Els diferents governs d’Espanya, necessiten i promouen una base ideològica perquè el ciutadà de a peu se senti identificat amb un projecte polític col·lectiu, i aconseguir així un suport popular per guanyar les eleccions, mantenir-se i perpetuar-se al màxim en el poder. Un pilar fonamental d’aquest suport ideològic és l’espanyolisme, que consisteix en un nacionalisme reaccionari que afirma i exalta la idea d’Espanya com a nació superior, negant als altres pobles i nacions, tant de dins com de fora de l’Estat espanyol, la seva identitat cultural i la lluita per la seva sobirania i autodeterminació (No reconeixement de Kosovo).
Cal recordar que la celebració del 12 d’octubre va ser creada per ideòlegs del franquisme sota el nom de el “Dia de la Raza” per recordar l’època tant enyorada de l’Espanya imperial. Encara que ja fa més de 30 anys que varem deixar enrere la dictadura se segueix celebrant la mateixa data, encara que en democràcia es va maquillar amb el nom de el “Dia de la Hispanitat”. Però l’essència i l’esperit del franquisme es trasllada a dia d’avui: veiem com l’estat espanyol té la voluntat de continuar l’actitud dominadora cap al continent sud-americà; veiem com continua l’exaltació del militarisme amb les desfilades de l’Exèrcit espanyol sota la supervisió del Rei borbó nomenat per Franco; veiem com els polítics i els mitjans de comunicació segueixen atiant a la població per tal que se sentin “molt espanyols” en el marc de les competicions esportives internacionals, volent fer oblidar la realitat quotidiana on la crisi econòmica cada vegada imposa més dificultats per arribar amb tranquil·litat a final de mes. Si fem memòria dels dies de l’Eurocopa de futbol o de les Olimpíades, recordem com als carrers d’arreu de Catalunya varem poder veure penjades més banderes espanyoles que mai.
Malgrat que els mitjans de “propaganda” ens intentin fer creure que se celebra el descobriment d’un nou continent, el cert és que la data del 12 d’octubre commemora l’inici de l’espoli dels recursos naturals d’Amèrica Llatina durant més de 500 anys, així com l’extermini i la esclavització de pobles indígenes sencers.
Però l’imperialisme espanyol del segle XXI té expressió de cara a l’interior i afecta als sectors que lluiten per desfer-se i deslligar-se d’un estat encutillat. El marc polític vigent a l’actualitat, sorgit del pacte de silenci en l’anomenada transició i que no va suposar cap ruptura amb el passat franquista sinó una continuïtat; segueix practicant els mateixos mètodes utilitzats durant segles per l’imperialisme espanyolista sota una disfressa d’aparent democràcia.
Un exemple evident és la imposició de facto d’un estat d’excepció a Euskal Herria. Sota l’empara d’un “creuada antiterrorista”, existeix una ferotge campanya política, judicial i mediàtica que intenta passar com a normal les il·legalitzacions d’organitzacions polítiques, el tancament de diaris, la prohibició de manifestacions, l’assetjament i empresonament dels qui proposen una solució mitjançant el diàleg i la negociació (Ibarretxe, Patxi López, etc.)
La repressió també és palesa al nostre país on el sistema judicial i polític de l’Estat espanyol promouen presó contra activistes que cremen banderes espanyoles i fotografies dels borbons; dels qui fan humor àcid de la família reial (El Jueves, Rubianes, etc.), etc.
Tot plegat per un demòcrata, el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar!
Joan-Baptista Gavaldà i Moran 
