ACTE DE PRESENTACIÓ: EL BAIX LLOBREGAT TAMBÉ DECIDEIX

El passat diumenge 7 de febrer a les 12 h en el marc de la Fira de la Candelera de Molins de Rei s’ha celebrat l’acte de presentació de la coordinadora de consultes del Baix Llobregat.

A l’acte de presentació han estat presents els portaveus dels 18 municipis del Baix Llobregat on es duran a terme les consultes en les properes dates del 28 de febrer, el 24 d’abril, el 25 d’abril i el 20 de juny.

Ignasi Termes, portaveu de la Coordinadora nacional i de Molins Decideix, va ressaltar la importància que la comarca del Baix Llobregat també participi de l’organització de consultes pel dret a decidir que s’estan celebrant arreu del país. Igualment ha destacat la importància que tots els municipis del Baix Llobregat treballin conjuntament per unir esforços aplegats a la Coordinadora de consultes del Baix Llobregat.

També van intervenir els portaveus de Begues Decideix, Francesc Sánchez Benas, i de Torrelles Decideix, Joaquim del Pozo, que han encoratjat la ciutadania del Baix Llobregat a exercir el dret a decidir.

En l’acte també hi va intervenir Josep Cruanyes, president de la Plataforma del Dret de Decidir, que va posar l’accent en l’acte de democràcia que signifiquen les consultes populars sobre la independència. Finalment, Miquel Fernandez, de l’associació Els Altres Andalusos, va animar a tota la població del Baix Llobregat, siguin o no independentistes, a expressar la seva veu a les consultes sobre la independència.

Ja son 19 municipis del Baix Llobregat que han celebrat o que la celebraran una Consulta sobre la independència en les properes dates.

El Papiol la va realitzar el 13 de desembre, Begues, Torrelles de Llobregat i Molins de Rei la realitzaran el proper 28 de febrer, Esparreguera el 24 d’abril, Castelldefels, Collbató, Corbera, Martorell, La Palma de Cervelló, Olesa de Montserrat, Pallejà i Sant Just Desvern el 25 d’abril i Sant Boi de Llobregat el 20 de juny.

Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat i Vallirana encara som els municipis que no hem concretat una data per“o que properament la farem publica.

Exit en la presentacio de Cornella Decideix

Unes 250 persones van omplir l’Acte de Presentació de “Cornellà Decideix” celebrada la nit del divendres, 5 de febrer, a la sala Ramon Romagosa del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat.

Representants de tots els partits polítics del Consistori han ocupat la fila 0 de l’auditori. L’alcalde de Cornellà va excusar la seva assistència i va cedir la seva representació al 1r Tinent d’alcalde Sr. Antonio Martínez Flor. També hi era present el Sr. Nestor Artis de Convergència i Unió, el Sr. Arnau Funes d’ Iniciativa per Catalunya, la Sra Iolanda Llambrich d’Esquerra, la Sra. Isabel Espinosa es va excusar pel naixement d’una neta seva.

Va presentar l’acte el Sr. Francesc Belso, coordinador adjunt de Cornellà Decideix. En primer lloc el diputat Joan Tardà va glossar el lloc destacat que la nostra ciutat va tenir en la lluita antifranquista i la que ha de tenir en un projecte com el que “Cornella decideix” vol portar a terme. A continuació va prendre la paraula el Sr. Lluís Junyent, portaveu i coordinador de Cornellà Decideix que va ressaltar la importància de que la ciutat de Cornellà no quedi despenjada del moviment de les consultes iniciat a Arenys de Munt, i que es la gran oportunitat de despertar la vida col•lectiva i democràtica dels cornellanencs i cornellanenques.

En tercer lloc va parlar d’historiador i ex-senador Jaume Sobrequés que va constatar fins a quin punt el moviment de les consultes populars li evocava la campanya de les primeres eleccions lliures celebrades l’any 1977. Trobant molt trist haver de reclamar un dret democràtic bàsic, com el dret a decidir, trenta anys després.

Finalment va intervenir el Sr. Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló i president de l’associació de regidors de tots els partits, Decidim.cat, comparant els 2.500 habitants del seu poble amb els 85.000 de Cornellà, i instant a l’Ajuntament del nostre municipi a cedir les dependències municipals per la celebració de les consultes, perquè són de tots els ciutadans i tots els ciutadans tenen dret d’expressar la seva opinió sobre un tema tant important com el futur polític de Catalunya.

