10 anys sense mili

Aquests dies estem celebrant desè aniversari de la fi del servei militar obligatori a l’Estat espanyol, el proper 15 de maig la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) celebrarà el Congrés Internacional 10 anys sense mili on es preten estudiar els orígens, l’evolució i els resultats del moviment que va fer possible el final del servei militar. També es vol aprofundir en com es va organitzar estratègicament aquest final i quin model de participació política va resultar d’ell. Altres aspectes que s’analitzaran són el funcionament de les entitats lligades a l’objecció de consciència i els moviments socials i juvenils que, juntament amb una acció política institucional, van aconseguir resultats en aquesta línia.

Ahir en un Cafè tertúlia, organitzat per l’entitat Identiat, tenia com a convidat a en Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrès dels diputats de Madrid per parlar sobre el dret a decidir. Després de debatre durant més d’una hora i mitja sobre el moviment ciutadà que està empenyent l’organització de la consulta sobre la independència de Catalunya els assistents varem poder veure un polític de pedra picada, un pencaire de la política i en definitiva un polític que té clar que la seva feina va adreçada a la ciutadania.

Al Carles Campuzano, se li poden atribuir l’assoliment polític de  moltes lluites socials, compatibilitat pensió viudetat i SOVI, supressió servei militat obligatori, la defensa de les ONG’s més petites de cooperació en el marc espanyol, etc.

Com deia ell ahir el catalanisme polític ha de seguir sent aquell moviment que porti lligat assumpció de més soberania a la millora del futur més prosper, que la gent visqui millor i que es cumpleixin els seus somnis.

Us deixo amb la seva opinió sobre el 10è aniversari de l’abolició de la mili.

Dimissió com a Secretari d’organització de CDC Cornellà de Llobregat

Per a tots els que em coneixeu i pels què no, fins a dia d’ahir era Secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya a Cornellà de Llobregat, tasca que l’estava portant a terme des de 2002.

Tot seguit us reprodueixo part de l’escrit de dimissió que li vaig presentar al meu President local, amic i company Nèstor Artís:

Després de prop de 20 anys gairebé ininterromputs treballant per la política local des de Convergència a Cornellà de Llobregat, he pres la decisió de deixar de formar part del Comitè Executiu Local, i de tots els càrrecs que se’n derivin.

Podria dir que aquesta decisió és fruit només de problemes personals però no seria honest, ni amb mi ni amb la resta de companys de partit.

Abandono aquesta barcassa en la que tant de temps he estat un més a remar a contracorrent, en un territori amb moltes mancances d’identificació nacional, amb tristesa però alhora amb l’alegria d’estar fent una acció molt meditada.

[…]

Agraeixo a tots els que al llarg d’aquests anys han confiat en mi, fins i tot als que no, però que han tingut l’honradesa de dir-m’ho. També demano perdó a tots aquells que en l’exercici dels meus càrrecs o sense saber-ho, hagi pogut ofendre.

Abandonar el Comitè Executiu Local del partit a Cornellà no significa deixar de militar, perquè no crec que cap altre partit hagi defensat, defensa i defensarà l’horitzó nacional de Catalunya, el meu país, com Convergència Democràtica de Catalunya.

Visca Cornellà de Llobregat i Convergència!

Visca Catalunya!

(Revisat l’1 de març de 2009)

Tot el Congrés al meu Twitter

El 15è Congrés de CDC ja roda

Per a molts, després de tants congressos d’altres partits, estavem esperant el de Convergència, i aquest ja és aqui.

Xavier Trias ha donat la benvinguda i el tret de sortida del que seran tres dies de discussió ideologica, i regeneració del partit més important de Catalunya. El partit que des de 1980 no ha perdut cap elecció al Parlament de Catalunya.

Felip Puig, per laseva banda, va encorajar a tots els delegats i delegades a centrar el missatge polític per poder liderar la refundació del catalanisme i fer que la Casa Gran una realitat.

Ahir mateix, van començar les discussions de les esmenes de les quatre ponències. Sens dubte la més feixuga és la tercera, casualment la que jo estic, però que es pot esperar d’una ponència d’organització d’un partit? La veritat és que la dinàmica d’aquesta ponència és molt lenta i en alguns casos, amb l’excusa d’intentar anar fer feina, els delegats ens perdem una mica.

Molts delegats el esperem que és que en lajornada d’avui dissabte, la cosa sigui més agil!

Ja arribat el dia!

 

Ja som a divendres, 11de juliol de 2008 i aquesta tarda-vespre comença el 15è Congrés de Convergència, però unes hores abans, a les 5 de la tarda, tindrà lloc una taula rodona i una trobada de blocaires que faran, o millor dit farem el seguiment del Congrés des del nostre punt de vista.  

Convergència en aquest Congrés aposta per la web 2.0, així com obrir les portes de la ponència 4 a internautes-blocaires fet gens habitual en la política. Però el fet està que aquesta ponència parla de la regeneració democràtica i com des de CDC vol combatre la desafecciópolítica. Per tant és un bon experiment, el fet d’obrir.la a gent que no són militants-delegats.

La Web 2.0 ens ha de servir per trobar nous canal de participació, en el cas que estem parlant, participació política. I com sempre es parla de la rigidessa dels partits polítics crec que aquesta iniciativa obre les portes a tots aquell que hi vulguin participar sense ser militant de Convergència.

Per altre banda, he llegit el post d’en Xavier Peytibi, i també coincideixo que aquesta trobada de blocaires serà un bon moment per retrobar-nos, aquells amics que des de fa algun temps ens anem seguin en xarxes socials com, Facebook, Twitter, etc.