Etiqueta: catalanisme

Cal basquenitzar-nos?

~ joangavalda ~ 1 comentari

Resposta als post de Saül Gordillo.

 

La basquització a la que fas referència Saül, és resultat de la basquitis que diu Cuyàs. Jo sóc dels que penso que no hem de mirar tant als veíns i analitzar les nostres actituds sobre la base del que fan els demés.

Com bé dius bascos i espanyols s’assemblen més del que es pensen, i per contra nosaltres som més diferents. Per tant, crec que l’anàlisi de la situació que està succeint aquest dies arran del pacte sobre finançament l’hem de saber interpretar en clau catalana. No és una basquització és un catalanisme ben entès, és posar el país per sobre de partits, és recuperar la unitat d’acció catalana per treure Catalunya de l’adjucat o cul de sac que ja fa més de dos anys el país està immers.

També és cert que d’Esquerra i Iniciativa encara em crec la seva unitat d’acció, per contra dels socialistes catalans no puc posar les mans al foc. La meva experiència personal em fa dubtar (tant de bó m’equivoqui) de que la seva postura no sigui una escenificació o teatrelització ben orquestrada, no tant des del govern sinó des del carrer Nicaragua, amb el senyor Zaragoza al darrere.

Crec que si desprès s’aconsegueix algun acord, encara que sigui molt per sota del que estableix l’estatut, voldran vendre’ns el producte que gràcies a la seva plantada amb el PSOE ho han aconseguit, però el seus 25 diputant no hauran fet res en tot el procés i seguiran al grup parlamentari socialista tots juntets per apuntalar a un President Zapatero que menteix i incompleix promeses més que somriu. Per tant, tot una farsa!

Me’ls creuria si primer creessin un grup parlamentari propi, després actuessin amb una unitat d’acció i per últim que el resultat finalsigui quin sigui, un èxit o un fracàs no se l’atribueixin un o altre sinó de tots quatre partits.

Tot el Congrés al meu Twitter

~ joangavalda ~ Deixa un comentari

El 15è Congrés de CDC ja roda

~ joangavalda ~ Deixa un comentari

Per a molts, després de tants congressos d’altres partits, estavem esperant el de Convergència, i aquest ja és aqui.

Xavier Trias ha donat la benvinguda i el tret de sortida del que seran tres dies de discussió ideologica, i regeneració del partit més important de Catalunya. El partit que des de 1980 no ha perdut cap elecció al Parlament de Catalunya.

Felip Puig, per laseva banda, va encorajar a tots els delegats i delegades a centrar el missatge polític per poder liderar la refundació del catalanisme i fer que la Casa Gran una realitat.

Ahir mateix, van començar les discussions de les esmenes de les quatre ponències. Sens dubte la més feixuga és la tercera, casualment la que jo estic, però que es pot esperar d’una ponència d’organització d’un partit? La veritat és que la dinàmica d’aquesta ponència és molt lenta i en alguns casos, amb l’excusa d’intentar anar fer feina, els delegats ens perdem una mica.

Molts delegats el esperem que és que en lajornada d’avui dissabte, la cosa sigui més agil!

Ja arribat el dia!

~ joangavalda ~ Deixa un comentari

 

Ja som a divendres, 11de juliol de 2008 i aquesta tarda-vespre comença el 15è Congrés de Convergència, però unes hores abans, a les 5 de la tarda, tindrà lloc una taula rodona i una trobada de blocaires que faran, o millor dit farem el seguiment del Congrés des del nostre punt de vista.  

Convergència en aquest Congrés aposta per la web 2.0, així com obrir les portes de la ponència 4 a internautes-blocaires fet gens habitual en la política. Però el fet està que aquesta ponència parla de la regeneració democràtica i com des de CDC vol combatre la desafecciópolítica. Per tant és un bon experiment, el fet d’obrir.la a gent que no són militants-delegats.

La Web 2.0 ens ha de servir per trobar nous canal de participació, en el cas que estem parlant, participació política. I com sempre es parla de la rigidessa dels partits polítics crec que aquesta iniciativa obre les portes a tots aquell que hi vulguin participar sense ser militant de Convergència.

Per altre banda, he llegit el post d’en Xavier Peytibi, i també coincideixo que aquesta trobada de blocaires serà un bon moment per retrobar-nos, aquells amics que des de fa algun temps ens anem seguin en xarxes socials com, Facebook, Twitter, etc.

L’espanyolisme del PSC

~ joangavalda ~ 2 comentaris

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la dependència és el fet de dependre d’una cosa, que depèn d’un altre i n’és el complement secundari.

 

I que considerem dependre? Doncs quan una cosa, és condicionada per una altra i està lligada amb una altra que n’és una causa d’existència o una condició necessària. Per tant, podem dir que hom està subordinat a un altre, formar-ne part i pertanyent-hi.

 

  • El PSC ha participat al 37è Congrés del PSOE com una agrupació territorial més.
  • Els diputats del PSC al Congrés de Diputats estan inclosos dins del Grup Parlamentari socialista.
  • A l’Executiva federal del PSOE hi ha representants del PSC.
  • El candidat a President d’Espanya del PSC és José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE).
  • A les eleccions europees els candidats dels PSC estan integrats a la llista del PSOE.
  • A Catalunya no existeix el PSOE perquè ja hi és el PSC

 

Seguint la definició del DIEC podríem dir que la dependència del PSC amb el PSOE és un fet. El PSC depèn del PSOE i n’és el complement secundari dels socialistes espanyols a Catalunya. Perquè el PSC està condicionat i lligat al socialisme espanyol perquè en forma part i en pertany.

 

Que no ens prenguin el pel! No són catalanistes! Obeeixen les ordres dels socialistes espanyols, la seva manera de ser catalans és ser espanyols. És com dir que Espanya és una Nació de nacions. Quadrar el cercle és fer jocs de mans! I creure’s tot el que diuen aquesta gent és d’idiotes!