El PSC de Cornellà es nega en solitari a debatre al plenari sobre l’organització d’una consulta pel Dret a Decidir

CiU, ICV, EUiA, Esquerra i el PP a favor de poder portar el debat al plenari topen amb l’oposició frontal del PSC que fa valer la seva majoria absoluta i s’escuda en un article del Reglament municipal.

El PSC de Cornellà s’ha negat a admetre a tràmit per tal de ser debatuda al plenari del dia 28 de febrer una moció presentada conjuntament per EUiA, Esquerra, ICV, i CiU que demana “reconeixement i suport a l’entitat Cornellà Decideix per a l’organització d’una consulta popular sobre la sobirania de Catalunya”.

L’alcalde de la ciutat, el socialista Antonio Balmón, ha fet referència a l’article 133 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Cornellà que diu “no es podran presentar mocions sobre assumptes que excedeixin de la competència municipal”. Balmón ha declarat que l’organització d’una consulta popular no és un tema de competència municipal, no és un tema a debatre al ple perquè és un tema que no afecta el municipi” i ha explicat que “no és un tema a debatre en un plenari municipal més tenint en compte que en aquests moments s’està debatent una Llei de Consultes al Parlament de Catalunya”.

Des de Cornellà Decideix el seu portaveu Lluís Junyent “lamenta aquesta negativa a debatre sobre aquest tema en un plenari municipal ja que no es tractava d’emetre un posicionament polític sobre l’orientació del vot en aquesta consulta sinó de donar suport a un procés de participació ciutadana que enriqueix la societat, la humanitza i la fa més democràtica tal i com expressa el propi text de la moció”.

Els punts de l’acord de la moció que no es podrà discutir al Ple de l’Ajuntament de Cornellà són els següents:

1. Expressar el reconeixement a l’entitat “Cornellà Decideix” i a aquelles persones de la ciutat que han iniciat el moviment per tal de promoure una consulta sobre la sobirania del nostre país a Cornellà.

2. Expressar el reconeixement i donar suport a l’entitat “Cornellà Decideix” per a l’organització d’una consulta popular sobre la sobirania de Catalunya, en l’exercici democràtic del Dret a Decidir en el municipi de Cornellà de Llobregat.

3. Manifestar el respecte municipal a la idea de compartir projectes comuns per part de persones, entitats i associacions de procedències diverses però totes elles ubicades a la nostra ciutat, mantenint-se l’Ajuntament al marge de la consulta.

4. Declarar que els processos de participació ciutadana enriqueixen la societat, la humanitzen i la fan més democràtica.

5. Comunicar aquests acords al MH President del Parlament de Catalunya, als portaveus dels diferents grups amb representació parlamentària i a les entitats promotores.

Que cadascú tregui la seva pròpia opinió.

Cornellà decideix

Cornellà decidix ja és una realitat tal i com explica en Josep Pinyol al seu bloc. La credibilitat, tant a nivell espanyol com internacional, de les consultes sobiranistes passa perquè aquestes es comencin a fer a ciutats com Cornellà de Llobregat.

Cornellà que a començament del segle XX era un poble que combinava l’activitat agrícola amb la industria tèxtil i la SIEMENS va passar als anys 60′ a ser una ciutat dormitori, amb una potent industria metal·lúrgica que es va expandir gràcies al gran contingent migratori que va rebre de fora de Catalunya durant aquesta dècada. Un cop recuperada la democràcia els governs municipals socialistes van fomentar les associacions de caire regional per a fins electorals provocant una desnacionalització de Cornellà.

Existeix una gran esquerda associativa entre entitats de foment de cultura catalana i les de foment i record dels pobles d’origen espanyol. En aquests últims anys s’està començant a fer el mateix amb associacions de ciutadans d’origen extracomunitaris, per tant l’esquerda pot començar a fer-se més gran. El temor d’en Josep Pinyol d’una libanització de Cornellà podria ser una realitat i per intentar aturar aquest procés passa per exemple organitzar una consulta per l’autodeterminació de Catalunya i aconseguir una participació elevada, tant dels que estan a favor com dels que estan en contra.

