Dolors Batalla deixa l’alcaldia de Valls

L’alcaldessa convergent de Valls, Dolors Batalla de 39 anys, va anunciar per sorpresa la seva renúncia al càrrec, pel que ella ha anomenat per motius “estrictament personals i familiars”. La Dolors ha explicat que “no puc donar el 100% a l’alcaldia i per honestedat he de renunciar” per la qual cosa no només no acabarà la legislatura sinó que no es tornarà a presentar perquè “No tindria sentit que després tornés”.

Els que tenim alguna vinculació amb la ciutat de Valls sabem que Dolors Batalla no només ha ha tingut i té motius personals i familiars per presentar la seva renúncia sinó que també existeixen discrepàncies internes amb l’agrupació local de CDC a Valls. Últimament està passant que quan hi ha un candidat o dirigent de l’anomenada Generació Llibertat que vol assumir o està assumint responsabilitats dins del partit, ràpidament surten antics dirigents i ex-regidors formant un sector crític que s’encarreguen de barrar-los el pas. A Valls l’excusa és estar en contra de la línia política actual del pacte de govern amb el PSC.

Fent una mica de política ficció, el que escriu aquest post creu saber el que els opositors interns van dient: “no hi ha res personal darrere, ni que es dubti de la seva capacitat política, ni que no tingui formació suficient o experiència… però la veritat és que no la veuen per assumir aquesta responsabilitat per liderar el pacte de govern local, sent el seu gran argument el que simplement no la veuen com a alcaldessa!”

Dolors Batalla va ser capaç al 2003 de trencar el sociorepublicanisme (PSC-ERC) que fins aleshores, de 1979 a 2003, l’havien ocupat en la majoria de mandats a l’alcaldia de Valls. Gràcies a la Dolors, Valls ha viscut una etapa d’aire fresc que ha fet que Valls exerceixi de capital de l’Alt Camp al temps de donar un impuls molt important per el futur de la ciutat.

Un partit com Convergència no es pot permetre el luxe de perdre valors polítics com la Dolors Batalla! No m’agrada gens que persones amb vàlua, ajudants del maquinista, es vagin baixant del tren…

Anuncis

Resposta a Carles Agustí “El problema generacional a CDC”

Carles, després d’haver llegit el teu post del passat 17 de setembre estic d’acord amb la análisis que fas del problema generacional a Convergència. En el darrer Congrès del mes de juliol, ni la direcció ni els afectats, van saber abordar aquesta problemàtica i les perpectives de les renovacions de càrrecs postcongresuals tampoc semblen, per les dades que vaig coneixen, acabin de resoldre l’encaix de la generació del “baby boom” dins de l’estructura del partit, ans el contrari, en alguns casos fins i tot s’està intentan barrar-nos al pas.

Crec que estaràs d’acord amb mi que perquè la gent sàpiga de quina generació estem parlan cal definir bé aquest sector de la militància de Convergència. Som militants de la generació, anys més anys menos, del 70. Coneguts col·loquialment com els del “baby boom”, però tenim una altra característica, en molts casos fa més de 20 anys que som militants de CDC i l’immensa majoria hem estat formats políticament a la millor escola de patriotes de Catalunya, la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya), i per acabar de definir aquesta generació som gent altament preparada professionalment i academicament.

En el teu post hi acompanyes una reproducció de cartell del 7è Congrés que la JNC va celebrar a Platja d’Aro, sino recordo malament perquè va ser el meu primer Congrés, l’any 1994 amb el lema “Generació llibertat”, tu i jo sabem que no és casual que hagis escullit aquesta imatge per ilustrar el teu escrit, per tant crec que podriem dir que la generació que estem empenyent per sota i que reclamem més protagonisme dins de l’estructura del partit som aquesta “Generació llibertat”, deixem de banda altre manera d’autoanomenar-nos i fem servir sense cap vergonya l’expressió GENERACIÓ LLIBERTAT.

Com tu ben bé dius a aquesta generació ens pot passar tres coses a curt termini: 1) Que no arribem al nostre objectiu i abandonem el tren encara que estigui en marxa, la qual cosa com bé dius, seria una pèrdua de capital humà imperdonable. 2) Que haguem de lluitar a mort per estar reconeguts als llocs on creiem que ens pertoca per experiència i coneixements, i 3) Que el partit no ens barri el pas reconeixent-nos les nostres potencialitats. Aquest últim punt el més desitjable i el que més ens congratularia a tots.

La Generació llibertat hem d’estar des de l’Executiva Nacional a les Presidències i executives de la federació i agrupacions comarcal, des del Consell Nacional fins a les Presidències i executives de les agrupacions local, des de les llistes electorals al Parlament de Catalunya fins a les local, etc.

La nostra generació volem representar i estar representats a tota l’estructura de Convergència Democràtica de Catalunya.