Ahir al matí la meva dona va mirar a la web de l’ICS per demanar hora amb el seu metge de família, com ho fem habitualment. Aquest metge visita al ABS de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, però el que li va semblar increíble, i no només a ella sinó a mi, va ser que la primera data proposada era l’1 de setembre. Però si som a 1 de juliol!!! Tot seguit va trucar al telèfon de CITA PREVIA, i allà la van passar amb l’ambulatori perquè també els hi passava el mateix, fins l’1 de setembre no els sortia res.
La persona que la va atendre li va comentar que no la podien donar hora amb cap altre metge, i que el dia que necessités anar-hi havia de trucar pel matí, i la inscriurien a les visites d’urgències d’aquell dia amb qualsevol altre metge.
I la queixa que ella em va comentar i la vaig engrescar a transmetre-la a l’ICS no era tant per les molèsties que això li suposa, sino perqué “qualsevol metge” la visitarà? Qualsevol metge que no sap el que ens passa i al que se li ha d’explicar tot un altre cop des del començament? És totalment comprensible que un metge de família es posi malalt, tothom ens possem malalts. Però potser seria convenient posar-li un substitut que es pugui fer càrrec de la seva consulta, no? Aquest tipus de metge no és un especialista al que vas potser un cop l’any o a la vida. Estem parlant d’un metge d’assistencia primària de primer nivell i realment són l’única referència que tenim quan anem a l’ambulatori. Si això desapareix, què ens queda? Doncs explicar cada cop que vas al metge la mateixa història, els mateixos mals, i tot plegat, per fer-li perdre temps al metge i al pacient. És impossible que un metge de capçalera que s’ha de fer càrrec de les visites d’un company ens pugui despatxar en 10 minuts. Si 10 minuts és el que trigues en posar-lo en antecedents!
D’altra banda, la Consellera Geli potser s’hauria de fer mirar el tema de les urgències. Perquè quan t’apuntes d’urgències, el primer que fa el metge que t’atén és preguntar-te quina és l’urgència que et porta. Bé, en el cas explicat no és cap urgència, sinó un control d’una medicació que la meva dona ja ni se’n recorda quin metge la hi va receptar, perquè en dos mesos n’ha passat per tants. Tots de capçalera, això sí, però cap que l’hagi vist dues vegades seguides. I quina serà la seva urgència? Doncs cap.
D’aquesta manera entre tots col·lapsem els serveis d’urgències perquè d’aquesta manera sembli que s’està atenen a molta gent amb molts metges, quan la realitat va per un altre camí: jubilem a 1.000 professionals i després s’ha de contractar a extrangers sense convalidar la titulació.
Aquesta si que és una política social i progressista!!!
Joan-Baptista Gavaldà i Moran 