És veritat, que des del punt de vista d’un sobiranista existeix un cert perill a l’hora de realitzar una consulta com aquesta a la nostra ciutat perquè el resultat podria no agradant-se. O com diuen aquest dies alguns dirigents polítics “independentistes” locals és irresponsable per la imatge que es pot donar al moviment pel dret a decidir del poble català. Però jo em pregunto, volem fer consultes per saber realment l’opinió dels nostres conciutadans? O, simplement per fer el paperot un grapat de separatistes? Perquè si és així els unionistes encara se’ns en riurien més. O com bé diu en Josep Pinyol al seu post “la raó més poderosa per organitzar aquest referèndum popular és mostrar que no hi ha ‘dues Catalunyes’.” i jo afegeixo, “i poder fer pedagogia interna”.

Un sector de la gent que donem suport a Cornellà decideix creiem que el més important en la consulta a la nostra ciutat és la participació. Per exemple, un 15% de participació i un resultat d’un SI per sobre del 80%, no ens convenceria tant com una participació del 60% i perdre per pocs punts (SI 39%, NO 43%, Blanc 18%). Aquesta segona hipòtesi suposaria una implicació a participar dels que no volen la secessió de Catalunya d’Espanya i crec que legitimaria més els resultats finals de les consultes a tot Catalunya que si només es mobilitzen els que estem a favor.

Perquè Cornellà decideix sigui un èxit ha de saber implicar a totes les entitats del municipi a participar-hi, i quan dic a totes són totes. Les relacionades a la cultura catalana, a les espanyoles i a les peruanes, colombianes o islàmiques.

Tots som cornellanencs, tots som catalans, tots podem construir la Catalunya sobirana.

Resum del 2009

La dignité de la Catalogne

Editorial published in 12 newspaper catalan (Catalan version)

Editorial published in 12 newspaper catalan (Spanish version)

Editorial published in 12 newspaper catalan (English version)

Après presque trois années de délibérations lente et continue des escarmouches tactiques qui ont porté atteinte à sa cohésion et a érodé son prestige, la Cour constitutionnelle mai-être à rendre une sentence sur le statut de la Catalogne, promulguée le 20 Juillet 2006 par le chef l’État, le roi Juan Carlos, avec le titre suivant: «Sachez: Que le Parlement a approuvé, les citoyens de Catalogne ont ratifié par référendum et j’approuve par la présente la loi organique suivant”. C’est la première fois depuis la restauration démocratique en 1977 que la décision de la Haute Cour sur une loi fondamentale approuvée par les électeurs.

L’attente est forte. L’attente est forte et le problème n’est pas limité à la preuve que la Cour constitutionnelle a été poussé par les événements à agir comme une quatrième chambre, face au Parlement catalan, les Cortes générales et la volonté librement exprimée des citoyens aux urnes. Sur les douze juges composant la cour, seuls dix mai prononcer la sentence, puisque l’un d’entre eux (Paul Perez Tremps) est disqualifié après une manoeuvre lourds vise clairement à modifier l’équilibre du débat, et un autre (Roberto García-Calvo) a mourut.

Du vote des juges dix, quatre sont toujours en fonction après l’expiration de son mandat, à la suite du désaccord sordide entre le gouvernement et l’opposition sur le renouvellement d’un organisme récemment définie par José Luis Rodríguez Zapatero comme le «cœur de démocratie. Un corazón con las válvulas obturadas, ya que sólo la mitad de sus integrantes se hallan hoy libres de percance o de prórroga. Une des valves cardiaques bouché, puisque la moitié seulement de ses membres sont désormais libres d’accident ou d’une extension. Il s’agit de la cour d’appel qui est sur le point de décider du statut de la Catalogne. Par respect pour le tribunal de respect sans doute plus élevé que celui à plusieurs reprises, cela a montré lui-même ne se réfèrent également à des causes du retard dans la condamnation.

