Estic de mudança

Aquest proper desembre farà 6 anys que vaig començar això de fer de blocaire i després de tenir 2 blocs gratuïts (comptant aquest) he pres la decisió de tenir-ne un, amb domini i allotjament propi. Per tant es pot dir que aquests dies he estat de mudança. No he acabat però ja hem podeu trobar a lloc web nou.

He adquirit, i per tant em podeu trobar a gavalda.cat, té un avantamolt interessant, creant diferents subdominis, amb nom, aquests poden apuntar a adreces de diferents membres de la família. joan.gavalda.cat i gavalda.cat apunten al meu bloc, octavi.gavalda.cat apunta al fotobloc del meu fill de 6 anys, i en un futur la meva filla també podrà tenir-ne un.

També he pogut importar totes les blocades del bloc de Blogger i el d’aquest, així en un únic lloc tinc recollides totes les meves publicacions. Tot i així no he donat de baixa els blocs antics per poder veure com ha anat evolucionant el meu concepte de bloc i consultar cada cop que tingui o tingueu ganes.

Espero que el disseny triat a www.gavalda.cat sigui prou atractiu i que hi pugui anar afegint més opcions de la web 2.0.

Tot un repte per als propers mesos!

Anuncis

Dimissió com a Secretari d’organització de CDC Cornellà de Llobregat

Per a tots els que em coneixeu i pels què no, fins a dia d’ahir era Secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya a Cornellà de Llobregat, tasca que l’estava portant a terme des de 2002.

Tot seguit us reprodueixo part de l’escrit de dimissió que li vaig presentar al meu President local, amic i company Nèstor Artís:

Després de prop de 20 anys gairebé ininterromputs treballant per la política local des de Convergència a Cornellà de Llobregat, he pres la decisió de deixar de formar part del Comitè Executiu Local, i de tots els càrrecs que se’n derivin.

Podria dir que aquesta decisió és fruit només de problemes personals però no seria honest, ni amb mi ni amb la resta de companys de partit.

Abandono aquesta barcassa en la que tant de temps he estat un més a remar a contracorrent, en un territori amb moltes mancances d’identificació nacional, amb tristesa però alhora amb l’alegria d’estar fent una acció molt meditada.

[…]

Agraeixo a tots els que al llarg d’aquests anys han confiat en mi, fins i tot als que no, però que han tingut l’honradesa de dir-m’ho. També demano perdó a tots aquells que en l’exercici dels meus càrrecs o sense saber-ho, hagi pogut ofendre.

Abandonar el Comitè Executiu Local del partit a Cornellà no significa deixar de militar, perquè no crec que cap altre partit hagi defensat, defensa i defensarà l’horitzó nacional de Catalunya, el meu país, com Convergència Democràtica de Catalunya.

Visca Cornellà de Llobregat i Convergència!

Visca Catalunya!

(Revisat l’1 de març de 2009)

Text integre del parlament del President Obama

bo1

Obama: Els meus conciutadans:

Em presento avui aquí humil davant nosaltres per la tasca que tinc, gràcies per la confiança que meu atorgat, conscient dels sacrificis suportats pels nostres avantpassats. Dono les gràcies al President Bush pel seu servei a la nostra nació, així com la generositat i la cooperació que ha demostrat al llarg d’aquesta transició.

Quaranta-quatre nord-americans han pres el jurament presidencial. Les paraules s’han intervingut en l’augment de les marees de la prosperitat i les aigües de la pau. No obstant això, de tant en tant es pren el jurament en mig dels núvols i la recopilació de les tempestes furioses. En aquests moments, Estats Units ha portat a terme no només a causa de l’habilitat o la visió dels alts càrrecs, sinó perquè la gent s’han mantingut fidels als ideals dels nostres avantpassats, i fidels als nostres documents fundacionals.

Pel que ha estat. Per tant ha d’estar amb aquesta generació de nord-americans.

