Cal basquenitzar-nos?

Resposta als post de Saül Gordillo.

 

La basquització a la que fas referència Saül, és resultat de la basquitis que diu Cuyàs. Jo sóc dels que penso que no hem de mirar tant als veíns i analitzar les nostres actituds sobre la base del que fan els demés.

Com bé dius bascos i espanyols s’assemblen més del que es pensen, i per contra nosaltres som més diferents. Per tant, crec que l’anàlisi de la situació que està succeint aquest dies arran del pacte sobre finançament l’hem de saber interpretar en clau catalana. No és una basquització és un catalanisme ben entès, és posar el país per sobre de partits, és recuperar la unitat d’acció catalana per treure Catalunya de l’adjucat o cul de sac que ja fa més de dos anys el país està immers.

També és cert que d’Esquerra i Iniciativa encara em crec la seva unitat d’acció, per contra dels socialistes catalans no puc posar les mans al foc. La meva experiència personal em fa dubtar (tant de bó m’equivoqui) de que la seva postura no sigui una escenificació o teatrelització ben orquestrada, no tant des del govern sinó des del carrer Nicaragua, amb el senyor Zaragoza al darrere.

Crec que si desprès s’aconsegueix algun acord, encara que sigui molt per sota del que estableix l’estatut, voldran vendre’ns el producte que gràcies a la seva plantada amb el PSOE ho han aconseguit, però el seus 25 diputant no hauran fet res en tot el procés i seguiran al grup parlamentari socialista tots juntets per apuntalar a un President Zapatero que menteix i incompleix promeses més que somriu. Per tant, tot una farsa!

Me’ls creuria si primer creessin un grup parlamentari propi, després actuessin amb una unitat d’acció i per últim que el resultat finalsigui quin sigui, un èxit o un fracàs no se l’atribueixin un o altre sinó de tots quatre partits.