macsithigh At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @ictlogist. Live-blogging coming up! ictlogist At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up! cataspanglish RT @ictlogist: At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up! flupianez RT @ictlogist: At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up! citilab RT @ictlogist: At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up! mirmat RT @flupianez: RT @ictlogist: At the 5th Internet,Law&Politics conference in Barcelona, Live-blogging coming up! UOC_University RT @ictlogist At the 5th Internet, Law & Politics conference in Barcelona, along with @macsithigh. Live-blogging coming up! UOC_Universidad Comienza el V Congreso Internet, Derecho y Política RT @ictlogist At the 5th IDP, along with @macsithigh. Live-blogging coming up! RocaSalvatella Hoy y mañana en BCN:” Internet, Law & Politics, The Pros&Cons of Social Networking Sites” http://bit.ly/14JYb0 mirmat RT @RocaSalvatella: Hoy y mañana en BCN: “Internet, Law & Politics, The Pros&Cons of Social Networking Sites” http://bit.ly/14JYb0
Ja fa anys, al començament del primer tripartit, ja vaig alertar de la desnacionalització i la deconstrucció nacionals a la CCRTV.
Avui s’han conegut els resultats de la 2a onada d’EGM de les radios. A Catalunya RAC1 ha tornat a liderar i augmentar els oients respecte a l’anterior. Ha estat lider durant 18 hores seguides de radio des de les 6 del matí fins a les 12 de la nit. Pel que fa aquesta dada res a dir, només felicitar al Grup Godó per saber fer la radio que volen la majoria dels catalans.
Però mirant les dades de tot l’estudi de mitjans, veiem que la cadena SER ha passat a ser la segona emisora més escoltada i Catalunya Radio ha caigut fins a la tercera posició i perdent un bon grapat d’oients.
El titol d’aquest post crec que ho diu tot, senyors del tripartit, ho heu aconseguit! la radio nacional de Catalunya que havia sigut un referent de la radiodifusió catalana i lider d’audiència, ja no interesa a ningú. La gestió d’aquesta durant els ultims 5 anys ha anat adreçada a acomiadar locutor liders i colocar-ne de segona linia i provinents de COM Radio, per contra Rac1 ha anat incorporant aquestes grans puntes d’espasa i han arribat a liderar la radio. Aquest fet anumerat demostra que l’obseció del tripartit i d’en Joan Ferran d’arrencar la crosta nacionalista a portat a aquesta situació.
La meva reflexió és que Catalunya és més nacionalista de que el tripartit es pensa. El tripartit volia canviar els mitjans de comunicació per imposar el seu ideari, però això no ha estat així. Els catalans no som tontos i anem a buscar la qualitat i la realitat del pais.
Avui ens han deixat dos mites d’aquells que els que som de la meva edat han marcat la nostra infantesa, adolescència i joventut.
Qui no de noi, dels que ara tenim uns 40 anys, any amunt any abaix, no va tenir penjat a la seva habitació les tres “Angeles de Charlie” i més concretament a la Farrah Fawcett? Qui no havia tingut fantasies eròtiques d’adolescents amb aquesta sexsimbol de la televisió de finals dels 70 principis dels 80? Qui no havia desitjat mai ser en Ryan O’Neal per poder compartir jaç amb aquesta dona? Per tot plegat Farrah Fawcett va ser un mite eròtic per tota una generació.
Els mites s’eleven al seu cel particular més ràpidament quan existeix una mort tràgica o traumàtica pel mig. És cert que existeixen mites del cinema, de la música, de la literatura, del cant, etc. que estan vius i vives però si algun d’aquests té un final tràgic passa directament al paradís particular on podem trobar tots aquells mites morts abans d’hora. Elvis Presley, Marilyn Monroe, Grace Kelly, Audrey Hepburn, James Dean, Janis Joplin, John Lennon, Bob Marley, etc. estan esperant qui serà el següent d’engruixir la gran llista de mites del segle XX.
Michael Jackson és potser un d’aquests casos que ja es veia a venir que no arribaria a vell, la seva genial mestria musical no casava massa bé amb la seva vida personal. Les seves excentricitats aquests darrers anys van eclipsar una trajectòria professional que molts artistes haguessin volgut signar. El meu homenatge no serà repassar la seva biografia, sinó recordar i compartir el meu record dels dos concert que va fer a Barcelona el 9 d’agost de 1988 i el del 18 de setembre de 1992. El Primer que va se al Camp Nou recordo que va ser un concert tant perfecte que el comentari que vàrem fer els assistents va ser que no sabíem si havia sigut realment en directe o no. No va haver més d’un bis. Tot plegat, una posada en escena molt ben estudiada i sincronitzada. Per contra el segon, el de l’Estadi Olímpic va ser més un concert en tota regla, on la posada en escena encara que molt acurada tenia previst l’acostament cap el públic i la possibilitat de fer més bisos. El meu record d’aquest dos concerts és impagable. Mai més he vist uns concerts com aquests, ni Madonnes, ni George Michaels, ni res, com el del Rei de Pop no n’he vist cap més. Gran Professional.