Que estem en mig de la crisi ja està ben entès. La nostra nació està en guerra, contra una xarxa de gran abast de la violència i l’odi. La nostra economia està molt afeblida, a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat per part d’alguns, sinó també el nostre fracàs col lectiu per prendre decisions difícils i preparar el país per una nova era. Llars s’han perdut; ocupacions cobert; empreses d’obturació. La nostra salut és massa costosa, les nostres escoles também, i cada dia hi ha més proves que les maneres en que fem servir l’energia i fem enfortir els nostres adversaris amenacen el nostre planeta.

Aquests són els indicadors de crisi, a reserva de dades i estadístiques. Menys mesurables, però no menys profunda és minar la confiança de tota la nostra terra – un persistent temor que la decadència nord-americana és inevitable, i que la pròxima generació ha de baixar els seus llocs d’interès.

US-INAUGURAL-PREAvui li dic a vostè que els reptes que tenim són reals. Que són greus i que són molts. Que no s’assoliran fàcilment o en un curt espai de temps. Però sabem, Amèrica – que s’assoliran.

En aquest dia, ens reunim, perquè hem escollit l’esperança sobre la por, la unitat de propòsit en el conflicte i la discòrdia.

En aquest dia, s’arriba a proclamar el cap de la petita i falses promeses, les recriminacions i esgotament dels dogmes, que durant massa temps han estrangulat la nostra política.

Seguim sent una nació jove, però amb paraules de les Escriptures, ha arribat el moment de deixar de banda les coses de nen. Ha arribat el moment de reafirmar el nostre permanent esperit; a triar la nostra millor història, per tirar endavant aquest do preciós, aquesta noble idea, passa de generació en generació: la promesa donada per Déu que tots són iguals, tots són lliures i tots es mereixen una oportunitat de continuar la seva plena mesura de la felicitat.

Al reafirmar la grandesa de la nostra nació, entenem que la grandesa no és mai un fet. Cal mereixe-la. El nostre viatge no ha estat mai un dels accessos directes o per la solució menys. No ha estat el camí per als pusil lànimes – per a aquells que prefereixen el lleure sobre el treball, o buscar només els plaers de la riquesa i la fama. Per contra, ha estat la que assumeixen riscos, els protagonistes, els creadors de les coses – però alguns celebren més sovint els homes i les dones en el seu treball fosc, que ens han portat fins al llarg i accidentat camí cap a la prosperitat i la llibertat.

Per a nosaltres, que alguns ho portaven a les seves maletes i possessions van viatjar a través dels oceans a la recerca d’una nova vida.

Per a nosaltres, que treballavem en tallers clandestins i es va instal lar a l’Oest; patint el flagell del fuet i àrabs de la terra dura.

Per a nosaltres, que vam lluitar i vam morir, en llocs com Concòrdia i Gettysburg, Normandia i Khe Sahn.

Una i altra vegada aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i treballar fins que les seves mans estaven brutes per tal que puguem viure una vida millor. Amèrica es va veure com més gran que la suma de les nostres ambicions, més que totes les diferències de naixement o la fortuna o facció.

Aquest és el camí que seguim avui. Seguim sent la més pròspera, poderosa nació de la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar la crisi. Les nostres ments no són menys inventives, els nostres béns i serveis necessaris no menys del que eren l’última setmana o el mes passat o l’any passat. La nostra capacitat segueix incòlume. Tanmateix, el nostre temps de peu, de la protecció d’interessos estrets i la posada fora de les decisions desagradables – segurament que el temps ha passat. A partir d’avui, hem de recollir nosaltres mateixos, la pols fora de nosaltres mateixos, i començar de nou la tasca de refer Amèrica.

