L’ombra del núvol: l’estat de les llibertats a la xarxa

Karin Deutsch Karlekar, investigadora de l’organització independent Freedom House, ha sigut l’encarregada de la Conferència principal: “L’ombra del núvol: l’estat de les llibertats a la xarxa.” de la segona jornada del VI Congrés Internet, Dret i Política, organitzat per la UOC. Aquesta xerrada l’he seguida en streaming a través de la web de l’IDP.

Karin ha presentat l’informe ‘Freedom of the Press’, que bàsicament està centrat amb les mesures de control sobre els continguts que es publiquen a la Xarxa per part de governs d’arreu del món.

Amb l’augment de l’ús del cloud computing també han augmentat el control dels governs per censurar l’accés dels ciutadans a fer ús dels recursos de la Xarxa. Tal i com recull la Karma Peiró al seu bloc “La censura s’externalitza a empreses privades. L’ús de la vigilància i la manipulació de les converses en línia són cada vegada més freqüents i la duen a terme agents encoberts “.

La Xina, l’Iran o Cuba són els més repressius però altres sistemes democràtics com l’Índia o el Regne Unit també reben la intromissió dels governs.

Els règims totalitaris veuen en Internet una font de llibertat individual que no poden permetre per aquesta raó els governs posen totes les través possible, limitant accés a segons quines pàgines, cercadors, mitjans de comunicació internacional, etc. Però també existeixen altres traves, les tecnològiques, d’infrastructures, etc.

En règims democràtics, el control, es basa principalment amb tècniques avançades de hackeig on es vulnera contínuament les dades personals i la privacitat dels ciutadans.

Per cloure aquest post, citar que segons Karin Deutsch, a mesura que creix la pressió pel control cap als ciutadans que fan servir les apps, eines 2.0 del núvol, hi ha més imaginació per tal d’escapar a aquesta censura.

Anuncis

Manifest “Open cloud”

OPEN CLOUD MANIFESTO

Introducció

L’enrenou al voltant de cloud computing ha arribat a un punt culminant. Alguns creuen que és una tendència pertorbadora que representa la propera etapa en l’evolució d’Internet. Altres creuen que és una exageració, ja que s’està utilitzant des de fa temps per les tecnologies de computació. Com amb qualsevol nova tendència en el món de les TIC’s, les organitzacions han d’entendre els beneficis i els riscos de Cloud Computing i la millor manera d’utilitzar aquesta tecnologia. Una cosa és clara: La indústria necessita una conversa objectiva i directa sobre com aquest paradigma de l’impacte de les noves organització de la computació, com es pot utilitzar amb les tecnologies existents, i les dificultats potencials de les especialitats tecnologies que poden conduir al lock-in i l’elecció limitada.

Aquest document està destinat a iniciar una conversa que reunirà els emergents de la comunitat cloud computing (núvol tant als usuaris i els proveïdors de núvol) al voltant d’un conjunt bàsic de principis. Creiem que aquests principis fonamentals es basen en la creença que el cloud computing sigui el més obert que la resta de tecnologies de la informació.

Aquest document no té la intenció de definir una taxonomia final de “cloud computing” o ser una Carta de noves normes. Tampoc es tracta de ser una tesi exhaustiva sobre núvol d’arquitectura i disseny. Més aviat, aquest document està dirigit als governs, els usuaris de TIC’s i líders empresarials que tinguin la intenció d’utilitzar cloud computing i establir un conjunt de principis fonamentals per als proveïdors de núvol. Cloud computing és encara en les seves primeres etapes, amb molt d’aprendre i més experimentació per venir.

No obstant això, el temps és l’adequat pels membres de la computació en núvol emergents, la comunitat per unir-se al voltant de la noció d’un núvol obert.

Mites i realitats sobre el cloud computing

Pau Garcia-Milà, cofundador d’EyeOS quan presenta “Mites i realitats sobre el cloud computing” destaca que del cloud computing se’n parla molt però que és realitat.

Els punts dolents segons mitjans de comunicació són que en el núvol les aplicacions són tancades i dificils d’expandir i modificar, així com l’availabity outsourced.

Però la realitat és un altre: On és la nostra privacitat? bàsicament a Google, Microsoft i Amazon.

En Pau destaca la seva preocupació del perills de privacitat que genera fer servir les apps del cloud computing. Principalment perquè la gent no llegeix les condicions d’ús.

Solucions:

Es pot crear un sistema cloud sense cedir les dades a tercers? doncs hi ha 26 empreses amb el segell “Open cloud computing”. No existeix un únic núvol allotjat a diferents hosting sinó un hosting per a cada núvol.

El més important per garantir la privacitat de les nostres dades és tenir el nostre propi núvol (amb apps i arxius).

(pendent de revisar)

Privacitat al núvol, un concepte difús?

En el marc del VI Congrés d’Internet, dret i política organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ronald Leenes, professor de la Universitat de Tilburg presenta la xerrada de “Privacitat al núvol, un concepte difús?

Inicia el seu discurs intentant definir el Cloud Computing.

Seguidament planteja dubtes en la privacitat, protecció de dades i riscos de tenir totes les dades que es fa servir en el núvol. “Si no faig servir el núvol i faig servir la memòria del PC quan es tanca la sessió no hi ha ningú que tingui accés, però si tanco sessió d’una aplicació del núvol les dades resta a la xarxa”.

On són les nostres dades?

Les dades estan repartides a diferents servidors d’arreu del mon, fet que és molt preocupant! entran en contacte moltes jurisdiccions que moltes vegades o són contradictories o són més o menys laxe.

Perquè els servidors d’aplicacions al núvol no fan servir https? doncs diuen que aquestes anirien mes lentes i l’usuari surtiria perden. Gran excusa, perquè el motiu principal són altres, com per exemple, tenir accès a les dades per poder segmentar la seva publicitat.

Davant aquest panorama, cal tenir molt present l’art. 2 de la Directiva europea de le protecció de dades personals.


(Pendent de revissió)