Avui Michael Jackson, l’etern Peter Pan, a entrat per la porta gran a l’olimp dels mites.
El passat 10 de setembre vaig publicar un post on comentava que vaig poder gaudir dels primers dies d’adaptació de la meva filla i recordar aquelles cançons de la infància i de la meva etapa més « kumba ». Ara que s’acaba el curs escolar voldria recordar una altre cançó que ha acompanyat a la meva filla i de retruc a tota la familia durant tot el curs. Aquí us la deixo:
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.
Aquesta primera estrofa és la que hem repetit i repetit, fins el punt que s’ha convertir en la tonada que m’acompanyat en els moments i racons menys esperats.
Buscant la lletra d’aquesta cançó he descobert que no només té una estrofa sinó que en té tres més, que són les següents:
AL MATÍ, VULL SORTIR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
AL MATÍ, VULL SORTIR,
PER CAÇAR-LO SOTA UN PI.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
EL LLEÓ NO EM FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.
L’HE TROBAT EN UN PRAT,
PAM I PIPA, PAM I PIPA.
L’HE TROBAT EN UN PRAT,
EL LLEÓ M’HA MOSSEGAT.
El proper 6 i 7 de juliol la Universitat Oberta de Catalunya celebrarà la cinquena edició del Congrés Internacional IDP – Internet, Dret i Política amb el titol “Cara i creu de les xarxes socials” que es vol centrar-se en les xarxes socials, de les quals en pretén discutir i reflexionar sobre els diferents problemes jurídics i polítics que plantegen.
El juny del passat any vaig tenir l’oportunitat de participar en la quarta edició d’aquest Congrés que es va centrar en les implicacions jurídico-polítiques del programari social i el web 2.0. Recordo en Roc Fages, que considerava que l’actitud 2.0 era la que entén que els beneficis que representa per a un mateix compartir el coneixement i aprendre dels altres és escoltar què diuen. Va criticar l’actitud de molts polítics de la blogosfera que fan servir les eines 2.0 només per ser presents a la xarxa no pas perquè tinguin aquesta actitud, i intentar donar la imatge que és més 2.0 que el seu contrincant polític.
Si es pogués resumir aquest congrés en una frase diria que es va intentar repensar i/o redefinir el paper de les autoritats que volen regular internet i el seu contingut.
Des del congrés del passat any fins a dia d’avui ha aflorat l’èxit de les xarxes socials passant a ser la punta de llaça de la Web 2.0 per davant de blocs i altres plataformes. Aquest èxit ha estat gràcies a la facilitat que un internauta inexpert i amb pocs coneixements tecnològics pot introduir-se en aquestes xarxes socials i fer servir totes les eines i recursos que ofereixen, com la possibilitat de pujar a la xarxa qualsevol contingut, des de text, fotografia, so o vídeo i, que ho pugui compartir amb el seu entorn social: família, amics, companys de feina i sense massa límits, a tot el món. Però tota aquesta facilitat i el trencament dels límits d’espai-temps ha fet que les jurisdiccions polítiques i jurídiques s’hagin quedat descol·locades i sense saber com actuar i reaccionar en possibles casos dels ciberdelictes.
Segons la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) presenta el V Congrés Internet, Dret i Política com a “un punt de trobada per a conèixer i debatre l’impacte de les xarxes socials en àmbits com la propietat intel·lectual; la protecció de les dades personals, la privacitat i la intimitat; les polítiques i el govern de la xarxa; el dret a l’accés a la informació pública, o l’acció democràtica a la xarxa.”
A primer cop d’ull, a Catalunya, només hi ha un partit que pot anar ha dormir amb els deures fets i aquest és Convergència i Unió. CiU ha experimentat el creixement més gran en unes eleccions marcades per la baixa participació.
Destacable és el resultats a Cornellà de Llobregat, la meva ciutat, on tots els partits han perdut vot i CiU n’ha guanyat prop de 600 vots. Grans resultats, passant ha ser la tercera força política de la ciutat.