La définition de la Catalogne comme une nation dans le préambule du Estatut, à l’émission conséquente de «symboles nationaux» (ne reconnaît pas la Constitution en son article 2, constituée d’une régions d’Espagne et des nationalités?), Le droit et le devoir de appris le catalan, le pouvoir judiciaire commune en Catalogne, et les relations entre l’État et le gouvernement sont, entre autres, les points les plus évidents égorgement du débat, selon les versions, car une partie importante la cour semble opter pour des positions bien arrêtées. Certaines personnes rêvent à nouveau le fer chirurgies qui visent à limiter la complexité des racines espagnoles. Cela pourrait être, malheureusement, la pierre de touche de la décision.

Ne vous méprenez pas, le vrai dilemme est de faire avancer ou de reculer, l’acceptation de la maturité démocratique d’une Espagne plurielle, ou le bloquer. Non seulement sont en jeu tel ou tel article, en jeu, c’est la dynamique constitutionnelle: l’esprit de 1977, qui a rendu possible la transition pacifique. Il existe de sérieux motifs de préoccupation, car elles pourraient être mûrs pour une initiative de transformer la décision sur le statut dans une cerrojazo institutionnel réel. Contraire à la vertu roque maximum de la Constitution, qui n’est autre que son ouvert et inclusif.

La Cour constitutionnelle ne va donc pas se prononcer uniquement sur le procès intenté par le Parti Populaire contre une loi organique de l’Etat (aujourd’hui PP reapproximated société catalane avec des attitudes constructives et flatteur discours). La Haute Cour se prononcera sur la taille réelle du cadre de coexistence espagnol, c’est à dire sur l’héritage le plus important que les personnes qui ont vécu et ont été impliqués dans le changement de régime dans la fin des années septante transmis à la génération plus jeune, éduquée dans la liberté s’intègrent parfaitement dans la supranationalité européenne complexe et confronté aux défis de la mondialisation, qui a relativisé les coutures plus sévères de l’Etat nation ancienne. L’enjeu est le contrat de profondes ont permis le plus vertueux de l’histoire de l’Espagne trente. Et à ce moment nous devons nous rappeler l’une des principales de la colonne vertébrale de notre système juridique, de la racine romaine: pacta sunt servanda. L’accord exige.

Il est à craindre en Catalogne et dans toute l’Espagne a besoin de savoir. Il ya quelque chose de plus que préoccupante. Il y a une lassitude de plus en plus d’avoir à supporter l’éclat de ceux qui continuent de recevoir l’identité catalane (institutions, structure économique, la tradition culturelle et langue) que le défaut de fabrication qui empêche l’Espagne et le rêve impossible à réaliser l’uniformité. Les Catalans payer des impôts (sans privilège Foral), contribuer à leur effort de transfert de revenu vers l’Espagne les plus pauvres, confrontés à la mondialisation économique sans les avantages considérables de la capitale de l’Etat, de parler une langue de plus que le soufflet de la population plusieurs langues officielles dans l’Union européenne, une langue qui, au lieu d’être aimé, est souvent soumis à un contrôle obsessionnel par le fonctionnaire espagnol, et de respecter les lois, bien sûr, sans renoncer à sa pacifiques et civiques prouvé endurance. Ces jours-ci, les Catalans pense, avant tout, leur dignité doivent être connues.

Nous serions confrontés à une résolution très importante. Nous espérons que la Cour constitutionnelle décide dans les circonstances de l’affaire en main, qui n’est autre que la demande d’amélioration de l’autonomie d’un village de la vieille Europe, en se rappelant qu’il n’y a pas de justice absolue, mais seulement la justice de l’affaire raison pour laquelle la base juridique pour l’excellence est la prudence. A réitéré ce point: le statut est le résultat d’un pacte politique double soumise au référendum.

Ne vous méprenez pas, ou mal compris les inévitables contradictions actuelles de Catalunya. Personne ne manque le diagnostic, cependant de nombreux problèmes, la désaffection et les chagrins. Nous sommes ici face à une société faible, prostré et prêt à aider, impassible, à perdre sa dignité. Nous ne voulons pas présupposer un résultat négatif et la confiance dans la probité des juges, mais quiconque connaît Catalunya doute que la reconnaissance de l’identité, l’amélioration de soi, obtenir un financement équitable et à un saut qualitatif dans la gestion des les infrastructures sont et demeurent constamment soulevé plainte auprès d’un large soutien politique et sociale. Si nécessaire, la solidarité catalane articuleront la réponse légitime à partir d’une société responsable

L’Editorial dels diaris catalans provoca la mobilització dels blocaires

En molts mitjans de comunicació digitals destaquen la jornada d’ahir com un dia de mobilitació dels blocaires i els ciberactivistes catalans a la xarxa.

