El lleó no hem fa por

El passat 10 de setembre vaig publicar un post on comentava que vaig poder gaudir dels primers dies d’adaptació de la meva filla i recordar aquelles cançons de la infància i de la meva etapa més « kumba ». Ara que s’acaba el curs escolar voldria recordar una altre cançó que ha acompanyat a la meva filla i de retruc a tota la familia durant tot el curs. Aquí us la deixo:

EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.

Aquesta primera estrofa és la que hem repetit i repetit, fins el punt que s’ha convertir en la tonada que m’acompanyat en els moments i racons menys esperats.

Buscant la lletra d’aquesta cançó he descobert que no només té una estrofa sinó que en té tres més, que són les següents:

AL MATÍ, VULL SORTIR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
AL MATÍ, VULL SORTIR,
PER CAÇAR-LO SOTA UN PI.

EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.

L’HE TROBAT EN UN PRAT,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
L’HE TROBAT EN UN PRAT,
EL LLEÓ M’HA MOSSEGAT.

DISCURS D’OBAMA A LA UNIVERSITAT DE EL CAIRE (EN CATALÀ)

Em sento honrat per estar a la immortal ciutat del Caire i per rebre una invitació de dues institucions tan destacades. Durant més de mil anys, Al-Azhar s’ha erigit en far del saber islàmic, i des de fa més d’un segle, la Universitat d’El Caire ha estat una font del desenvolupament a Egipte. Juntes, representeu l’harmonia entre tradició i progrés. Em sento molt agraït per la vostra hospitalitat i per la qual em mostrat el poble egipci. Soc, també, orgullós de portar amb mi els millors desitjos del poble americà i una salutació de pau de les comunitats musulmanes de la meva país: assalaamu alaykum.

“Ens trobem en un moment de tensió entre Estats Units i els musulmans de tot el món. Una tensió que enfonsa les seves arrels en forces històriques que van més enllà del debat polític actual. La relació entre Islam i Occident inclou segles d’ coexistència i cooperació però també conflictes i guerres religioses. Més recentment, el colonialisme, que va negar drets i oportunitats a molts musulmans, i la guerra freda, durant la qual els països de majoria musulmana van ser tractats com comparses sense tenir en compte les seves aspiracions, han contribuït a alimentar aquesta tensió. Més encara, els canvis arrasadora portats per la modernitat i la globalització han portat a molts musulmans a veure a Occident com hostil cap les tradicions de l’Islam.

Els extremistes violents han explotat aquestes tensions en una petita però poderosa minoria de musulmans. Els atemptats de l’11-S i els esforços continus d’aquests extremistes per portar la violència a la població civil han fet que alguns compatriotes meus vegin l’Islam com inevitablement hostil no només amb Amèrica i els països occidentals, sinó també amb els drets humans. Això ha servit per alimentar més temors i desconfiances.

Mentre les nostres relacions es determinen per les nostres diferències, estem donant poders a qui sembren l’odi en comptes de la pau, els qui promouen les guerres en vegada de la cooperació que podria ajudar als nostres pobles a assolir la justícia i la prosperitat. Ha d’acabar aquest cercle de sospites i discòrdies.

He vingut fins aquí per buscar una nova relació entre Estats Units i els musulmans del món, que estigui basada en l’interès mutu i el mutu

No votar té conseqüències

Aquest cap de setmana el secretari d’organització del Psc-Psoe, José Zaragoza, va alertar del risc de no anar a votar el proper 7 de juny ja que “el Pp pot guanyar les eleccions i reforçar la majoria conservadora a Europa”, però jo afegeixo que tant si guanya el Pp com el Psoe qui perd és Catalunya. Per Zaragoza, les enquestes indiquen que la participació en els propers comicis podria baixar, i és en aquest context que va fer una crida a la gent a participar i anar a votar. “Si la gent va a votar el resultat no serà el que diuen les enquestes –va afegir- i el nostre país podrà ajudar a que a Europa hi hagi una majoria progressista i d’esquerres”. Però això no és cert, la baixa participació beneficia els dos grans partits espanyols, per tant si el ciutadà es mobilitza pot ajudar als partits que com Convergència i Unió tenen com a únic objectiu Catalunya i no pas Espanya com altres.

Zaragoza va presentar la tanca “No votar té conseqüències”, i en aquest lema hi estic d’acord perquè és cert, no votar té conseqüències què deixa als mateixos al poder i moltes vegades sense guanyar eleccions. El dirigent socialista deia que volen “fer reflexionar a la gent que hi ha el risc d’una victòria de la dreta”, però el perill no és ni la dreta ni l’esquerra sinó l’espanyolisme que representen tant el Pp com el Psoe. Uns amb una estètica “casposa” i els altres com a “simpatics” mentiders però al final tant unionistes uns com els altres.

Catalunya necessita la Unió Europea per poder superar l’ofec que Espanya ens té sotmés a tots els catalans i catalanes pel sol fet de viure al nostre país.

Enquesta sobre immigració

Us proposo una petita enquesta per saber la vostra opinió sobre com creieu que reacciona l’immigració davant d’una crisi econòmica en el país d’acollida.