Em sento honrat per estar a la immortal ciutat del Caire i per rebre una invitació de dues institucions tan destacades. Durant més de mil anys, Al-Azhar s’ha erigit en far del saber islàmic, i des de fa més d’un segle, la Universitat d’El Caire ha estat una font del desenvolupament a Egipte. Juntes, representeu l’harmonia entre tradició i progrés. Em sento molt agraït per la vostra hospitalitat i per la qual em mostrat el poble egipci. Soc, també, orgullós de portar amb mi els millors desitjos del poble americà i una salutació de pau de les comunitats musulmanes de la meva país: assalaamu alaykum.
“Ens trobem en un moment de tensió entre Estats Units i els musulmans de tot el món. Una tensió que enfonsa les seves arrels en forces històriques que van més enllà del debat polític actual. La relació entre Islam i Occident inclou segles d’ coexistència i cooperació però també conflictes i guerres religioses. Més recentment, el colonialisme, que va negar drets i oportunitats a molts musulmans, i la guerra freda, durant la qual els països de majoria musulmana van ser tractats com comparses sense tenir en compte les seves aspiracions, han contribuït a alimentar aquesta tensió. Més encara, els canvis arrasadora portats per la modernitat i la globalització han portat a molts musulmans a veure a Occident com hostil cap les tradicions de l’Islam.
Els extremistes violents han explotat aquestes tensions en una petita però poderosa minoria de musulmans. Els atemptats de l’11-S i els esforços continus d’aquests extremistes per portar la violència a la població civil han fet que alguns compatriotes meus vegin l’Islam com inevitablement hostil no només amb Amèrica i els països occidentals, sinó també amb els drets humans. Això ha servit per alimentar més temors i desconfiances.
Mentre les nostres relacions es determinen per les nostres diferències, estem donant poders a qui sembren l’odi en comptes de la pau, els qui promouen les guerres en vegada de la cooperació que podria ajudar als nostres pobles a assolir la justícia i la prosperitat. Ha d’acabar aquest cercle de sospites i discòrdies.
He vingut fins aquí per buscar una nova relació entre Estats Units i els musulmans del món, que estigui basada en l’interès mutu i el mutu Continua llegint »
Aquest cap de setmana el secretari d’organització del Psc-Psoe, José Zaragoza, va alertar del risc de no anar a votar el proper 7 de juny ja que “el Pp pot guanyar les eleccions i reforçar la majoria conservadora a Europa”, però jo afegeixo que tant si guanya el Pp com el Psoe qui perd és Catalunya. Per Zaragoza, les enquestes indiquen que la participació en els propers comicis podria baixar, i és en aquest context que va fer una crida a la gent a participar i anar a votar. “Si la gent va a votar el resultat no serà el que diuen les enquestes –va afegir-i el nostre país podrà ajudar a que a Europa hi hagi una majoria progressista i d’esquerres”. Però això no és cert, la baixa participació beneficia els dos grans partits espanyols, per tant si el ciutadà es mobilitza pot ajudar als partits que com Convergència i Unió tenen com a únic objectiu Catalunya i no pas Espanya com altres.
Zaragoza va presentar la tanca “No votar té conseqüències”, i en aquest lema hi estic d’acord perquè és cert, no votar té conseqüències què deixa als mateixos al poder i moltes vegades sense guanyar eleccions. El dirigent socialista deia que volen “fer reflexionar a la gent que hi ha el risc d’una victòria de la dreta”, però el perill no és ni la dreta ni l’esquerra sinó l’espanyolisme que representen tant el Pp com el Psoe. Uns amb una estètica “casposa” i els altres com a “simpatics” mentiders però al final tant unionistes uns com els altres.
Catalunya necessita la Unió Europea per poder superar l’ofec que Espanya ens té sotmés a tots els catalans i catalanes pel sol fet de viure al nostre país.
Ja porten unes quantes campanyes electorals que els socialistes i sobretot els catalans fan servir un llenguatge gràfic que intenten remoure la por, presentant la dreta com a un “dimoni escuat”, i intentant fent creure que qui no pensa com ells són un perill per a la societat democràtica.
La imatge gràfica que fan servir sembla que els hi ha funcionat perquè campanya rere campanya la tornen a repetir. O bé, perquè la ciutadania és molt babau i necessita d’aquests tipus de campanyes tant cíniques i menyspreables; o bé, perquè els responsables socialistes es pensen que el seu elector és curt de mires i no entén quatre paraules seguides ben seguides; o bé, perquè com diu en l’últim post d’en Victor Alexandre “amb la buidor més absoluta com a programa polític, totes les seves campanyes electorals necessiten el contrapunt d’aquest partit [Pp] per adquirir aspecte de brasa en lloc de foc. És la seva manera d’amagar que més enllà de la bel·ligèrancia popular i de la hipocresia socialista no hi ha cap diferència entre tots dos.”.
