EL CANT DELS MAULETS

Reescoltant El cant dels maulets d’Al Tall,  crec que descriu bastant bé el que ahir vaig viure a la manifestació per la defensa de la dignitat de Catalunya.

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull.
Polimenteu fustes, emblanquineu murs
perquè Carles d’Àustria, ha jurat els Furs.
Enrrameu de murta, places i carrers,
abastiu de piules, xavals i xiquets.
Aclariu la gola, amb vi i moscatell
que no hi ha qui pare, el pas dels maulets.
Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua i els amos al clot,
i si no l’empara, el Nostre Senyor,
tallarem la cua, a Felip de Borbó.
Si l’oratge es gira, en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen, més perill tindran,
passeu-me la bota, i segui tocant.

(Escolteu la versió d’Obrint Pas)

Cornellà decideix

Cornellà decidix ja és una realitat tal i com explica en Josep Pinyol al seu bloc. La credibilitat, tant a nivell espanyol com internacional, de les consultes sobiranistes passa perquè aquestes es comencin a fer a ciutats com Cornellà de Llobregat.

Cornellà que a començament del segle XX era un poble que combinava l’activitat agrícola amb la industria tèxtil i la SIEMENS va passar als anys 60′ a ser una ciutat dormitori, amb una potent industria metal·lúrgica que es va expandir gràcies al gran contingent migratori que va rebre de fora de Catalunya durant aquesta dècada. Un cop recuperada la democràcia els governs municipals socialistes van fomentar les associacions de caire regional per a fins electorals provocant una desnacionalització de Cornellà.

Existeix una gran esquerda associativa entre entitats de foment de cultura catalana i les de foment i record dels pobles d’origen espanyol. En aquests últims anys s’està començant a fer el mateix amb associacions de ciutadans d’origen extracomunitaris, per tant l’esquerda pot començar a fer-se més gran. El temor d’en Josep Pinyol d’una libanització de Cornellà podria ser una realitat i per intentar aturar aquest procés passa per exemple organitzar una consulta per l’autodeterminació de Catalunya i aconseguir una participació elevada, tant dels que estan a favor com dels que estan en contra.

És veritat, que des del punt de vista d’un sobiranista existeix un cert perill a l’hora de realitzar una consulta com aquesta a la nostra ciutat perquè el resultat podria no agradant-se. O com diuen aquest dies alguns dirigents polítics “independentistes” locals és irresponsable per la imatge que es pot donar al moviment pel dret a decidir del poble català. Però jo em pregunto, volem fer consultes per saber realment l’opinió dels nostres conciutadans? O, simplement per fer el paperot un grapat de separatistes? Perquè si és així els unionistes encara se’ns en riurien més. O com bé diu en Josep Pinyol al seu post “la raó més poderosa per organitzar aquest referèndum popular és mostrar que no hi ha ‘dues Catalunyes’.” i jo afegeixo, “i poder fer pedagogia interna”.

Un sector de la gent que donem suport a Cornellà decideix creiem que el més important en la consulta a la nostra ciutat és la participació. Per exemple, un 15% de participació i un resultat d’un SI per sobre del 80%, no ens convenceria tant com una participació del 60% i perdre per pocs punts (SI 39%, NO 43%, Blanc 18%). Aquesta segona hipòtesi suposaria una implicació a participar dels que no volen la secessió de Catalunya d’Espanya i crec que legitimaria més els resultats finals de les consultes a tot Catalunya que si només es mobilitzen els que estem a favor.

Perquè Cornellà decideix sigui un èxit ha de saber implicar a totes les entitats del municipi a participar-hi, i quan dic a totes són totes. Les relacionades a la cultura catalana, a les espanyoles i a les peruanes, colombianes o islàmiques.

Tots som cornellanencs, tots som catalans, tots podem construir la Catalunya sobirana.

100 anys d’estelada

Enguany la comissió del centenari de la senyera estelada celebra els cent anys de la bandera que va impulsar i va dissenyar en Vicenç Albert Ballester el 1919, com a senyal de la lluita per aconseguir una Catalunya lliure i sobirana. Aquest símbol, que ja comptava amb antecedents gràfics del 1908, avui ja transcendeix els partits polítics, esdevenint una veritable icona catalana. Vicenç Ballester ha entrat enguany a l’Enciclopèdia Catalana, gràcies a la seva infatigable tasca en favor de les llibertats catalanes a través de múltiples iniciatives com les de la Reixa, l’Associació Catalana de Beneficència, l’Associació per l’Ensenyança Catalana, el Comitè Pro-Catalunya, les revistes “Renaixement”, “la Tralla” i “l’Insurgent”.

Per fer difusió d’aquest i altres actes s’ha creat la Comissió Centenari de la senyera estelada que difon aquesta efemèride mitjançant actes commemoratius i pedagògics.

En commemoració del centenari de la seva creació i en record dels objectius pels quals va ser creada, la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya, jo penjo la meva estelada al bloc.