Per tot arreu veiem que hi ha feina per fer. L’estat de l’economia requereix una acció audaç i ràpida, i nosaltres actuarem – no només a crear nous llocs de treball, sinó per establir una nova base per al creixement. Anem a construir les carreteres i ponts, xarxes elèctriques i les línies digitals que alimenten el nostre comerç i ens uneixen. Anem a restaurar a la ciència el lloc que li correspon, i exercir meravelles de la tecnologia per elevar la qualitat de l’atenció de la salut i disminuir el seu cost. Anem a aprofitar el sol i el vent i la terra per alimentar els nostres cotxes i executar les nostres fàbriques. I anem a transformar les nostres escoles i col legis i universitats per satisfer les demandes d’una nova era. Tot això que podem fer. I tot això que anem a fer.

Ara, hi ha qui qüestionen l’escala de les nostres ambicions – que suggereixen que el nostre sistema no pot tolerar massa grans plans. Els seus records són curts. S’han oblidat del que aquest país ja ha fet, el que homes i dones lliures pot aconseguir quan la imaginació s’uneix al propòsit comú, i la necessitat de coratge.

El que els cínics no entenem és que el terreny ha canviat sota d’ells – que la rància arguments polítics que ens han consumit durant tant de temps ja no són aplicables. Demanem a la qüestió avui no és si el nostre govern és massa g Continue reading “Text integre del parlament del President Obama”

Catalunya, yes we can

alt-cEl passat dijous, 6 de novembre va tenir lloc una xerrada-col·loqui a la seu local de Convergència a Cornellà de Llobregat amb l’Alfons López Tena per parlar “Cap a la independència de Catalunya.

Molts de nosaltres sabem qui és, però per qui encara no ho sàpiga us recordo que és notari i fins fa poc a estat vocal del Consell General del Poder Judicial, a proposta de CiU del Congrés de Diputats. Des de la presidència del Cercle d’Estudis Sobiranistes, està treballant en la confecció d’un argumentari jurídic en la línia d’aconseguir la viabilitat del procés d’independència de Catalunya. També és membre del Consell Social de la Facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE, d’Òmnium Cultural, del Grup Hayek, de Barcelona 2020, i del consell assessor d’ Acció Cultural del País Valencià.

És autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics i l’any 2007 va publicar el llibre “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia”.

Aprofitant que venia a la meva ciutat un personatge de la talla intel·lectual com l’Alfons López Tena, li vaig fer una petita entrevista que la reprodueixo en aquest post.

Joan Gavaldà.- Com a ex-membre del Concejo General del Poder Judicial val la pena perdre esforços per redefinir la modalitat d’elecció dels seus membres?

Alfons López Tena.- No, no val la pena en el sentit de què el sistema que està muntat, que és un desastre, beneficia al Psoe i al Pp que són els que al cap davall tindrien la majoria per poder-lo reformar. Per tant, no val la pena perdre esforços inútils en una cosa que no tens cap poder de cap mena.

JG.- Quina opinió tens de l’Audiencia Nacional? Continue reading “Catalunya, yes we can”

Que passa a l’Ajuntament de Cornellà?

La Junta de Personal de l’Ajuntament de Cornellà explicarà en roda de premsa l’actual conflicte en la negociació dels pactes de condicions de treball.

La Junta de Personal de l’Ajuntament de Cornellà explicarà demà dimarts, 14 d’octubre, en roda de premsa la situació actual de la negociació del pactes de condicions de treballs pels propers anys, així com el calendari de mobilitzacions i les possibles vagues.

L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat manté un pols amb els treballadors negant el seu dret a la negociació de les condicions laborals. És de justícia recordar que a l’inici de la legislatura, l’any 2007, l’equip de govern local que es neguen a negociar les millores de les condicions laborals dels treballadors van promoure la pujada dels seus salaris un 20%.

El consistori incompleix reiteradament el nou Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, modificant les condicions de 90 llocs de treball de manera unilateral, amb l’objectiu de trencar la unitat dels treballadors amb la Junta de personal i els sindicats representats. Paral·lelament a tot això, l’Ajuntament està incomplint els acords a què s’havia arribat durant el procés de negociació, perjudicant el col·lectiu més ampli de treballadors que, tot i tenir els salaris més baixos de la comarca del Baix Llobregat, veuen com se’ls nega la més mínima possibilitat de millorar les seves condicions de treball.