Btv Noticies a la seva secció de tecnologia informa a través d’aquest video de com va anar tot plegat.

 

The dignity of Catalonia

Editorial published in 12 newspaper catalan (Catalan version)

Editorial published in 12 newspaper catalan (Spanish version)

 

After nearly three years of slow deliberation and continuous maneuvering tactics that have damaged the cohesion and have eroded its prestige, the Constitutional Court may be about to deliver verdict on the Statute of Catalonia, promulgated on 20 July 2006 by the head of state, King Juan Carlos, with the following headline: “Know: that the Parliament has approved, the citizens of Catalonia have ratified in a referendum and I come to sanction the following organic law.” Will be the first time since the democratic restoration in 1977 that the Supreme Court decides on a fundamental law ratified by the voters. The expectation is high.

The expectation is high and the concern is not limited to the evidence that the Court has been pushed by events to act as a fourth house, confronted with the Catalan Parliament, the Cortes Generales and the freely expressed will of citizens to the polls.

Again, this is an unprecedented situation in a democracy. There are, however, more concern. Of the twelve judges composing the court, only ten can give sentence because one (Pablo Perez Tremps) after a challenge is murky maneuver clearly aimed at changing the balance of the debate, and another (Roberto García-Calvo) has died. Of the ten judges voting, four remain in office after the expiry of its mandate, as a result of disagreement between the opposition and the central government on the renewal of a newly defined by José Luis Rodríguez Zapatero as “heart of democracy”. A heart valves with sealed, since only half of its members are now free from mishaps or extension. This is the court of appeal that is about to decide on the Statute of Catalonia. We respect the court -respect undoubtedly superior to that on several occasions this has shown himself- not draw more than allude to the causes of the delay in sentencing.

The definition of Catalonia as a nation to the preamble of the Statute, with the resulting emanation of “national symbols” (¿perhaps not recognized by the Constitution, in Article 2, consisting of a Spanish regions and nationalities?). And the right and the duty to know the Catalan language, the articulation of the Judiciary in Catalonia, relations between the State and the Government are, among others, the most obvious points of friction in the debate, according to their versions, as that a significant part of the court seems to be opting for uncompromising positions. Some people dream of back surgeries iron cut at its root the spanish complexity. This could be, unfortunately, the touchstone of his sentence.

Let us not confuse the real dilemma is forward or backward; acceptance of the democratic maturity of a plural Spain, or its blockade. Not only are in play this or that article, the same dynamic is at stake constitutional spirit 1977, which made possible the peaceful transition. There is cause for serious concern as it could be a ploy to transform mature ruling on the statute in real time with a dead bolt lock and institutional. Castling a contrary to the maximum under the Constitution, which is none other than its openness and integration. The Constitutional Court therefore decided not only on the lawsuit brought by the Partido Popular against an organic law of the State (which is now a Partido Popular that draw near to the Catalan society with constructive attitudes and flattering speeches). The high court will decide on the real dimension of the Spanish framework of coexistence, that means on the most important legacy that the people who live and staged a change of regime in the late seventies transmitted to the younger generation, educated in freedom, fully inserted into the European supranationalism complex and confronted the challenges of a globalization that relativises stiffer seams of the old nation state. At stake are the agreements that have led to profound thirty virtuous years of Spanish history. And at this point is essential to recall one of the guiding principles of our legal system, rooted in Roman law: pacta sunt servanda, pacts have to be met.

There is concern in Catalonia and throughout Spain needs to know. There is something more than concern. There is a growing tirement to endure the gaze of those who continue receiving with anger Catalan identity (institutions, economic structure, language and cultural tradition) as the manufacturing defect that prevents Spain achieve uniformity and impossible dreams. The Catalans pay their taxes (no privileges); contribute their efforts to transfer income to Spain poorest, facing economic globalization without substantial benefits from the state capital; speak a language with more weight demographic than several official languages in the European Union, a language that instead of being loved, is often subjected to the obsesive observe from Spanishness official. And observe the laws, of course, without sacrificing its proven ability to hold peaceful and civic. These days, the Catalans think, above all, in about their dignity; that should be known.

