Cornellà decidix ja és una realitat tal i com explica en Josep Pinyol al seu bloc. La credibilitat, tant a nivell espanyol com internacional, de les consultes sobiranistes passa perquè aquestes es comencin a fer a ciutats com Cornellà de Llobregat.
Cornellà que a començament del segle XX era un poble que combinava l’activitat agrícola amb la industria tèxtil i la SIEMENS va passar als anys 60′ a ser una ciutat dormitori, amb una potent industria metal·lúrgica que es va expandir gràcies al gran contingent migratori que va rebre de fora de Catalunya durant aquesta dècada. Un cop recuperada la democràcia els governs municipals socialistes van fomentar les associacions de caire regional per a fins electorals provocant una desnacionalització de Cornellà.
Existeix una gran esquerda associativa entre entitats de foment de cultura catalana i les de foment i record dels pobles d’origen espanyol. En aquests últims anys s’està començant a fer el mateix amb associacions de ciutadans d’origen extracomunitaris, per tant l’esquerda pot començar a fer-se més gran. El temor d’en Josep Pinyol d’una libanització de Cornellà podria ser una realitat i per intentar aturar aquest procés passa per exemple organitzar una consulta per l’autodeterminació de Catalunya i aconseguir una participació elevada, tant dels que estan a favor com dels que estan en contra.
És veritat, que des del punt de vista d’un sobiranista existeix un cert perill a l’hora de realitzar una consulta com aquesta a la nostra ciutat perquè el resultat podria no agradant-se. O com diuen aquest dies alguns dirigents polítics “independentistes” locals és irresponsable per la imatge que es pot donar al moviment pel dret a decidir del poble català. Però jo em pregunto, volem fer consultes per saber realment l’opinió dels nostres conciutadans? O, simplement per fer el paperot un grapat de separatistes? Perquè si és així els unionistes encara se’ns en riurien més. O com bé diu en Josep Pinyol al seu post “la raó més poderosa per organitzar aquest referèndum popular és mostrar que no hi ha ‘dues Catalunyes’.” i jo afegeixo, “i poder fer pedagogia interna”.
Un sector de la gent que donem suport a Cornellà decideix creiem que el més important en la consulta a la nostra ciutat és la participació. Per exemple, un 15% de participació i un resultat d’un SI per sobre del 80%, no ens convenceria tant com una participació del 60% i perdre per pocs punts (SI 39%, NO 43%, Blanc 18%). Aquesta segona hipòtesi suposaria una implicació a participar dels que no volen la secessió de Catalunya d’Espanya i crec que legitimaria més els resultats finals de les consultes a tot Catalunya que si només es mobilitzen els que estem a favor.
Perquè Cornellà decideix sigui un èxit ha de saber implicar a totes les entitats del municipi a participar-hi, i quan dic a totes són totes. Les relacionades a la cultura catalana, a les espanyoles i a les peruanes, colombianes o islàmiques.
Tots som cornellanencs, tots som catalans, tots podem construir la Catalunya sobirana.
Reescoltant El cant dels maulets d’Al Tall, crec que descriu bastant bé el que ahir vaig viure a la manifestació per la defensa de la dignitat de Catalunya.
Joan-Baptista Gavaldà i Moran 