Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘finançament’

Com ja vaig apuntar al meu post del dia 23 de juliol “No cal tenir masses llums per veure que la decisió de Solbes de no complir la data del 9 d’agost per concretar el nou sistema de finançament, tal i com estableix l’Estatut, rau amb l’esperança del Govern espanyol perquè el Tribunal Constitucional els faci la feina bruta, escapçant i neutralitzant l’Estatut en matèria de finançament.“, però ahir en Solbes va comparèixer al Congrès de Diputats en substitució del president Zapatero-pinocho gràcies al trencament de la unitat catalana d’acció en favor del finançament de Catalunya d’ICV, per etzivar unes quantes perles i fer-nos conbregar en rodes de molí.

Amenaçant, Solbes va dir: “si no hi ha acord, el sistema el reformarem com al govern espanyol li sembli.”, visca el dialeg i la bilateralitat.

I la gran excusa perquè la negociació la preveu “díficil i complexa” és “perquè… simplement, no hi ha diners.“, però no haviem quedat que la crisi no era per tant?

Tot plegat, el que jo entenc és que al govern espanyol, o com a la publicitat diuen GOBIERNO DE ESPAÑA, se’ls enrefot el finançament de Catalunya. Encara tenen una idea jacobina de l’estat i com el Solbes es va queixar les comunitats autònomes al 2002 assumien el 54’84% de la despesa pública, i l’administració central el 45’16, però al 2006, les autonomies havien augmentat fins al 57’46% i l’Estat havia baixat al 42’54. I això, es clar no pot ser! Qui ha de tenir els diner és el Gobierno de España, i no els ciutadans.

Davant aquest panorama els catalans ho tenim molt pelut, més que en Guifrè, perquè qui ens defensarà: els 25 diputats del Psc-Psoe? el diputat d’Icv? Per això se n’enriuen a la cara.

L’única solució: la sobirania plena!

Read Full Post »

Resposta als post de Saül Gordillo.

 

La basquització a la que fas referència Saül, és resultat de la basquitis que diu Cuyàs. Jo sóc dels que penso que no hem de mirar tant als veíns i analitzar les nostres actituds sobre la base del que fan els demés.

Com bé dius bascos i espanyols s’assemblen més del que es pensen, i per contra nosaltres som més diferents. Per tant, crec que l’anàlisi de la situació que està succeint aquest dies arran del pacte sobre finançament l’hem de saber interpretar en clau catalana. No és una basquització és un catalanisme ben entès, és posar el país per sobre de partits, és recuperar la unitat d’acció catalana per treure Catalunya de l’adjucat o cul de sac que ja fa més de dos anys el país està immers.

També és cert que d’Esquerra i Iniciativa encara em crec la seva unitat d’acció, per contra dels socialistes catalans no puc posar les mans al foc. La meva experiència personal em fa dubtar (tant de bó m’equivoqui) de que la seva postura no sigui una escenificació o teatrelització ben orquestrada, no tant des del govern sinó des del carrer Nicaragua, amb el senyor Zaragoza al darrere.

Crec que si desprès s’aconsegueix algun acord, encara que sigui molt per sota del que estableix l’estatut, voldran vendre’ns el producte que gràcies a la seva plantada amb el PSOE ho han aconseguit, però el seus 25 diputant no hauran fet res en tot el procés i seguiran al grup parlamentari socialista tots juntets per apuntalar a un President Zapatero que menteix i incompleix promeses més que somriu. Per tant, tot una farsa!

Me’ls creuria si primer creessin un grup parlamentari propi, després actuessin amb una unitat d’acció i per últim que el resultat finalsigui quin sigui, un èxit o un fracàs no se l’atribueixin un o altre sinó de tots quatre partits.

Read Full Post »