L’Ajuntament de Cornellà no autoritza un acte a favor de la multiculturalitat

Per al proper diumenge 15 de maig estava prevista la celebració de la I Trobada Intercultural Arrels al Parc de Can Mercader, de la vila de Cornellà de Llobregat.

La Trobada Arrels consistia en un aplec multicultural, organitzat per l’entitat sociocultural Identitat, en el qual es convidava a participar totes les associacions culturals que conviuen a la nostra ciutat, i a d’altres a mostrar els costums, la gastronomia, els balls, etc., que conformen les seves arrels, en el marc d’una jornada festiva i lúdica.

Desafortunadament, l’equip de govern de l’Ajuntament de Cornellà ha denegat el permís per celebrar la Trobada, just una setmana abans de la seva celebració.

La raó que oficiosament ens ha donat l’Ajuntament de Cornellà, sense que ens hagi adreçat cap notificació escrita, ha estat que a causa del conjunt d’actes que es feien a la nostra vila resultava impossible reunir tot el material necessari per a la celebració de la Trobada.

Identitat va fer la seva sol·licitud en data 18 de març d’enguany, i després de setmanes d’incertesa, just abans de la Setmana Santa fonts de la Regidoria d’Interior i Administració Pública ens van comunicar que ens donaven el vist-i-plau. En les darreres setmanes hem tingut diversos contactes de coordinació amb els membres de la Regidoria de Política Ciutadana per a l’organització, fins que el divendres dia 6 de maig se’ns va comunicar que el permís ha estat rebutjat; la posició de l’Ajuntament és que simplement no se’ns autoritza l’acte aquell dia, emplaçant-nos a ajornar-lo al mes de juny com a alternativa, cosa que comporta un trasbals a totes les entitats que hi participaven, un dany irreparable a la nostra imatge com a entitat i, sobretot, a la imatge de Cornellà.

Identitat és una associació que treballa per promoure el debat social, la participació i la defensa dels valors i els trets que conformen la cultura catalana. Aquesta tasca la portem a terme des del més absolut respecte per totes les cultures que conviuen amb nosaltres i que hem sabut acollir al llarg de la nostra història, essent la Trobada Arrels el millor exemple.

Els membres i voluntaris que treballem a Identitat tenim diferents edats, llengües i posicionaments polítics. No tenim la intenció de fer cap mena de proselitisme ni de boicot a partits o institucions públiques, ni pretenem mai esdevenir un partit polític.

Identitat lamenta la desconfiança que una entitat com la nostra genera a l’equip de govern, que sovint ens confon amb altres iniciatives ciutadanes com Cornellà Decideix o Cornellà Desperta. Els nostres objectius no tenen res a veure amb els d’aquests moviments.

Tanmateix, des d’Identitat lamentem la manca de sensibilitat de l’Ajuntament envers un acte que promou la multiculturalitat i la participació ciutadana des de Cornellà. En tot aquest procés han tingut prou temps per haver comunicat el seu posicionament oficial, però han esperat a última hora, quan teníem compromeses la presència de diferents arrels a la Trobada, sense parlar de totes les despeses que hem hagut de satisfer per tot els subministraments compromesos, que haurem de cobrir els associats, perquè Identitat no cobra cap subvenció pública.

Entenem que la decisió de l’Ajuntament s’ajusta a dret i és perfectament legal, però des del punt de vista ètic resulta immoral jugar amb el treball voluntari d’una part del col·lectiu de ciutadans que els ha escollit i per a qui han de treballar.

S’han malbaratat un munt d’hores invertides per tots nosaltres ens els darrers mesos per preparar aquest acte. Tots els associats tenim les nostres feines i dediquem el nostre temps d’oci i esbarjo a aquest projecte, i totes aquestes hores han quedat en foc d’encenalls per una decisió que trobem totalment intolerant en una societat democràtica.