Des d’ahir us estic anant publicant els “altres” cartells electorals socialistes que en realitat haurien d’haver penjat però per vergonya i perquè dir la veritat no és el seu estil els han amagat.
La valoració de les campanyes sempre es fan a posteriori i així ho faré per identificar quin partit ha fet la millor campanya i quin l’ha feta més efectiva ja que no és necessari que coincideixi.
Nat el 5 d’agost de 1971 a Cornellà de Llobregat, tant la meva família com la meva vida ha estat molt vinculada a aquesta ciutat del Baix Llobregat, on vaig realitzar els meus estudis primaris i secundaris. M’he diplomat en Gestió i Administració Pública per la Universitat de Barcelona, i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Oberta de Catalunya, on també vaig cursar un postgrau d’Anàlisi de Política Comparada. Jo em defineixo simplement com un aprenen a politòleg. Des de molt jove he estat vinculat al mon associatiu, com associacions d’estudiants, esplais, organitzacions polítiques juvenils, etc. essent membre actiu de diferents iniciatives encaminades a la defensa de la identitat catalana. Per posar dos exemples, amb només 16 anys vaig ser delegat del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana al 1986, i al 1998 membre fundador de l’associació Identitat. Ideologicament parlant hem defineixo com a sobiranista i socialiberal.
El titol d’aquest post crec que ho diu tot, senyors del tripartit, ho heu aconseguit! la radio nacional de Catalunya que havia sigut un referent de la radiodifusió catalana i lider d’audiència, ja no interesa a ningú. La gestió d’aquesta durant els ultims 5 anys ha anat adreçada a acomiadar locutor liders i colocar-ne de segona linia i provinents de COM Radio, per contra Rac1 ha anat incorporant aquestes grans puntes d’espasa i han arribat a liderar la radio. Aquest fet anumerat demostra que l’obseció del tripartit i d’en Joan Ferran d’arrencar la crosta nacionalista a portat a aquesta situació.
Qui no de noi, dels que ara tenim uns 40 anys, any amunt any abaix, no va tenir penjat a la seva habitació les tres “Angeles de Charlie” i més concretament a la Farrah Fawcett? Qui no havia tingut fantasies eròtiques d’adolescents amb aquesta sexsimbol de la televisió de finals dels 70 principis dels 80? Qui no havia desitjat mai ser en Ryan O’Neal per poder compartir jaç amb aquesta dona? Per tot plegat Farrah Fawcett va ser un mite eròtic per tota una generació.
Michael Jackson és potser un d’aquests casos que ja es veia a venir que no arribaria a vell, la seva genial mestria musical no casava massa bé amb la seva vida personal. Les seves excentricitats aquests darrers anys van eclipsar una trajectòria professional que molts artistes haguessin volgut signar. El meu homenatge no serà repassar la seva biografia, sinó recordar i compartir el meu record dels dos concert que va fer a Barcelona el 9 d’agost de 1988 i el del 18 de setembre de 1992. El Primer que va se al Camp Nou recordo que va ser un concert tant perfecte que el comentari que vàrem fer els assistents va ser que no sabíem si havia sigut realment en directe o no. No va haver més d’un bis. Tot plegat, una posada en escena molt ben estudiada i sincronitzada. Per contra el segon, el de l’Estadi Olímpic va ser més un concert en tota regla, on la posada en escena encara que molt acurada tenia previst l’acostament cap el públic i la possibilitat de fer més bisos. El meu record d’aquest dos concerts és impagable. Mai més he vist uns concerts com aquests, ni Madonnes, ni George Michaels, ni res, com el del Rei de Pop no n’he vist cap més. Gran Professional.
AL MATÍ, VULL SORTIR,
El proper 6 i 7 de juliol la Universitat Oberta de Catalunya celebrarà la cinquena edició del Congrés Internacional IDP – Internet, Dret i Política amb el titol “Cara i creu de les xarxes socials” que es vol centrar-se en les xarxes socials, de les quals en pretén discutir i reflexionar sobre els diferents problemes jurídics i polítics que plantegen.
Em sento honrat per estar a la immortal ciutat del Caire i per rebre una invitació de dues institucions tan destacades. Durant més de mil anys, Al-Azhar s’ha erigit en far del saber islàmic, i des de fa més d’un segle, la Universitat d’El Caire ha estat una font del desenvolupament a Egipte. Juntes, representeu l’harmonia entre tradició i progrés. Em sento molt agraït per la vostra hospitalitat i per la qual em mostrat el poble egipci. Soc, també, orgullós de portar amb mi els millors desitjos del poble americà i una salutació de pau de les comunitats musulmanes de la meva país: assalaamu alaykum.
