcett va ser un mite eròtic per tota una generació.

Els mites s’eleven al seu cel particular més ràpidament quan existeix una mort tràgica o traumàtica pel mig. És cert que existeixen mites del cinema, de la música, de la literatura, del cant, etc. que estan vius i vives però si algun d’aquests té un final tràgic passa directament al paradís particular on podem trobar tots aquells mites morts abans d’hora. Elvis Presley, Marilyn Monroe, Grace Kelly, Audrey Hepburn, James Dean, Janis Joplin, John Lennon, Bob Marley, etc. estan esperant qui serà el següent d’engruixir la gran llista de mites del segle XX.

michael_jacksonMichael Jackson és potser un d’aquests casos que ja es veia a venir que no arribaria a vell, la seva genial mestria musical no casava massa bé amb la seva vida personal. Les seves excentricitats aquests darrers anys van eclipsar una trajectòria professional que molts artistes haguessin volgut signar. El meu homenatge no serà repassar la seva biografia, sinó recordar i compartir el meu record dels dos concert que va fer a Barcelona el 9 d’agost de 1988 i el del 18 de setembre de 1992. El Primer que va se al Camp Nou recordo que va ser un concert tant perfecte que el comentari que vàrem fer els assistents va ser que no sabíem si havia sigut realment en directe o no. No va haver més d’un bis. Tot plegat, una posada en escena molt ben estudiada i sincronitzada. Per contra el segon, el de l’Estadi Olímpic va ser més un concert en tota regla, on la posada en escena encara que molt acurada tenia previst l’acostament cap el públic i la possibilitat de fer més bisos. El meu record d’aquest dos concerts és impagable. Mai més he vist uns concerts com aquests, ni Madonnes, ni George Michaels, ni res, com el del Rei de Pop no n’he vist cap més. Gran Professional.

Avui Michael Jackson, l’etern Peter Pan, a entrat per la porta gran a l’olimp dels mites.

Read Full Post »

El diumenge farà tres mesos que no escrivia en aquest bloc. No ha sigut per motius tecnics ni ideologics ni personals simplement volia reposar la meva decisió de renunciar de tots els càrrecs polítics a Cornellà de Llobregat.

Durant aquests mesos han passat prou coses interessants de les quals podria haver fet un post i m’he hagut de lligar la ma per no escriure’n res i deixar passar una mica més de temps. Ha hagut molts estirabots protagonitzats pels ineptes del tripartit, pel mentider d’en Zapatero o per tants i tants ajuntaments socialistes. Tot plegat, la vida política a Catalunya i a Espanya, que ens volen fer creure que és majoritària, ens deixa entreveure que no vivim en un sistema democràtic sinó que estem atrapats en un “regim socialista democràtic” que tots sabem el que vol dir. Recordem que els estats que s’autoanomenen així són més un règim totalitari que no pas “democràtic”.

Tremoleu botiflers que no tindrè pietat!

Read Full Post »

Older Posts »