Els treballadors representats pels sindicats de l’Ajuntament de Cornellà consideren que la crisi econòmica no pot ser l’excusa per eludir la responsabilitat dels polítics de negociar unes condicions de treball justes pels empleats públics, i òbviament, l’eficiència econòmica del consistori no es pot basar en la contenció salarial dels que menys guanyen.

Continue reading “Que passa a l’Ajuntament de Cornellà?”

12 d’octubre, res a celebrar

Els diferents governs d’Espanya, necessiten i promouen una base ideològica perquè el ciutadà de a peu se senti identificat amb un projecte polític col·lectiu, i aconseguir així un suport popular per guanyar les eleccions, mantenir-se i perpetuar-se al màxim en el poder. Un pilar fonamental d’aquest suport ideològic és l’espanyolisme, que consisteix en un nacionalisme reaccionari que afirma i exalta la idea d’Espanya com a nació superior, negant als altres pobles i nacions, tant de dins com de fora de l’Estat espanyol, la seva identitat cultural i la lluita per la seva sobirania i autodeterminació (No reconeixement de Kosovo).

Cal recordar que la celebració del 12 d’octubre va ser creada per ideòlegs del franquisme sota el nom de el “Dia de la Raza” per recordar l’època tant enyorada de l’Espanya imperial. Encara que ja fa més de 30 anys que varem deixar enrere la dictadura se segueix celebrant la mateixa data, encara que en democràcia es va maquillar amb el nom de el “Dia de la Hispanitat”. Però l’essència i l’esperit del franquisme es trasllada a dia d’avui: veiem com l’estat espanyol té la voluntat de continuar l’actitud dominadora cap al continent sud-americà; veiem com continua l’exaltació del militarisme amb les desfilades de l’Exèrcit espanyol sota la supervisió del Rei borbó nomenat per Franco; veiem com els polítics i els mitjans de comunicació segueixen atiant a la població per tal que se sentin “molt espanyols” en el marc de les competicions esportives internacionals, volent fer oblidar la realitat quotidiana on la crisi econòmica cada vegada imposa més dificultats per arribar amb tranquil·litat a final de mes. Si fem memòria dels dies de l’Eurocopa de futbol o de les Olimpíades, recordem com als carrers d’arreu de Catalunya varem poder veure penjades més banderes espanyoles que mai.

Malgrat que els mitjans de “propaganda” ens intentin fer creure que se celebra el descobriment d’un nou continent, el cert és que la data del 12 d’octubre commemora l’inici de l’espoli dels recursos naturals d’Amèrica Llatina durant més de 500 anys, així com l’extermini i la esclavització de pobles indígenes sencers.

Però l’imperialisme espanyol del segle XXI té expressió de cara a l’interior i afecta als sectors que lluiten per desfer-se i deslligar-se d’un estat encutillat. El marc polític vigent a l’actualitat, sorgit del pacte de silenci en l’anomenada transició i que no va suposar cap ruptura amb el passat franquista sinó una continuïtat; segueix practicant els mateixos mètodes utilitzats durant segles per l’imperialisme espanyolista sota una disfressa d’aparent democràcia.

Un exemple evident és la imposició de facto d’un estat d’excepció a Euskal Herria. Sota  l’empara d’un “creuada antiterrorista”, existeix una ferotge campanya política, judicial i mediàtica que intenta passar com a normal les il·legalitzacions d’organitzacions polítiques, el tancament de diaris, la prohibició de manifestacions, l’assetjament i empresonament dels qui proposen una solució mitjançant el diàleg i la negociació (Ibarretxe, Patxi López, etc.)

La repressió també és palesa al nostre país on el sistema judicial i polític de l’Estat espanyol promouen presó contra activistes que cremen banderes espanyoles i fotografies dels borbons; dels qui fan humor àcid de la família reial (El Jueves, Rubianes, etc.), etc.

Tot plegat per un demòcrata, el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar!