Cal acatar la sentència del TC?

No estic d’acord amb la declaració institucional que ha fet el President sobre la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. No es pot començar afirmant que “La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.” No senyor Montilla, la voluntat dels catalans no pot ser valorada com a constitucional o no. Tota la voluntat ciutadana dins d’unes regles de joc democràtiques no poden ser acusades d’inconstitucionals! Felicitar-nos perquè no ens han tallat les dues cames sinó només una, no és cap consol! President!!! m’han tallat una cama! o es que ja li va bé que m’he l’hagin tallat?

Per altra banda, com a president de Catalunya i en un tema de país com aquest, hauria d’haver deixat el partidisme sectari socialista acussant només al Partit Popular i oblidant-se del socialista defensor del poble, i la resta de CCAA, populars i socialistes que també van interpossar recursos! Prou de fer partidisme, ara és hora de fer país! O potser no en sap, o Cataluinya no és el seu país?

El senyor Montilla té raó quan ve a dir que en un Estat de Dret s’ha d’acatar les sentències, però li vull recordar que aquesta no és una sentència jurìdica sinó política. Estaven jutjant el pacte entre Catalunya i Espanya, el marc de relacions de la ciutadania catalana amb el regne d’Espanya, l’encaix català a l’Espanya del segle XXI. Es pot jutjar la voluntat dels catalans? Aquesta pot ser inconstitucional?

Com ja he dit, davant d’una sentència política no es pot invocar a l’Estat de dret sinó a l’Estat Democratic!!! No senyor Montilla, no!! No vull acatar una sentència política, no vull que els catalans l’acatin i no vull que els polítics també l’acatin!

Si Espanya posa els límits de l’autogovern de Catalunya i els seus ciutadans volen més és hora de decidir! el nostre futur!! És hora del Dret a Decidir!!!

Catalunya serà el que els seus ciutadans vulguem que sigui, no el que des de fora volen que siguem!

Podran tallar les flors però no podran aturar la primavera“, Pablo Neruda

(Revissat el matí del 29 de juny de 2010)