Recull d’estat de Facebook del mes d’agost de 2008

1 d’agost… I encara em queden 8 dies per vacances.

Un cap d setmana al Montmell.

Comença l’ultima setmana abans d’agafar vacances.

Nomes 3 dies per agafar vacances!!

Acabant el dia del meu aniversari tranquil a casa

Sense comptar avui, nomes em queden 2 dies per vacances!

Aquesta setmana he arribat als 50 amics… i sense comptar avui, nomes em queden 2 dies per vacances!

Dema… vacances!

Avui a les 14h VACANCES!!!

VACANCES, VACANCES, VACANCES!!!

Tots amb el ‘grup els 9 a les 9’. Prou de presidents espanyols mentiders! Freedom for catalonia. Catalonia is not spain. Sobirania ja!

Tancat per vacances!

Acabo d’arribar a Cornellà.

Dimarts intens, preparant la reentre de setembre.

Provant la nova versió de facebook…

És trist ser presoner de les propies responsabilitats i la unica sortida es la resignacio!

La crisi comença a afectar l’economia familiar!

Nou post al bloc “Realitat o muntatge? http://tinyurl.com/56mhhr

Fer de pare

“Pares ultrapassats, despistats en excés o poc fets a haver d’assumir la responsabilitat de cuidar-se dels fills”, així començava un article de La Vanguardia la setmana passada per informar de la mort d’un nadó per asfixia a Olot per oblidar-se’l el pare al maleter del seu cotxe. Però que ens està passant? Des de finals de juny fins a dia d’avui entre ofegats a piscines o canals i oblidats al vehicle portem més de sis nens morts.

 

Com un pare o mare mínimament responsable es pot oblidar un fill al maleter d’un cotxe? O anar a una reunió de tres hores i deixar al nen a dins de cotxe totalment tancat a ple sol de Sevilla? O deixar que un nen de 7 anys vagi tot sol per Tortosa caient a un canal?

 

Hi ha coses que no entenc. Potser si que es com deia La Vanguardia hi ha una generació de pares i mares ultrapassats pels fets, despistats o simplement incapaços d’assumir la responsabilitat de tenir cura d’una altra persona que depèn totalment de tu.

 

I que es pot fer? Aviat hi haurà algun polític de torn que demanarà un certificat d’idoneïtat per ser pares, o un carnet de manipulador de nens, o alguna bestiesa d’aquestes. Jo simplement demano que tots siguem més responsables. Ser pare i mare, no és només unes hores del dia, sinó les 24. La paternitat o maternitat un cop adquirida ja no te’n pots desentendre. Ja ho ets per tota la vida i com a tal responsabilitat vitalícia cal posar-hi tots els sentits i no relaxar-nos ni un segon. Perquè com diu la dita, el que no passa en un any passa en un segon!

Consells d’estudi i de seus de la UOC

Com ja vaig anunciar en el post del 22 de maig de2008, en les darreres eleccions de Comissions de la Universitat Oberta de Catalunya vaig ser escollit per la Comissió de Seu del Baix Llobregat. Ahir a les sis de la tarda, a la seu de la UOC de l’avinguda del Tibidabo, es va celebrar l’acte institucional de constitució de les Comissions d’estudi i de seu de la Universitat.

L’acte el va presentar i dirigir el Dr. Josep Lladós Masllorens, vicerector de professorat i ordenació acadèmica, a banda de l’acte en si, el que voldria destacar la possibilitat de tenir el primer contacte amb la comunitat acadèmica de la Universitat i compartir les primeres impressions amb la Mercè Mas, Cap del Centre de Suport del Baix Llobregat.

Tot apunta bastant bé, ja que, si res ho impedeix el proper 17 de setembre tindrem la primera reunió.

Nova etapa del meu bloc

El 5 de desembre de 2005 vaig iniciar el meu bloc a través de Blogger, aviat farà tres anys que la blogosfera era tot un enigma per mi, no sabia massa bé el que supossaria això de tenir un bloc.

Durant aquests gairebé tres anys tinc unes quantes anecdotes al voltant dels posts del bloc, però crec que ara no és el moment d’explicar-les. La web 2.0 m’ha fet evolucionar i haver de migrar cap a altres llocs com aquest.

Comentar-vos que aquest és el primer pas que estic fent cara a estar del tot integrat a la web 2.0, espero que a la velocitat que va tot a la xarxa ho tingui tot enllestit abans que arribi la web 3.0!!