We are waiting an important resolution. We hope that the Constitutional basis to decide the specific circumstances of the case which is hands-which is nothing but the demand for improvement of an old self-European people, remembering that there is absolute justice, only justice in the case, why the legal basis for excellence is prudence. Please remember this: the Statute is the result of a double political pact subject to referendum. Let no one be confused, or misunderstood the inevitable contradictions of Catalonia today. We are not facing a weak society, on their knees and willing to assist impassive impairment of its dignity. Do not want to imply a negative outcome and trust in the probity of the judges, but anyone who knows Catalonia doubt that the recognition of identity the improvement of self-government, obtaining financing and just a qualitative leap in the management of infrastructure are and remain obstinatement claims raised a huge political and social support. When necessary, Catalan solidarity will again articulating the legitimate answer from a responsible society.

La dignitat de Catalunya

Avui és un dia d’aquells que la xarxa “catalana” treu fum, el twitter i la catosfera va ple de les reaccions de l’Editorial històrica conjunta de 12 mitjans de comunicació de premsa escrita catalana posicionant-se davant una sentència poc favorable a la vida de l’actual Estatut.

Com diu en Xavier Peytibi “Crec que es la primera vegada que em sento orgullós de tots els mitjans de comunicació, per aixecar la veu, i de manera conjunta, pel seu país. I el mateix dels blocaires catalans, de totes les idees polítiques, que ho estem publicant per donar el nostre recolzament.

Entre la Jèssica Fillol i un servidor estem fent un seguiment dels blocaires que van adherint-se a publicar l’editorial. Fruit d’aquesta feina durant el dia d’avui aniré actualitzant la llista #estatut relacionant els blocaires que ho reprodueixen: Toni Ibáñez, Jaume Moreno, Josep Maria Rosell, Neus Serra, Carles Puicgdemont, Guillem López Bonafont, Gemma Urgell, Carles Banús, Salva Grifell, Xavier Peytibi, Trina Milan, Marc Pallarés, Miquel Iceta, Ernest Benach, Joan Herrera, Jose Rodríguez, Carlos Guadian, Cristian Alcázar, Joan Ramon Bernabé, Jonatan Márquez Cervantes, Roger Senserrich, Arnau Ramírez, Manuel Cáceres, Enric Llorens, Jordina Freixanet, Carme Sánchez, Joan Calzado, Silvia Castaño, Àlex Masllorens, Pablo Fernández Magrazo, Josep Maria Àlvarez, Antoni Sabaté, Pep Molsosa, Jordi Perales, Paco Aranda, Pia Bosch, Lourdes Muñoz, Montse Capdevila, Magda Casamitjana, Jordi Tort, Edgar Rovira, Bernardo Muñoz, Albert Medran, Àngels Castells, Martí Cabré, Jordi Riera, Jordi Benplantat, Mònica Capell, Carles Oriach, Eduard Batlle, Roc Fernández, Miquel Quinta, Roger Mestre, David Hernández Llonch, Alejandro Ribó, Iñaki Escudero, Joan Güell, Josep Maria Goig, Marga Puig Ventura, Rafel Lujan, Ivan Aranda, Manel Escribà, Joan Anton Sànchez, Marc Planagumà, Sònia Díaz, Marta Carreras, Marc Fargas, Javier Maján, César Calderón, José Luis Salgado, Evaristo (el rey de la baraja), Borja Aitor Arriaga, Miguel Ángel Vázquez, Yago Abascal, Iban Rabasa, David Egea, Jordi Torrents, ferranbdn, la ramera escarlata, quotidianitat, el que no volen veure, las malas lenguas, Quim Fernandez, Eduard Diaz, Identitat i Jessica Fillol.

I per acabar com us reprodueixo aquesta editorial sense entra a valorar quin hauria de ser el Pla B,

“EDITORIAL: La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix- no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. “

Dedicat a la meva dona Esther

El retorn al panorama músical de Robbie Williams era molt esperat pels seus fans i per a tots aquells que els hi agrada el pop. Us avanço, dedicant-li la canço a la meva dona, la seva nova canço, Bodies:

I un tros de videoclip: