L’ombra del núvol: l’estat de les llibertats a la xarxa

Karin Deutsch Karlekar, investigadora de l’organització independent Freedom House, ha sigut l’encarregada de la Conferència principal: “L’ombra del núvol: l’estat de les llibertats a la xarxa.” de la segona jornada del VI Congrés Internet, Dret i Política, organitzat per la UOC. Aquesta xerrada l’he seguida en streaming a través de la web de l’IDP.

Karin ha presentat l’informe ‘Freedom of the Press’, que bàsicament està centrat amb les mesures de control sobre els continguts que es publiquen a la Xarxa per part de governs d’arreu del món.

Amb l’augment de l’ús del cloud computing també han augmentat el control dels governs per censurar l’accés dels ciutadans a fer ús dels recursos de la Xarxa. Tal i com recull la Karma Peiró al seu bloc “La censura s’externalitza a empreses privades. L’ús de la vigilància i la manipulació de les converses en línia són cada vegada més freqüents i la duen a terme agents encoberts “.

La Xina, l’Iran o Cuba són els més repressius però altres sistemes democràtics com l’Índia o el Regne Unit també reben la intromissió dels governs.

Els règims totalitaris veuen en Internet una font de llibertat individual que no poden permetre per aquesta raó els governs posen totes les través possible, limitant accés a segons quines pàgines, cercadors, mitjans de comunicació internacional, etc. Però també existeixen altres traves, les tecnològiques, d’infrastructures, etc.

En règims democràtics, el control, es basa principalment amb tècniques avançades de hackeig on es vulnera contínuament les dades personals i la privacitat dels ciutadans.

Per cloure aquest post, citar que segons Karin Deutsch, a mesura que creix la pressió pel control cap als ciutadans que fan servir les apps, eines 2.0 del núvol, hi ha més imaginació per tal d’escapar a aquesta censura.

100 anys d’estelada

Enguany la comissió del centenari de la senyera estelada celebra els cent anys de la bandera que va impulsar i va dissenyar en Vicenç Albert Ballester el 1919, com a senyal de la lluita per aconseguir una Catalunya lliure i sobirana. Aquest símbol, que ja comptava amb antecedents gràfics del 1908, avui ja transcendeix els partits polítics, esdevenint una veritable icona catalana. Vicenç Ballester ha entrat enguany a l’Enciclopèdia Catalana, gràcies a la seva infatigable tasca en favor de les llibertats catalanes a través de múltiples iniciatives com les de la Reixa, l’Associació Catalana de Beneficència, l’Associació per l’Ensenyança Catalana, el Comitè Pro-Catalunya, les revistes “Renaixement”, “la Tralla” i “l’Insurgent”.

Per fer difusió d’aquest i altres actes s’ha creat la Comissió Centenari de la senyera estelada que difon aquesta efemèride mitjançant actes commemoratius i pedagògics.

En commemoració del centenari de la seva creació i en record dels objectius pels quals va ser creada, la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya, jo penjo la meva estelada al bloc.