Nosaltres som una petita associació, un conjunt de formigues que poden ser esclafades, però seguirem endavant sense defallir, enfortint la nostra identitat amb el cap ben alt, des de la tolerància i el respecte. Sense dignitat, no hi ha identitat.

IdentitatIdentitat.ppcc.cat

La Diada a Cornellà

Francesc Belso, President d’Identitat i un servidor, Vicepresident hem encapçalat la delegació de la nostra entitat en l’Ofrena Floral en commemoració de la Diada a Cornellà.

Aquest any ha estat el primer any, després de 12 anys de vida d’Identitat, que hem volgut ser present en una Diada tant especial per nosaltres. Ha estat un any molt intens, on s’ha participat activament a Cornellà Decideix i el creixement real de socis és una realitat.

Tot plegat, un passat proper intens i un futur immediat ple de projectes. Uns projectes que pretenen convertir a Identitat com una entitat de referència a Cornellà i amb projecció a Catalunya.

EL CANT DELS MAULETS

Reescoltant El cant dels maulets d’Al Tall,  crec que descriu bastant bé el que ahir vaig viure a la manifestació per la defensa de la dignitat de Catalunya.

Eixiu tots de casa que la festa bull,

feu dolços de nata i coques de brull.

Polimenteu fustes, emblanquineu murs

perquè Carles d’Àustria, ha jurat els Furs.

Enrrameu de murta, places i carrers,

abastiu de piules, xavals i xiquets.

Aclariu la gola, amb vi i moscatell

que no hi ha qui pare, el pas dels maulets.

Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,

els peixos en l’aigua i els amos al clot,

i si no l’empara, el Nostre Senyor,

tallarem la cua, a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira, en mal dels maulets

vindran altres dies que bufe bon vent.

Quant més curt ens lliguen, més perill tindran,

passeu-me la bota, i segui tocant.

(Escolteu la versió d’Obrint Pas)

SOMMIEM

SOMNIEU. És clar que sí, somniem constantment. ESPEREU MASSA. És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot. VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. TENIU MASSA PRESSA. Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa. SOMNIEU. Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà. ESPEREU MASSA. És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança. VOLEU MASSA. És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. EXIGIU. És clar que sí, apassionadament o amb tristesa. I tanmateix, i tanmateix, millor així, millor un poble que es mou, encara que, a vegades, precipitat, encara que, a vegades, massa prudent, encara que, a vegades, brut, baix, rastrer, encara que, a vegades, sublim, millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos. Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar: somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis, somniem fins l’inimaginable. Somniem sempre, i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot, i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible, volem el possible per a arribar a l’impossible; millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos; per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir… SOMNIEU. És clar que sí! constantment, somniem sempre. Si en dieu: ESPEREU MASSA. És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot. Si ens dieu: VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament. Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA. És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach

1979

10 anys sense mili

Aquests dies estem celebrant desè aniversari de la fi del servei militar obligatori a l’Estat espanyol, el proper 15 de maig la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) celebrarà el Congrés Internacional 10 anys sense mili on es preten estudiar els orígens, l’evolució i els resultats del moviment que va fer possible el final del servei militar. També es vol aprofundir en com es va organitzar estratègicament aquest final i quin model de participació política va resultar d’ell. Altres aspectes que s’analitzaran són el funcionament de les entitats lligades a l’objecció de consciència i els moviments socials i juvenils que, juntament amb una acció política institucional, van aconseguir resultats en aquesta línia.

Ahir en un Cafè tertúlia, organitzat per l’entitat Identiat, tenia com a convidat a en Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrès dels diputats de Madrid per parlar sobre el dret a decidir. Després de debatre durant més d’una hora i mitja sobre el moviment ciutadà que està empenyent l’organització de la consulta sobre la independència de Catalunya els assistents varem poder veure un polític de pedra picada, un pencaire de la política i en definitiva un polític que té clar que la seva feina va adreçada a la ciutadania.

Al Carles Campuzano, se li poden atribuir l’assoliment polític de  moltes lluites socials, compatibilitat pensió viudetat i SOVI, supressió servei militat obligatori, la defensa de les ONG’s més petites de cooperació en el marc espanyol, etc.

Com deia ell ahir el catalanisme polític ha de seguir sent aquell moviment que porti lligat assumpció de més soberania a la millora del futur més prosper, que la gent visqui millor i que es cumpleixin els seus somnis.

Us deixo amb la seva opinió sobre el 10è aniversari de l’abolició de la mili.

La senyera no és cap estovalles

Ja fa anys que el President Pujol en un acte que organitzava la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ens va renyar, de la manera que fa ell, per tenir una taula en un escenari fent servir la senyera com si fos unes estovalles.

El seu argument, el qual a dia d’avui el subscric totalment, és que els símbols no s’han de banalitzar, la senyera és una bandera no pas unes estovalles. Com volem que el mòn respecti el nostre símbol més preuat si nosaltres no som capaços de enaltir-lo en la mesura que es mereix?

No esteu d’acord? La senyera ha de fer la seva funció la de bandera i no pas altre.

El dia d’avui és un dia d’aquells que el President Pujol li deu fer molt mal a l’estómac i a la vista veure tantes senyeres fora de lloc. A un servidor també!

Avui veurem senyeres fent tots els personatges de l’auca, des del més institucional i simbòlic fins el més casolà com a funda d’una cadira. Avui, es vendran llibres i roses exposats a sobre de senyeres, tant fent d’estovalles com de faldons de taules.

Avui perquè sembli que som molt catalans farem servir la senyera fins i tot com un tovalló!

Recordeu-ho, respectem els símbols!

The dignity of Catalonia

Editorial published in 12 newspaper catalan (Catalan version)

Editorial published in 12 newspaper catalan (Spanish version)

 

After nearly three years of slow deliberation and continuous maneuvering tactics that have damaged the cohesion and have eroded its prestige, the Constitutional Court may be about to deliver verdict on the Statute of Catalonia, promulgated on 20 July 2006 by the head of state, King Juan Carlos, with the following headline: “Know: that the Parliament has approved, the citizens of Catalonia have ratified in a referendum and I come to sanction the following organic law.” Will be the first time since the democratic restoration in 1977 that the Supreme Court decides on a fundamental law ratified by the voters. The expectation is high.

The expectation is high and the concern is not limited to the evidence that the Court has been pushed by events to act as a fourth house, confronted with the Catalan Parliament, the Cortes Generales and the freely expressed will of citizens to the polls.

Again, this is an unprecedented situation in a democracy. There are, however, more concern. Of the twelve judges composing the court, only ten can give sentence because one (Pablo Perez Tremps) after a challenge is murky maneuver clearly aimed at changing the balance of the debate, and another (Roberto García-Calvo) has died. Of the ten judges voting, four remain in office after the expiry of its mandate, as a result of disagreement between the opposition and the central government on the renewal of a newly defined by José Luis Rodríguez Zapatero as “heart of democracy”. A heart valves with sealed, since only half of its members are now free from mishaps or extension. This is the court of appeal that is about to decide on the Statute of Catalonia. We respect the court -respect undoubtedly superior to that on several occasions this has shown himself- not draw more than allude to the causes of the delay in sentencing.

The definition of Catalonia as a nation to the preamble of the Statute, with the resulting emanation of “national symbols” (¿perhaps not recognized by the Constitution, in Article 2, consisting of a Spanish regions and nationalities?). And the right and the duty to know the Catalan language, the articulation of the Judiciary in Catalonia, relations between the State and the Government are, among others, the most obvious points of friction in the debate, according to their versions, as that a significant part of the court seems to be opting for uncompromising positions. Some people dream of back surgeries iron cut at its root the spanish complexity. This could be, unfortunately, the touchstone of his sentence.

Let us not confuse the real dilemma is forward or backward; acceptance of the democratic maturity of a plural Spain, or its blockade. Not only are in play this or that article, the same dynamic is at stake constitutional spirit 1977, which made possible the peaceful transition. There is cause for serious concern as it could be a ploy to transform mature ruling on the statute in real time with a dead bolt lock and institutional. Castling a contrary to the maximum under the Constitution, which is none other than its openness and integration. The Constitutional Court therefore decided not only on the lawsuit brought by the Partido Popular against an organic law of the State (which is now a Partido Popular that draw near to the Catalan society with constructive attitudes and flattering speeches). The high court will decide on the real dimension of the Spanish framework of coexistence, that means on the most important legacy that the people who live and staged a change of regime in the late seventies transmitted to the younger generation, educated in freedom, fully inserted into the European supranationalism complex and confronted the challenges of a globalization that relativises stiffer seams of the old nation state. At stake are the agreements that have led to profound thirty virtuous years of Spanish history. And at this point is essential to recall one of the guiding principles of our legal system, rooted in Roman law: pacta sunt servanda, pacts have to be met.

There is concern in Catalonia and throughout Spain needs to know. There is something more than concern. There is a growing tirement to endure the gaze of those who continue receiving with anger Catalan identity (institutions, economic structure, language and cultural tradition) as the manufacturing defect that prevents Spain achieve uniformity and impossible dreams. The Catalans pay their taxes (no privileges); contribute their efforts to transfer income to Spain poorest, facing economic globalization without substantial benefits from the state capital; speak a language with more weight demographic than several official languages in the European Union, a language that instead of being loved, is often subjected to the obsesive observe from Spanishness official. And observe the laws, of course, without sacrificing its proven ability to hold peaceful and civic. These days, the Catalans think, above all, in about their dignity; that should be known.

We are waiting an important resolution. We hope that the Constitutional basis to decide the specific circumstances of the case which is hands-which is nothing but the demand for improvement of an old self-European people, remembering that there is absolute justice, only justice in the case, why the legal basis for excellence is prudence. Please remember this: the Statute is the result of a double political pact subject to referendum. Let no one be confused, or misunderstood the inevitable contradictions of Catalonia today. We are not facing a weak society, on their knees and willing to assist impassive impairment of its dignity. Do not want to imply a negative outcome and trust in the probity of the judges, but anyone who knows Catalonia doubt that the recognition of identity the improvement of self-government, obtaining financing and just a qualitative leap in the management of infrastructure are and remain obstinatement claims raised a huge political and social support. When necessary, Catalan solidarity will again articulating the legitimate answer from a responsible society.

Salvem la cultura popular amb foc

Ahir vaig rebre del grup en el facebook de l’Enforcat de Cornellà de Llobregat la notícia que un grup de cultura popular amb foc havien impulsat un manifest en favor d’aquesta manifestació de festa popular degut a l’aprovació properament d’una Directiva de la Unió Europea per fer més restrictiva aquests tipus de festa.

Tot seguit us transcric la notícia:

“Uns 450 grups impulsen un manifest perquè no desaparegui la cultura popular amb foc

Diables i colles de bestiari estan preocupats perquè d’aquí a un any acaba la moratòria que els permet l’ús de material pirotècnic

Al gener del 2010 acaba la moratòria de la directiva europea aprovada el 2007 que regula l’ús del material pirotècnic i que afecta de ple les entitats culturals populars que, com els diables i les colles de bestiari, utilitzen el foc, i, per tant, festes tradicionals catalanes com ara la Patum, Sant Joan i els correfocs. Uns 450 col•lectius de diables i colles de bestiari dels Països Catalans han impulsat un manifest per demanar al govern estatal i a la Generalitat que es faci una regulació específica que protegeixi la cultura popular amb foc. Les entitats, «molt preocupades» perquè «ja ha començat el compte enrere i no hi ha resultats», demanen el suport de la ciutadania. La Generalitat ha creat una comissió de treball i presentarà una proposta al Ministeri d’indústria, que ho ha de regular.

