Discurs d’investidura del proper President de la Generalitat

Avui Artur Mas s’ha presentat davant del Parlament de Catalunya per explicar la seva proposta de govern i que els diputant li facin confiança i l’anomenin 129è President de la Generalitat.

Text integre: Discurs Artur Mas

Moltes gràcies, molt honorable senyora presidenta del Parlament.

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, senyores i senyors diputats.

En compliment de l’encàrrec rebut per la Presidenta del Parlament, em presento davant d’aquesta Cambra per formalitzar la meva candidatura a ser investit com a 129è President de la Generalitat de Catalunya, presentar el

programa de govern que l’acompanya, i demanar-los, si escau, la seva confiança.

Si em permeten una breu referència personal, els diré que durant el llarg camí de gairebé 10 anys que m’ha dut fins aquí, fins a aquesta sessió d’investidura, en molts moments m’he preguntat quins sentiments impregnarien el meu esperit.

I avui puc dir que l’únic sentiment que m’acompanya és el de l’agraïment. No hi ha, ni en el meu cor ni en el meu cap, cap racó, per petit que sigui, reservat al ressentiment o a l’esperit de revenja.

Sento un profund agraïment per totes les persones que durant tos aquests anys m’han ajudat a mantenir el rumb de la nostra navegació, i sobretot agraïment al poble de Catalunya que d’una manera clara va dipositar recentment una gran dosi de confiança en el nostre projecte.

[…]

Per responsabilitat política els grups polítics parlamentaris que no són CiU, no hauríen de facilitar l’investidura d’Artur Mas com a President? Algú pot negar i anar en contra d’un candidat a la presidència de la Generalitat que ha guanyat a totes les comarques i en més del 95% dels municipis de Catalunya?

Pot ser legítim, però el ciutadà ho entendria? Cara a millorar l’imatge de la política, no seria millor que aquells a qui els ciutadans han retirat la confiança facilitessin el camí al un nou President?

Ho veurem durant el dia d’avui, i a molt estirar el proper dijous. Si arribem al dijous sense haver escollit president voldria dir que els partits no han entes res del que els ciutadans vàrem votar el passat 28 de novembre.

VIII Jornada Parlamentària sobre mitjans de comunicació audiovisuals

VIII Jornada sobre Mitjans de Comunicació Audiovisual. Societat, Mitjans i Política: Drets i Deures

Des d’aquest matí al Parlament de Catalunya s’està celebrant la VIIIa Jornada parlamentària de mitjans de comunicació audiovisuals, amb el títol “Societat, mitjans i política: drets i deures”. La jornada vol debatre sobre els reptes que plantegen els canvis tecnològics i les potencialitats que ofereixen per aconseguir una societat cohesionada a partir del dret de comunicar i rebre correcte informació. Encara que sigui una jornada parlamentària, oberta a tot el sector dels mitjans de comunicació també s’ha obert al conjunt de la societat, per plantejar-se les relacions entre els àmbits polític i periodístic.

La  Jornada es pot seguir en directe pel web institucional del Parlament a través del Canal Parlament, estant obert a la participació dels ciutadans, ja que s’està poden participar virtualment mitjançant un taulell de debat, pel twitter i el facebook, i fent arribar en temps real les preguntes, els seus suggeriments i les seves aportacions de tots aquells que el segueixen virtualment.

La xerrada de presentació que obria la Jornada al voltant de les 10 del matí ha anat a càrrec d’en Jordi Sànchez on ha destacat el paper gairebé institucional dels mitjans de comunicació a l’hora que modelen l’escenari públic i l’arena política. Per tant, aquests tenen molt a veure a l’hora de crear identitat i com a tals tenen una gran resposabilitat i ha de saber administrar bé aquest paper de “l’auca”.
La Jornada s’ha estructurat en tres blocs:

– Participació i cohesió social
– La llibertat d’expressió a l’era digital
– Qui marca l’agenda política?

La Primera taula rodona sobre “Participació i cohesió social” està formada per Suso del Toro, Patrícia Gabancho, Joan Manuel del Pozo i Vicenç Villatoro. Patricia Gabancho destaca que els mitjans de comunicació públics de Catalunya s’han d’acostar al ciutadà sense rebaixar la qualitat, “TV3 no ha de competir amb Telecinco, sinó amb la BBC”. Per la seva banda Joan Manuel del Pozo ha apostat perquè els mitjans han d’ajudar a crear participació. I des del sector públic i polític han de seduir al ciutadà perquè participi, dient que “Només la informació pot animar a la participació lliure”. En Villatoro ha fet un paral·lelisme entre els mitjans de comunicació i les urbanitzacions, on els veïns es relacionen molt poc entre ells. Per contra, en un poble o ciutat sent una urbanització tenen un espai comú, la plaça, on tots es troben per intercanviar vivències. Com ell ha dit “On hi ha tot allò que és compartit”. Villatoro també ha coincidit amb en Jordi Sànchez que “La construcció de la pròpia identitat política es transmet des dels mitjans”.

Cal destacar que desprès de la primera taula rodona ha hagut 18 intervencions de de la web, 52 seguidors i 85 comentaris sobre la jornada através del Twitter i 269 seguidors des de Facebook

El segon bloc sobre “La llibertat d’expressió a l’era digital” està presentat per Josep Maria Balcells i Victòria Camps. Voldria destacar 5 frases de Camps:

– “Els mitjans afavoreixen la participació, però aquesta també es pot vanalitzar molt”

– “El món d’Internet pot crear una solidaritat que no existeix en el món presencial”

– “Pel fet que les persones pugun accedir a més informació, no vol dir que no seleccionin el que sentin. Sentim el que ens agrada”

– “A l’era digital hi ha consumidors i prosumidors”

– “El gran perill és que els grans mitjans construeixin individus consumistes, que no ajudin a edificar ciutadania”

La taula rodona del segon bloc sobre “Llibertat d’expressió a l’era digital” ha estat presentat per Dolors Camats, amb la intervenció de Marc Carrillo, Fèlix Riera i Saül Gordillo.

Prop de les 4 de la tarda s’inicia el tercer bloc sobre “Qui marca l’agenda política?”, presentat per Carmel Mòdol i com a ponent Josep Maria Vallès. Vallés ha volgut respondre la pregunta d’aquest tercer bloc desgranant les possibles causes de la desafecció política. Acabant el seu discurs ha sentenciat, en referència als blocaires, twitters, etc, “Si l’audiència s’acostés a ser una àgora de discussió, podríem parlar d’una àgora democràtica”.

La tercera taula rodona està presentada per Albert Rivera, i composta per Josep Carles Rius, Francesc Robert, Antoni Puigverd i Jordi Lucea.

Pd: més tard actualitzarè i ampliare el post. Serveixi aquest extracte un tast per tots aquell que no ho han pogut seguir en directe.