pop – Joan-Baptista Gavaldà i Moran

Avui ens han deixat dos mites d’aquells que els que som de la meva edat han marcat la nostra infantesa, adolescència i joventut.

farrah_fawcett Qui no de noi, dels que ara tenim uns 40 anys, any amunt any abaix, no va tenir penjat a la seva habitació les tres “Angeles de Charlie” i més concretament a la Farrah Fawcett? Qui no havia tingut fantasies eròtiques d’adolescents amb aquesta sexsimbol de la televisió de finals dels 70 principis dels 80? Qui no havia desitjat mai ser en Ryan O’Neal per poder compartir jaç amb aquesta dona? Per tot plegat Farrah Fawcett va ser un mite eròtic per tota una generació.

Els mites s’eleven al seu cel particular més ràpidament quan existeix una mort tràgica o traumàtica pel mig. És cert que existeixen mites del cinema, de la música, de la literatura, del cant, etc. que estan vius i vives però si algun d’aquests té un final tràgic passa directament al paradís particular on podem trobar tots aquells mites morts abans d’hora. Elvis Presley, Marilyn Monroe, Grace Kelly, Audrey Hepburn, James Dean, Janis Joplin, John Lennon, Bob Marley, etc. estan esperant qui serà el següent d’engruixir la gran llista de mites del segle XX.

michael_jackson Michael Jackson és potser un d’aquests casos que ja es veia a venir que no arribaria a vell, la seva genial mestria musical no casava massa bé amb la seva vida personal. Les seves excentricitats aquests darrers anys van eclipsar una trajectòria professional que molts artistes haguessin volgut signar. El meu homenatge no serà repassar la seva biografia, sinó recordar i compartir el meu record dels dos concert que va fer a Barcelona el 9 d’agost de 1988 i el del 18 de setembre de 1992. El Primer que va se al Camp Nou recordo que va ser un concert tant perfecte que el comentari que vàrem fer els assistents va ser que no sabíem si havia sigut realment en directe o no. No va haver més d’un bis. Tot plegat, una posada en escena molt ben estudiada i sincronitzada. Per contra el segon, el de l’Estadi Olímpic va ser més un concert en tota regla, on la posada en escena encara que molt acurada tenia previst l’acostament cap el públic i la possibilitat de fer més bisos. El meu record d’aquest dos concerts és impagable. Mai més he vist uns concerts com aquests, ni Madonnes, ni George Michaels, ni res, com el del Rei de Pop no n’he vist cap més. Gran Professional.