La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià i la Federació de Diables i Bèsties de Foc de les Illes –que representen uns 450 col•lectius– acaben de fer públic un manifest unitari, però amb redaccions diferents adaptades a cada zona, per reclamar el suport d’altres grups culturals catalans, com ara castellers i esbarts dansaires, dels ajuntaments, dels grups parlamentaris i de la ciutadania per evitar que la directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu es traslladi sense canvis a la legislació estatal i es restringeixi l’ús del material pirotècnic sense distingir l’ús privat del públic. Concretament, reclamen tant a la Generalitat com al govern estatal (malgrat que són conscients que és aquest últim qui ha de fer la transposició de la directiva) que «estableixin el caràcter singular dels elements festius de la cultura popular i tradicional catalanes mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics».

LA PREOCUPACIÓ
El president de la federació de diables, Pep Enric, ho deixa molt clar: «Tothom està molt preocupat.» Creu que el col•lectiu paga ara «el buit legal» que ha denunciat durant molts anys i recorda que les tradicions populars i el foc estan molt arrelats a tots els Països Catalans, i, per tant, la directiva afecta, per exemple, els correfocs, les processons, els seguicis festius, la Patum, les falles, la mascletada infantil i Sant Joan. Sete Udina, president de l’agrupació del bestiari festiu, deixa molt clar que les entitats han treballat des del mateix moment de l’aprovació de la normativa per aconseguir canvis. Ara, fan un pas endavant amb el manifest i un acte reivindicatiu que convocaran al mes de febrer perquè «el temps s’acaba» i cal «aconseguir un suport ampli» ja que «és la cultura popular la que està en perill». Els dos presidents reconeixen que el Departament de Cultura ha treballat per trobar una solució i oferir una proposta amb la creació d’un grup de treball mixt a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular Tradicional. No han estat els únics. Per exemple, l’Ajuntament de València té previst aprovar avui una moció amb la qual vol recordar al Ministeri d’Indústria que han passat més de dos anys des de l’aprovació de la directiva, que, entre altres punts, prohibia als menors de dotze anys l’ús de material pirotècnic. De fet, la polèmica ha perseguit la directiva des de la seva aprovació perquè no es van tenir en compte totes les sensibilitats i es va concebre restrictivament.

ELS INFANTS I LA DISTÀNCIA
«Els nens són la llavor de la cultura del foc de demà», afirma Udina. En la directiva europea, però, es restringeix l’accés dels nens als petards, de manera que es prohibiran per als menors de dotze anys. Fins als setze anys podran utilitzar pirotècnia de baixa perillositat (bengales, bombetes i fonts) i entre els setze i els divuit de perillositat mitjana (carretilles amb poca càrrega). Aquesta restricció afecta directament les colles de diables infantils i la participació dels adolescents en les colles de diables i de bestiari amb foc. Segons Enric, l’edat d’accés al material és un dels temes que es tracten en la comissió de treball amb la Generalitat. La federació també està amoïnada per un altre aspecte: les distàncies de seguretat. Així, per exemple, la directiva marca que quan es tracta de material de categoria 3, que serien els petards que s’utilitzen als correfocs, per exemple, la distància ha de ser igual o superior als 15 metres. «Necessitarem carrers de 30 metres per fer un correfoc, i no es podrà fer la Patum tal com és ara», explica el president. Per Udina, les distàncies que marca la directiva fan inviables moltes de les festes que es fan actualment als Països Catalans i la relació entre el públic i els membres de les entitats. Enric recorda que els col•lectius no entren a valorar si les restriccions proposades per la directiva per als ciutadans són les correctes, però tenen molt clar que com a entitats formen part de la cultura popular i tradicional catalana, i que és una tradició «amb més de 800 anys d’història».

Després de l’aprovació del manifest, els col•lectius que l’han impulsat es reuniran aquest cap de setmana per concretar la data i el lloc de presentació. «Serà un acte reivindicatiu on llegirem el manifest i hi haurà diferents representacions de cultura popular».”